← Précédent Deuteronomi 33 Suivant →

Moisčs beneeix les tribus d'Israel

1 Abans de morir, Moisčs, l'home de Déu, va beneir així els israelites:
2 --El Senyor els ha vingut del Sinaí,
ha clarejat a l'horitzó des de Seďr,
ha resplendit
des de la muntanya de Paran,
ha arribat des de la cort celestial;
de la seva prňpia mŕ
els envia el foc d'una llei.
3 Realment tu estimes els pobles,
tens a la mŕ tots els seus déus.
I ells s'inclinen als teus peus
per recollir les teves instruccions.
4 Moisčs ens ha prescrit una Llei,
donada en possessió
a l'assemblea de Jacob.
5 Ja va haver-hi un rei a Jeixurun,
quan es reuniren els caps del poble,
quan s'ajuntaren les tribus d'Israel.
6 »Que visqui la tribu de Rubčn,
que mai no desaparegui,
encara que sigui poc nombrosa.
7 Per a la tribu de Judŕ, Moisčs digué:
--Escolta, Senyor, el crit de Judŕ
i retorna'l a la resta del seu poble.
Judŕ es defensarŕ amb les seves mans:
ajuda'l contra els seus enemics.
8 Per a la tribu de Leví, digué:
--Tu, Senyor, has confiat
els teus urim i tummim
a uns homes que et són fidels,
després de posar-los a prova a Massŕ
i discutir amb ells
a les fonts de Meribŕ.
9 Han dit al pare i a la mare:
"No sabem qui sou."
No han reconegut els seus germans
i han ignorat els seus fills,
per guardar la teva paraula
i vetllar per la teva aliança.
10 Indicaran a Jacob les teves sentčncies,
les teves respostes, al poble d'Israel;
cremaran ofrenes a la teva presčncia,
i holocaustos sobre el teu altar.
11 Beneeix, Senyor, el seu coratge,
i que el seu culte et sigui plaent.
Esclafa la força dels seus adversaris;
que els seus enemics
no s'aixequin mai més.
12 Per a la tribu de Benjamí, digué:
--Que l'estimat del Senyor
visqui confiat;
l'Altíssim l'empara tot el dia,
habita entre els seus turons.
13 Per a la tribu de Josep, digué:
--Que el Senyor beneeixi el seu país
amb els dons de la rosada del cel
i de les aigües abismals
de sota la terra;
14 amb els dons de les collites de l'any
i de la fruita que cada mes madura;
15 amb les primícies
dels cims primordials
i els dons de les collades eternes;
16 amb els dons de la terra
i de tot el que hi viu
i el favor del Déu que habita al Sinaí.
Que tot aixň coroni el cap de Josep,
el front del qui ha estat consagrat
entre els germans.
17 Honor a Josep, el primer toro nascut
del ramat del Senyor!
Té grans banyes, com de búfal,
que envesteixen alhora tots els pobles,
d'un cap a l'altre de la terra.
Una de les banyes
és la multitud d'Efraďm;
l'altra, la gentada de Manassčs.
18 Per a les tribus de Zabuló i d'Issacar, digué:
--Tu, Zabuló,
alegra't de les teves campanyes,
i tu, Issacar, sota les teves tendes!
19 Convidaran a la muntanya
altres pobles,
i allŕ oferiran els sacrificis prescrits,
perquč exploten les riqueses dels mars
i els tresors amagats a la sorra.
20 Per a la tribu de Gad, digué:
--Beneďt sigui el Senyor,
que dóna a Gad un extens territori!
Gad s'estira com un lleó
i esquartera cap i potes.
21 S'ha escollit la millor part,
la part que correspon al comandant,
quan s'han reunit els caps del poble.
Ha complert
els justos determinis del Senyor,
les seves decisions a favor d'Israel.
22 Per a la tribu de Dan, digué:
--Dan és un cadell de lleó
que es llança des de Basan.
23 Per a la tribu de Neftalí, digué:
--Sacia't, Neftalí, de favors,
deixa't omplir, que el Senyor et beneeix:
pren possessió del mar i de migjorn.
24 Per a la tribu d'Aser, digué:
--Beneďt Aser entre els fills de Jacob,
predilecte entre els seus germans!
Que banyi amb oli els seus peus.
25 De ferro i de bronze
són els teus forrellats;
tota la vida mantindrŕs la teva força.
26 »No hi ha ningú
com el teu Déu, Jeixurun:
per auxiliar-te, cavalca dalt al cel,
ple de majestat entre els núvols.
27 És un recer, el Déu de l'antigor;
desplega aquí baix el seu poder etern.
Ell expulsa al teu davant els enemics
i t'ha manat d'exterminar-los.
28 »El poble d'Israel habita confiat;
la font de Jacob raja sense destorb
cap a una terra
de sembrats i de vinyes,
regada per la rosada del cel.
29 Feliç de tu, Israel! Qui és com tu,
poble salvat pel Senyor?
Ell et protegeix com un escut,
és l'espasa que et fa altiu.
Els teus enemics se't sotmetran,
i tu trepitjarŕs els cims del seu país.