Les darreres plagues. Cŕntic de triomf
1 Després vaig veure en el cel un altre senyal prodigiós, gran i admirable: set ŕngels que duien set plagues, que són les darreres, perquč amb elles acabaran de complir-se els cŕstigs de Déu. 2 Vaig veure també com un mar de vidre barrejat amb foc. Tots els qui havien sortit vencedors de la bčstia, de la seva estŕtua i de la xifra del seu nom, estaven drets vora aquell mar, amb cítares de Déu a les mans, 3 i cantaven el cŕntic de Moisčs, el servent de Déu, i el cŕntic de l'Anyell:--Senyor, Déu de l'univers,
les teves obres són grans i admirables.
Rei de les nacions,
les teves decisions són justes,
no van mai errades.
4 Senyor, qui no et respectarŕ?
Qui no glorificarŕ el teu nom?
Perquč tu ets l'únic sant,
i ara que has revelat la teva justícia,
totes les nacions vindran a adorar-te. 5 Tot seguit vaig veure com en el cel s'obria el temple, el tabernacle de l'aliança, 6 i com en sortien els set ŕngels que duien les set plagues. Anaven vestits de lli blanc i resplendent, amb cenyidors d'or al pit. 7 Un dels quatre vivents els allargŕ set copes d'or plenes dels cŕstigs del Déu que viu pels segles dels segles, 8 i la glňria de Déu i el seu poder van omplir el temple d'un núvol de fum. Ningú no hi podia entrar fins que no s'haguessin acabat les set plagues dels set ŕngels.