1 Quan van decidir que ens embarquéssim cap a Itŕlia, confiaren Pau i alguns altres presos a un centurió que es deia Juli, de la cohort Augusta.2 Vam pujar en una nau adramitena que anava cap a les costes de l'Ŕsia i ens férem a la mar. Venia amb nosaltres Aristarc, un macedoni de Tessalňnica.3 L'endemŕ arribŕrem a Sidó. Juli va donar a Pau un tracte humanitari i li permeté d'anar a trobar els seus amics i de rebre'n totes les atencions.4 Salpŕrem de Sidó i vam navegar a recer de Xipre, perquč els vents eren contraris.5 Després, continuant per alta mar, vam passar enfront de Cilícia i de Pamfília i arribŕrem a Mira de Lícia.6 Allí el centurió va trobar una nau alexandrina que anava a Itŕlia i ens hi féu embarcar.7 Durant força dies la navegació fou lenta i ens va costar d'arribar a l'altura de Cnidos. Com que el vent encara no ens era favorable, vam navegar a recer de Creta, prop del cap de Salmone.8 El vam costejar amb dificultat i arribŕrem en un indret anomenat Bells Ports, que no era lluny de la ciutat de Lasea.9 Havia transcorregut força temps, i entrŕvem ja a l'čpoca de la navegació perillosa, perquč havia passat fins i tot el dia de l'Expiació. Pau els advertia:10 --Companys, estic veient que la navegació portarŕ mals i pčrdues greus a la nau i a la cŕrrega, i fins i tot a les nostres vides.11 Perň el centurió feia més cas del timoner i del patró que no pas de les paraules de Pau.12 D'altra banda, el port no era apropiat per a passar-hi l'hivern; per aixň la majoria foren del parer de salpar d'allí i provar d'arribar a Fčnix, un port de Creta que mira a garbí i a mestral, i quedar-nos-hi durant l'hivern.
La tempesta
13 Es va aixecar aleshores brisa de migjorn, i, creient que podien assolir el seu objectiu, llevaren ŕncores i costejaren Creta de molt a prop.14 Perň poc després es va girar del costat de l'illa una ventada forta que s'anomena gregalada;15 la nau fou arrossegada mar endins, i, no podent fer front al vent, ens vam abandonar a la deriva.16 Passant a frec d'una petita illa anomenada Cauda, amb prou feines poguérem apoderar-nos del bot.17 Després d'hissar-lo a bord, van lligar cordes tot al voltant del casc de la nau per reforçar-lo, com a mesura d'emergčncia; acabat, per por d'anar a encallar a la Sirte, van tirar a l'aigua l'ŕncora flotant. D'aquesta manera la nau va continuar anant a la deriva.18 Com que el temporal ens sacsejava furiosament, l'endemŕ començaren a desfer-se de la cŕrrega;19 i el tercer dia, els mariners, amb les prňpies mans, van llençar al mar l'aparell de la nau.20 Feia dies que no es veien ni el sol ni les estrelles, i teníem a sobre un gran temporal: anŕvem perdent tota esperança de salvar-nos.21 Feia temps que no menjaven res. Llavors Pau es posŕ dret enmig d'ells i els digué: --Companys, més valia que m'haguéssiu fet cas i no haguéssim sortit de Creta; ens hauríem estalviat aquests mals i aquestes pčrdues.22 Perň ara us recomano que tingueu coratge. La nau es perdrŕ, perň ningú de vosaltres no hi deixarŕ la vida.23 Aquesta nit se m'ha aparegut un ŕngel del Déu a qui pertanyo i adoro,24 i m'ha dit: "Pau, no tinguis por: cal que compareguis davant el Cčsar. Déu et concedeix la vida de tots els qui van amb tu en aquest vaixell."25 Per tant, tingueu coratge, companys! Confio en Déu i sé que es complirŕ aixň que m'ha estat dit.26 Segur que anirem a parar en una illa!
El naufragi
27 A la catorzena nit d'anar a la deriva per l'Adriŕtic, els mariners, pels volts de mitjanit, van sospitar que ens acostŕvem a terra.28 Llavors van calar la sonda, i donava una altura de vint braces. Una mica més enllŕ, donava una altura de quinze.29 Tement que no ens estavelléssim contra uns esculls, van tirar quatre ŕncores a popa i frisaven perquč es fes de dia.30 Perň els mariners intentaven fugir del vaixell i ja arriaven el bot a la mar amb el pretext d'estendre les ŕncores de proa.31 Pau digué aleshores al centurió i als soldats: --Si aquests no es queden a la nau, no us salvareu pas.32 Llavors els soldats van tallar les cordes del bot i el deixaren caure a l'aigua.33 Mentrestant s'anava fent de dia i Pau animava tothom a prendre aliment. Els deia: --Avui fa catorze dies que esteu a l'expectativa i els heu passat dejuns, sense menjar res.34 Us recomano, doncs, que prengueu aliment: el necessiteu per a salvar-vos. Ningú de vosaltres no perdrŕ ni un sol cabell.35 Havent dit aixň, prengué pa, digué l'acció de grŕcies a Déu davant de tothom, el partí i començŕ a menjar.36 Llavors tots es van animar i prengueren aliment.37 En aquell vaixell, érem dues-centes setanta-sis persones.38 Quan hagueren menjat prou, van treure pes a la nau llençant el blat al mar.39 Quan es va fer de dia, no sabien identificar aquella terra; tan sols distingien una badia amb una platja i van determinar d'acostar-hi la nau.40 Van desfer les ŕncores i les abandonaren a la mar; afluixaren també els lligams dels timons, hissaren al vent la vela del trinquet i posaren proa cap a la platja,41 perň van xocar contra un banc de sorra i la nau s'hi va encallar. La proa, clavada a la sorra, va quedar immňbil, mentre la popa s'anava desfent per la violčncia de les onades.42 Llavors els soldats, tement que algun dels presos s'escaparia nedant, van decidir matar-los.43 Perň el centurió, que volia salvar Pau, es va oposar a la seva decisió i ordenŕ que es tiressin a l'aigua i guanyessin la costa, primer els qui sabien nedar,44 i després els altres, agafats a les fustes i desferres de la nau. Així tots van arribar a terra sans i estalvis.