Cohèlet 3 — BCI — Biblija.net

← Précédent Cohèlet 3 Suivant →

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12

Cada cosa té el seu moment

¹ Tot té el seu moment,
sota el cel hi ha un temps
per a cada cosa.
² Hi ha un temps d'infantar
i un temps de morir,
un temps de plantar
i un temps de collir.
³ Un temps de matar
i un temps de guarir,
un temps d'enrunar
i un temps de construir.
⁴ Un temps de plorar
i un temps de riure,
un temps de plŕnyer-se
i un temps de dansar.
⁵ Un temps de tirar pedres
i un temps d'aplegar-ne,
un temps d'abraçar
i un temps d'estar-se'n.
⁶ Un temps de cercar
i un temps de perdre,
un temps de guardar
i un temps de llençar.
⁷ Un temps d'esquinçar
i un temps de cosir,
un temps de callar
i un temps de parlar.
⁸ Hi ha un temps d'estimar
i un temps d'odiar,
hi ha un temps de guerra
i un temps de pau. ⁹ El qui treballa, quč en treu del seu esforç? ¹⁰ M'he fixat en les feines que Déu ha imposat als homes: ¹¹ ell ha fet les coses boniques i apropiades al seu temps, i també ha donat a l'home el sentit del passat i del futur, perň sense que l'home pugui arribar a comprendre, des del començament fins al final, l'obra que Déu ha fet. ¹² Jo entenc que el millor que pot fer l'home és alegrar-se i passar bé la vida. ¹³ Ara bé, menjar, beure i gaudir de la felicitat del propi treball és un do de Déu. ¹⁴ Entenc que tot el que Déu fa perdura eternament: no s'hi pot afegir res ni se'n pot sostreure res. Déu obra així perquč vol ser venerat. ¹⁵ Allň que ara és, ja ha estat abans, i allň que encara no és, també ja era. Déu és qui fa que tot continuď.

El plor dels oprimits

¹⁶ Encara he vist una altra cosa sota el sol: la maldat regna a la sala del judici, la maldat ha pres el lloc al dret. ¹⁷ I jo em dic: «Déu jutjarŕ tant el bo com el dolent, perquč hi ha un temps per a cada cosa i per a cada acció.» ¹⁸ Jo penso dels homes que Déu els posa a prova perquč vegin que, per ells mateixos, són com les bčsties. ¹⁹ Perquč el destí dels homes i el destí de les bčsties és el mateix: la bčstia mor i l'home mor. Tots dos tenien el mateix alč de vida. L'home no és pas més que la bčstia: tots dos són efímers. ²⁰ Tot va al mateix lloc: tot ha sortit de la pols i a la pols torna tot. ²¹ Qui sap si l'alč de vida de l'home puja cap amunt mentre que l'alč de vida de les bčsties baixa avall, cap a la terra? ²² Entenc que no hi ha res millor per a l'home que fruir de tot el que fa: aquesta és la seva paga! Perquč, qui li podrŕ fer veure quč passarŕ després d'ell?

← Précédent Suivant →