1 Jetró, sacerdot de Madian, sogre de Moisčs, va sentir explicar tot el que Déu havia fet a favor de Moisčs i d'Israel, el seu poble: el Senyor havia fet sortir Israel d'Egipte!2 Jetró, sogre de Moisčs, va prendre amb ell Siporŕ, dona de Moisčs, que aquest havia fet tornar a casa,3 i els seus dos fills. L'un es deia Guerxom (que significa «immigrant allí»), perquč Moisčs havia dit: «Sóc un immigrant en una terra estrangera»;4 i l'altre es deia Eličzer (que significa: «El meu Déu és ajuda»), perquč havia dit: «El Déu del meu pare ha vingut a ajudar-me i m'ha alliberat de l'espasa del faraó.»5 Jetró, doncs, sogre de Moisčs, amb els fills i la dona del seu gendre, anŕ a trobar-lo al desert on estava acampat, a la muntanya de Déu.6 Jetró es va fer anunciar a Moisčs: --Sóc el teu sogre Jetró, que vinc a veure't, amb la teva dona i els seus dos fills.7 Moisčs sortí a trobar el seu sogre, es va prosternar i el besŕ. Després d'haver-se saludat, van entrar a la tenda.8 Moisčs va explicar al seu sogre tot el que el Senyor havia fet amb el faraó i amb Egipte a favor d'Israel, i també les dificultats que havien tingut pel camí i com el Senyor els havia tret de totes.9 Jetró es va alegrar de tot el bé que el Senyor havia fet a Israel alliberant-lo de les mans dels egipcis.10 Jetró va dir: --Beneďt sigui el Senyor, que us ha alliberat de les mans dels egipcis i de les mans del faraó.11 Ara sé que el Senyor s'ha revelat més gran que tots els déus, justament quan els egipcis tractaven els israelites amb més arrogŕncia.12 Jetró, sogre de Moisčs, va participar en un holocaust i en altres sacrificis oferts a Déu. Aaron i tots els ancians d'Israel van menjar amb el sogre de Moisčs a la presčncia de Déu.
Moisčs nomena jutges del poble
13 L'endemŕ, Moisčs es va asseure per fer de jutge del poble. Davant d'ell hi havia gent des del matí fins al vespre.14 El sogre de Moisčs va veure tot el que feia amb el poble i li digué: --Com és que fas aixň amb el poble? Per quč t'asseus tot sol a judicar fent així que la gent s'hagi d'esperar des del matí fins al vespre?15 Moisčs li va respondre: --El poble ve a trobar-me per consultar Déu.16 Quan tenen un plet vénen aquí, perquč jo sentenciď entre ells i els faci cončixer els decrets de Déu i les seves lleis.17 El seu sogre li va replicar: --No estŕ bé, aixň que fas.18 Acabareu tots esgotats, tu i el poble, perquč aquesta feina és massa pesada i tu no la pots fer tot sol.19 Ara escolta el meu consell i Déu t'ajudarŕ. Tu sigues el representant del poble davant de Déu i presenta a Déu els seus assumptes.20 Ensenya també al poble els decrets i les lleis, indica'ls quin camí han de seguir i com s'han de comportar.21 Perň tria entre el poble homes de vŕlua, que reverenciďn Déu, homes de confiança, que no es deixin subornar, i fes-los caps responsables de mil persones, de cent, de cinquanta o de deu.22 Ells judicaran habitualment el poble i, quan hi hagi casos importants, que te'ls presentin, perň que ells judiquin els afers senzills. Alleugereix així la teva cŕrrega: que ells t'ajudin a portar-la.23 Si ho fas així, i és Déu mateix qui t'ho mana, ho podrŕs suportar, i aquesta gent se'n tornarŕ en pau.24 Moisčs va escoltar el consell del seu sogre i va fer tot el que li deia.25 Va escollir d'entre els israelites homes de vŕlua i els va fer caps responsables de mil persones, de cent, de cinquanta o de deu.26 Ells judicaven habitualment el poble i, quan hi havia un cas difícil, el presentaven a Moisčs; perň els afers senzills, els resolien ells mateixos.27 Després Moisčs es va acomiadar del seu sogre, que se'n tornŕ al seu país.