1 Una bona anomenada és millor que un bon perfum, i el dia de la mort, millor que el del naixement. 2 Val més assistir a un dol que assistir a un banquet, perquč la mort és la fi de tot home i el qui encara és viu ha de pensar-hi. 3 Més val estar afligit que riure, perquč sota una cara trista el cor pot estar alegre. 4 Els savis pensen sovint en la mort; els estúpids només busquen passar-se-la bé. 5 Val més escoltar la reprensió d'un savi que sentir els afalacs dels necis: 6 com l'espetec de l'argelaga cremant sota l'olla, així són les riallades dels necis. I també tot aixň és en va. 7 Les amenaces fan que el savi perdi el seny; els regals malmeten el cor. 8 Val més acabar una cosa que començar-la; val més ser pacient que arrogant. 9 No t'irritis massa de pressa, que la ira només cova en el pit dels necis. 10 No diguis: «Com és que els temps passats eren millors que els d'ara?» No és una pregunta intelligent. 11 La saviesa és tan bona com una herčncia, és profitosa per als qui veuen el sol. 12 Qui es posa sota la protecció de la saviesa es posa a l'ombra de la riquesa; i el coneixement té aquest avantatge: la saviesa dóna vida als qui la posseeixen. 13 Estigues atent a l'obra de Déu: qui pot adreçar el que ell ha torçat? 14 Si tens sort, alegra-te'n; si estŕs de desgrŕcia, reflexiona: Déu envia tant una cosa com l'altra, perquč l'home no pugui descobrir quč passarŕ després d'ell.
Sobre la moderació
15 He vist de tot durant la meva vida efímera: gent bona que, malgrat ser bons, morien aviat, i gent dolenta que, tot i ser dolents, vivien molts anys.16 No vulguis ser massa bo ni tornar-te massa savi: et podries destruir a tu mateix.17 Tampoc no vulguis ser massa dolent ni et vulguis tornar neci: podries morir abans d'hora.18 Convé que agafis aixň, perň sense deixar-te escapar allň: el qui reverencia Déu se'n surt de tot plegat.19 El savi és més fort amb la saviesa que una ciutat amb deu governadors.20 De fet, no hi ha a la terra cap home tan just que ho faci tot bé i no cometi cap falta.21 No paris atenció a tot el que la gent diu, i no haurŕs de sentir com el teu servent malparla de tu,22 que prou bé saps quantes vegades també tu has malparlat dels altres!
Recerca decebedora
23 He fet servir la saviesa per a experimentar tot aixň. He pretčs de fer-me savi, perň la saviesa em quedava lluny.24 Allň que existeix és distant i molt impenetrable: qui en traurŕ l'entrellat?25 He tornat encara, amb tota l'ŕnima, a cončixer, a investigar i a cercar la saviesa i la raó de les coses, i he aprčs que la maldat és estupidesa, i l'estupidesa, follia.26 I trobo que la dona, quan és un parany, és més amarga que la mort. El seu cor és una xarxa; els seus braços, unes sogues. Aquell en qui Déu es complau se n'escaparŕ, perň el pecador hi quedarŕ atrapat.27 Mira, diu Cohčlet: aixň és el que he trobat sospesant les coses una per una fins a fer-me'n un criteri.28 He estat cercant fins ara i he arribat sols aquí: d'homes, un entre mil; de dones, ni tan sols una.29 Aixň és l'únic que he entčs: Déu ha fet íntegres els humans, perň ells s'han buscat moltes complicacions.