1 Després de separar-nos d'ells, ens férem a la mar i vam navegar de dret fins a Cos, l'endemŕ fins a Rodes i d'allí fins a Pŕtara.2 Vam trobar una nau que feia la travessia cap a Fenícia, hi vam pujar i ens férem a la mar.3 A les envistes de Xipre, deixant l'illa a l'esquerra, vam navegar cap a Síria i arribŕrem a Tir, on la nau havia de deixar la cŕrrega.4 Allí vam trobar els deixebles i ens hi vam quedar set dies. Ells, moguts per l'Esperit, deien a Pau que no pugés a Jerusalem.5 Perň, passats aquests dies, vam continuar el viatge. Tots ells, fins les dones i els infants, ens acompanyaren fora de la ciutat. Allí vam pregar, agenollats a la platja.6 Després d'acomiadar-nos, vam pujar a la nau, i ells se'n tornaren a casa seva.7 Nosaltres, acabant ja la travessia, vam seguir des de Tir i arribŕrem a Ptolemaida, on vam saludar els germans i ens vam quedar un dia amb ells.8 L'endemŕ partírem i vam arribar a Cesarea. Anŕrem a casa de Felip, l'evangelitzador, un dels set, i ens hi vam hostatjar.9 Felip tenia quatre filles verges que posseďen el do de profecia.10 Ens hi vam quedar uns quants dies. Mentrestant va baixar de Judea un profeta que es deia Ŕgab,11 i ens vingué a trobar. Va prendre el cenyidor de Pau, es lligŕ els peus i les mans i digué: --Aixň diu l'Esperit Sant: "A l'home a qui pertany aquest cenyidor, els jueus el lligaran així a Jerusalem i el posaran en mans dels pagans."12 Quan vam sentir aixň, tant nosaltres com els germans d'aquell lloc suplicŕvem a Pau que no pugés a Jerusalem,13 perň ell respongué: --Quč feu plorant així i trencant-me el cor? Jo, pel nom de Jesús, el Senyor, estic disposat no tan sols a deixar-me encadenar, sinó també a morir a Jerusalem.14 Veient que no es deixava convčncer, no vam insistir més i dčiem: --Que es faci la voluntat del Senyor.
La Paraula arriba a Roma (21,15-28,31)
Pau puja a Jerusalem. Visita a Jaume
15 Passats aquests dies i acabats els preparatius, vam pujar a Jerusalem.16 Ens acompanyaven alguns deixebles de Cesarea, que ens van portar a allotjar-nos a casa d'un tal Mnasó, de Xipre, un dels primers deixebles.17 Quan vam arribar a Jerusalem, els germans ens van rebre amb goig.18 L'endemŕ, Pau va anar amb nosaltres a casa de Jaume, on s'havien reunit tots els qui presidien la comunitat.19 Els saludŕ i els va explicar amb detall tot allň que Déu havia fet entre els pagans per mitjŕ del seu ministeri.20 Ells, en sentir-ho, donaven glňria a Déu. Llavors li van dir: --Germŕ, ja veus quants milers de jueus s'han convertit a la fe i tots continuen complint fervorosament la Llei.21 Perň han sentit a dir de tu que, als jueus residents entre els pagans, els ensenyes a apostatar de la Llei de Moisčs, dient-los que no circumcidin els fills ni segueixin les normes jueves.22 Ara, doncs, quč podríem fer? Sens dubte, tots sabran que has vingut!23 Fes, doncs, el que ara et direm. Tenim aquí quatre homes que han de complir una prometença.24 Tu pren aquests homes i compleix amb ells el ritu de purificació; després fes-te cŕrrec de les despeses de la seva prometença i així podran tallar-se els cabells. D'aquesta manera tothom veurŕ que no és veritat allň que han sentit a dir i sabran que continues observant la Llei.25 Pel que fa als pagans que s'han convertit a la fe, ja els vam fer arribar les nostres decisions: que es guardessin de la carn sacrificada als ídols, de menjar sang, de menjar animals ofegats i de les relacions sexuals il·legítimes.26 Aleshores Pau prengué aquells homes i l'endemŕ va complir amb ells el ritu de purificació; després va entrar al temple i anunciŕ quin dia seria presentada l'ofrena per cada un d'ells, un cop ell hagués acabat el temps de la seva purificació.
Pau és detingut al temple
27 Eren a punt de complir-se els set dies quan els jueus originaris de l'Ŕsia, en veure Pau al temple, amotinaren la gent i el van agafar,28 tot cridant: --Israelites, ajudeu-nos! Aquest és l'home que va pertot arreu ensenyant a tothom doctrines contra el nostre poble, la nostra Llei i contra aquest lloc. Fins i tot ha fet entrar grecs al temple profanant així aquest lloc sant!29 Deien aixň perquč l'havien vist a la ciutat amb Trňfim d'Efes i es pensaven que Pau l'havia fet entrar al temple.30 Tota la ciutat es va avalotar. El poble va córrer cap al temple, agafaren Pau, l'arrossegaren a fora, i tot seguit van tancar les portes del temple.31 Ja l'anaven a matar quan el tribú de la cohort romana va rebre aquesta notícia: --Per tot Jerusalem hi ha una gran confusió!32 Immediatament prengué amb ell alguns soldats i centurions i va baixar corrents cap als amotinats. Aquests, en veure el tribú i els soldats, deixaren de maltractar Pau.33 Llavors el tribú s'hi va acostar, detingué Pau i va manar que el lliguessin amb dues cadenes. Després va preguntar qui era aquell home i quč havia fet.34 Perň de la gent, els uns cridaven una cosa i els altres una altra. Com que amb aquell aldarull no podia aclarir res, va manar que s'enduguessin Pau a la caserna.35 Quan va ser a les escales, era tanta la violčncia de la gent que els soldats l'hagueren de portar aixecant-lo a pes de braços.36 Perquč el poble els seguia cridant: --Mateu-lo, aquest!
Defensa de Pau davant els jueus
37 Quan anaven a entrar-lo a la caserna, Pau digué al tribú: --żM'és permčs de dir-te una paraula? El tribú li contestŕ: --żTu saps parlar grec?38 Així, doncs, żno ets l'egipci, el qui fa poc es va revoltar i es va endur al desert els quatre mil sicaris?39 Pau replicŕ: --Jo sóc un jueu de Tars de Cilícia, ciutadŕ d'una ciutat que no és pas desconeguda. T'ho prego, deixa'm parlar al poble.40 El tribú li ho permeté, i Pau, dret a les escales, va fer senyal al poble amb la mŕ. Es produí un gran silenci, i llavors Pau els adreçŕ la paraula en la llengua dels jueus: