Histňria de la successió al tron de David (2Sa 7-1Re 2)
Profecia de Natan
(1Cr 17)
1 Quan el rei David s'hagué instal·lat al seu palau i el Senyor li hagué concedit el repňs de tots els enemics que l'envoltaven, 2 el rei va dir al profeta Natan: --Mira, jo visc en un palau de cedre, mentre que l'arca de Déu habita en una tenda de lona. 3 Natan va respondre al rei: --Vés, fes tot el que el cor et digui. El Senyor és amb tu. 4 Perň aquella nit el Senyor va comunicar a Natan aquesta paraula: 5 --Vés i digues a David, el meu servent: "Aixň diu el Senyor: żTu m'has de construir un casal perquč hi resideixi? 6 D'ençŕ del dia que vaig treure els israelites d'Egipte fins ara, no he residit mai en cap palau; anava d'un lloc a l'altre en una tenda, en un tabernacle. 7 A tot arreu on he anat entre els israelites, żm'he queixat mai a cap de les tribus a qui manava de conduir el meu poble, que no m'haguessin construďt un palau de cedre?" 8 Ara, doncs, digues al meu servent David: "Aixň diu el Senyor de l'univers: Jo t'he pres del clos de les ovelles, de pasturar el ramat, perquč fossis sobirŕ del meu poble d'Israel. 9 He estat amb tu en totes les campanyes que has emprčs, he derrotat tots els teus enemics i t'he donat una anomenada com la dels homes més famosos de la terra. 10 Destinaré un lloc per al meu poble d'Israel i l'hi implantaré perquč hi habiti sense por; no l'oprimiran més els perversos com havien fet abans, 11 durant el temps que vaig enviar jutges per a governar Israel, el meu poble. A tu, t'he fet reposar de tots els teus enemics. I ara el Senyor t'anuncia que és ell qui et farŕ un casal. 12 Quan t'arribarŕ l'hora d'adormir-te amb els teus pares, jo, el Senyor, posaré en el teu lloc un del teu llinatge, sortit de les teves entranyes, i refermaré el seu regnat. 13 És ell qui construirŕ un casal dedicat al meu nom, i jo faré que el seu tron reial es mantingui ferm per sempre. 14 Jo li seré pare, i ell serŕ per a mi un fill. Si obra malament, el corregiré amb la vara, com fan els homes, que no planyen el bastó; 15 perň mai no em desdiré del meu amor per ell, com me'n vaig desdir amb Saül, a qui vaig excloure del lloc que ara tu ocupes. 16 El teu casal i la teva reialesa es perpetuaran per sempre davant teu, el teu tron es mantindrŕ per sempre." 17 Aixň és el que Natan va dir a David quan li va comunicar aquesta visió profčtica. 18 Llavors el rei David anŕ a asseure's a la presčncia del Senyor i va dir: --Qui sóc jo, Senyor, Déu sobirŕ, i quč és el meu casal, perquč m'hagis conduďt fins aquí? 19 I com si aixň, Senyor, Déu sobirŕ, encara et semblés poca cosa, has volgut parlar del casal d'aquest servent teu en els temps futurs. Quin designi tan gran per a un home, Senyor, Déu sobirŕ! 20 Quč més podria dir-te encara David? Tu, Senyor, Déu sobirŕ, coneixes el teu servent. 21 Per les teves promeses, pel teu bon cor, has volgut fer coses molt grans, i les has comunicades al teu servent. 22 Que n'ets, de gran, Senyor, Déu sobirŕ. No hi ha ningú com tu, no hi ha cap més Déu fora de tu, capaç de fer tot el que hem sentit contar. 23 Quina altra nació hi ha a la terra com el teu poble d'Israel? Déu mateix ha anat a rescatar-se'ls per fer-ne el seu poble, per donar-los una anomenada, per obrar a favor d'ells coses grans i prodigioses. Tu has expulsat, de davant el teu poble que t'havies rescatat d'Egipte, altres nacions amb els seus déus. 24 Del poble d'Israel, tu n'has fet el teu poble per sempre, i tu, Senyor, t'has fet el seu Déu. 25 Ara, doncs, Senyor-Déu, mantén per sempre aixň que has promčs al teu servent i al seu casal; compleix la teva promesa. 26 Quan la gent dirŕ: "El Senyor de l'univers és el Déu d'Israel", reconeixerŕ la grandesa eterna del teu nom. I el casal del teu servent David es mantindrŕ ferm davant teu; 27 perquč tu, Senyor de l'univers, Déu d'Israel, has revelat al teu servent que li edificaries un casal. Per aixň jo, que sóc el teu servent, he gosat adreçar-te aquesta pregŕria. 28 Tu, Senyor, Déu sobirŕ, ets realment Déu, i les teves paraules són veritat. Tu, que has comunicat al teu servent aquesta bona promesa, 29 digna't beneir ara el casal del teu servent perquč es perpetuď per sempre davant teu. Tu, Senyor, Déu sobirŕ, ho has promčs. Fes que sigui beneďt per sempre el casal del teu servent!