1 »Si escoltes i obeeixes el Senyor, el teu Déu, i mires de posar en prŕctica tots els seus manaments que avui et dono, llavors el Senyor, el teu Déu, farŕ que siguis superior a totes les nacions de la terra.2 Si obeeixes el Senyor, el teu Déu, vindran damunt teu totes aquestes benediccions:3 »Serŕs beneďt a la ciutat i beneďt al camp.4 Seran beneďts els fruits de les teves entranyes, de la teva terra i del teu bestiar, les cries de les teves vaques i els teus ramats d'ovelles.5 Seran beneďdes amb l'abundŕncia les teves cistelles i les teves pasteres.6 Serŕs beneďt quan vagis a la guerra i quan en tornis.7 Sempre que els teus enemics t'ataquin, acabaran derrotats davant teu. Es llançaran contra tu per un sol camí, perň fugiran del teu davant per set camins.8 El Senyor, el teu Déu, farŕ que t'acompanyi la seva benedicció en els teus graners i en tot el que emprenguis: et beneirŕ en el país que ell et dóna.9 »Si compleixes els manaments del Senyor, el teu Déu, i segueixes els seus camins, el Senyor farŕ de tu un poble consagrat a ell, tal com t'ha jurat.10 Llavors tots els pobles de la terra reconeixeran que portes el nom del Senyor i et respectaran.11 »El Senyor t'omplirŕ de prosperitat multiplicant els fruits de les teves entranyes, del teu bestiar i de la teva terra, en el país que va prometre als teus pares que et donaria.12 El Senyor t'obrirŕ el cel, on guarda el tresor de la fertilitat: quan en sigui el temps, farŕ caure la pluja sobre els teus camps i beneirŕ tot el que emprenguis. Prestarŕs diners a molts pobles, i a tu no et caldrŕ manllevar res.13 El Senyor farŕ que siguis la primera de les nacions, i no la darrera; pujarŕs amunt, no baixarŕs. Cal, perň, que escoltis els manaments del Senyor, el teu Déu, que avui et dono perquč els compleixis i els posis en prŕctica.14 No et desviďs ni a dreta ni a esquerra de tot el que avui et mano; no segueixis altres déus ni els adoris.
Amenaces
15 »En canvi, si no obeeixes el Senyor, el teu Déu, i no mires de complir tots els seus manaments i decrets que avui et dono, et cauran al damunt totes aquestes malediccions:16 »Serŕs maleďt a la ciutat i maleďt al camp.17 Seran maleďdes amb la buidor les teves cistelles i les teves pasteres.18 Seran maleďts els fruits de les teves entranyes i de la teva terra, les cries de les teves vaques i els teus ramats d'ovelles.19 Serŕs maleďt quan vagis a la guerra i quan en tornis.20 En tot el que emprenguis, el Senyor t'enviarŕ la maledicció, el desconcert, les amenaces, i no trigarŕs a ser totalment exterminat, ja que t'has comportat malament abandonant-lo.21 El Senyor t'enviarŕ la pesta, que t'eliminarŕ de la terra on estŕs a punt d'entrar per prendre'n possessió.22 Et farŕ patir tuberculosi, febres, inflamacions i ardors. Enviarŕ una secada, bufaran vents xardorosos i les malures s'apoderaran de les espigues. Aquests desastres et perseguiran fins que desapareguis.23 Sobre el teu cap, el cel es posarŕ dur com el bronze, i la terra, sota els teus peus, serŕ com el ferro.24 En comptes de pluja, el Senyor farŕ caure sobre els teus camps sorra i polseguera, fins que serŕs exterminat.25 El Senyor farŕ que els teus enemics et derrotin. Et llançarŕs contra ells per un sol camí, perň fugirŕs del seu davant per set camins. Tots els reialmes del món, en veure-ho, s'esgarrifaran.26 Els ocellots i els animals feréstecs s'atiparan del teu cadŕver sense que ningú els destorbi.27 »El Senyor t'enviarŕ úlceres, com als egipcis, i et farŕ patir de morenes, de ronya i de tinya incurables.28 El Senyor farŕ que et tornis boig, cec i delirant:29 en ple migdia caminarŕs a les palpentes, com el cec en la foscor. No prosperarŕ res del que emprenguis. T'explotaran i et robaran mentre visquis, i no hi haurŕ qui t'ajudi.30 »A la dona amb qui estarŕs unit per acord matrimonial, un altre la violarŕ. Et farŕs una casa i no hi viurŕs; plantarŕs una vinya i no la veremarŕs.31 Al teu davant mataran el teu bou i no en tastarŕs la carn. Veurŕs com et roben l'ase i no el tornarŕs a veure; els teus ramats cauran en mans dels enemics, i no hi haurŕ qui et defensi.32 Els teus fills i les teves filles seran donats com a esclaus a un poble estranger. Ho veuran els teus ulls i es consumiran mirant-los tot el dia, perň no hi podrŕs fer res.33 Un poble que no coneixes s'alimentarŕ amb els fruits de la teva terra i del teu treball; t'explotaran i et maltractaran sense parar.34 Et tornarŕs boig de veure aquest espectacle.35 El Senyor et ferirŕ amb úlceres malignes als genolls i a les cames; no se't curaran, sinó que se t'estendran des del cap fins a la planta dels peus.36 »El Senyor et farŕ deportar, amb el rei que t'haurŕs escollit, cap a un poble que ni tu ni els teus pares no coneixíeu. Allŕ adorareu altres déus que només són estŕtues de fusta o de pedra.37 Serŕs motiu d'estupor, de riota i d'escarni entre tots els pobles on el Senyor t'haurŕ deportat.38 »Sembrarŕs en els camps molta llavor, perň en collirŕs una misčria, perquč la llagosta ho devorarŕ.39 Plantarŕs vinyes i les conrearŕs, perň no en beurŕs el vi; ni tan sols podrŕs veremar, perquč les plagues no hauran deixat res.40 Tindrŕs oliveres per tot el país, perň ni tan sols farŕs oli per a perfumar-te, perquč hauran caigut les olives.41 Posarŕs al món fills i filles, perň no seran per a tu, perquč se'ls enduran captius.42 Les plagues devastaran tots els arbres i tots els fruits de les teves terres.43 »Els immigrants que resideixen enmig teu tindran cada vegada més poder, mentre que tu en tindrŕs cada vegada menys.44 Ells et prestaran diners, perň tu no els en podrŕs prestar. Ells seran els primers, i tu el darrer.45 »Totes aquestes malediccions et perseguiran i et cauran al damunt fins a exterminar-te, perquč haurŕs desobeďt el Senyor, el teu Déu, i no haurŕs observat els seus manaments i els seus decrets, que ell t'havia donat.46 Aquestes malediccions seran un senyal i un toc d'alerta per a tu i els teus descendents, per sempre.47 »Si no has servit el Senyor, el teu Déu, amb alegria i amb cor generós quan nedaves en l'abundŕncia,48 haurŕs de servir els enemics que el Senyor enviarŕ contra tu, passant fam i set, nu i mancat de tot. El Senyor et posarŕ al coll un jou de ferro fins que t'haurŕ consumit.49 El Senyor farŕ que es llanci contra tu, com un voltor, des de l'extrem de la terra, una nació que no entendrŕs quan et parli,50 un poble dur que no respecta els vells ni s'apiada dels joves.51 Es menjarŕ els fruits del teu bestiar i de la teva terra, i tu et morirŕs de fam. No et deixarŕ res: ni gra, ni vi, ni oli, ni les cries de les teves vaques ni els teus ramats, tant que et farŕ desaparčixer.52 Assetjarŕ totes les teves ciutats fins que s'esfondrin les muralles altes i fortificades darrere les quals et creies segur. Assetjarŕ totes les ciutats de tot el país que el Senyor, el teu Déu, t'haurŕ donat.53 Serŕ tan dur el setge de l'enemic que acabarŕs menjant-te els fruits de les teves entranyes, la carn dels fills i de les filles que el Senyor, el teu Déu, t'haurŕ concedit.54 L'home més refinat i delicat entre els teus mirarŕ de mal ull el seu germŕ, la seva prňpia dona i els fills que li restin:55 no es voldrŕ partir amb ells la carn dels seus fills, l'únic aliment que li quedarŕ per a menjar, durant el setge i enmig de la misčria a quč l'enemic reduirŕ les teves ciutats.56 Igualment farŕ la dona més refinada i delicada entre els teus: la que, de tan delicada, ni gosava posar a terra la punta del seu peu, mirarŕ de mal ull el seu propi marit, el seu fill i la seva filla,57 i fins i tot el nadó que acaba de donar a llum i els infants que ha tingut. Com que no hi haurŕ res, se'ls menjarŕ d'amagat, durant el setge i enmig de la misčria a quč l'enemic reduirŕ les teves ciutats.58 »Mira, doncs, de posar en prŕctica tots els manaments d'aquesta Llei, escrits en aquest llibre, i reverencia aquest nom gloriós i temible, el nom del Senyor, el teu Déu.59 Altrament seran molt grans les plagues amb quč el Senyor t'assotarŕ a tu i als teus descendents: plagues grans i persistents, i malalties persistents i malignes.60 Farŕ que caiguin damunt teu aquelles epidčmies que tanta por et feien a Egipte, i no te'n desfarŕs mai.61 Llançarŕ també contra tu, fins a exterminar-te, tota mena de malalties i plagues no esmentades en aquest llibre de la Llei.62 En quedareu ben pocs, vosaltres que havíeu estat tan nombrosos com les estrelles del cel. Aixň, perquč haurŕs desobeďt el Senyor, el teu Déu.63 Així com el Senyor tenia el goig de fer-vos feliços i multiplicar-vos, igualment tindrŕ el goig de destruir-vos i aniquilar-vos. Sereu arrencats del país on ara entres per prendre'n possessió.64 »El Senyor et dispersarŕ entre totes les nacions, d'un cap a l'altre de la terra, i allŕ donarŕs culte a altres déus, estŕtues de fusta i de pedra, que ni tu ni els teus pares no coneixíeu.65 Enmig d'aquestes nacions no tindrŕs tranquil·litat, no trobarŕs cap lloc on pugui reposar la planta dels teus peus. El Senyor t'hi farŕ viure amb el cor anguniós, els ulls sense esclat i l'esperit acovardit:66 tindrŕs la vida penjada d'un fil, nit i dia tremolarŕs de por, no viurŕs mai segur.67 Quan vegis el que passarŕ, el terror t'encongirŕ el cor, fins al punt que al matí dirŕs: "Qui pogués ser al vespre!", i al vespre: "Qui pogués ser al matí!"68 El Senyor t'embarcarŕ cap a Egipte, on et vaig dir que no tornaries mai més. Allŕ us voldreu vendre com a esclaus i esclaves dels vostres enemics, perň ningú no us voldrŕ comprar.
Darrera al·locució de Moisčs (28,69-30,20)
69 Aquestes són les clŕusules de l'aliança que el Senyor va manar a Moisčs de fer amb els israelites quan es trobaven en territori de Moab, a més de l'aliança que havia fet amb ells a la muntanya de l'Horeb.