2n Macabeus 10 — BCI

← Précédent 2n Macabeus 10 Suivant →

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15

Dedicació del temple de Jerusalem

(1Ma 4,36-61)

¹ El Macabeu i els seus, sota el guiatge del Senyor, van recuperar el temple i la ciutat. ² Enderrocaren els altars que els estrangers havien construďt a la plaça pública i destruďren els altres llocs de culte. ³ Un cop purificat el temple, van construir-hi un nou altar. Encengueren foc amb pedres fogueres, i amb aquest foc van oferir sacrificis, després de dos anys de no oferir-ne cap. Cremaren encens, encengueren els gresols del canelobre i van presentar els pans d'ofrena. ⁴ Acabat tot aixň, es prostraren a terra, suplicant al Senyor que no els enviés mai més desgrŕcies com aquelles, i que si mai tornaven a pecar, els corregís ell mateix amb moderació, perň que no els posés en mans de nacions blasfemes i bŕrbares. ⁵ La purificació del santuari es va escaure el dia vint-i-cinc del mes de quislev, és a dir, el mateix dia que els estrangers havien profanat el temple. ⁶ Van celebrar l'esdeveniment amb alegria durant vuit dies, a la manera de la festa dels Tabernacles. Judes i els seus recordaven que poc temps abans havien celebrat la festa dels Tabernacles per coves i muntanyes, com si fossin bčsties salvatges. ⁷ Per aixň duien rams d'heura, branques verdes i palmes, tot cantant himnes al qui havia fet possible la purificació del seu temple. ⁸ I van decretar, amb un edicte sotmčs a votació, que tot el poble jueu celebraria cada any aquests vuit dies.

El regnat d'Antíoc V Eupŕtor. Čxits dels jueus (10,9-13,26)

Suďcidi de Ptolemeu

⁹ Fou, doncs, així com va acabar Antíoc, l'anomenat Epífanes. ¹⁰ Expliquem ara els fets que es refereixen a Antíoc Eupŕtor, fill d'aquell impiu, limitant-nos a resumir les desastroses conseqüčncies de les seves guerres. ¹¹ Tan bon punt va prendre possessió del seu regne, l'Eupŕtor posŕ el govern de l'estat en mans d'un tal Lísies, governador general de Celesíria i de Fenícia, ¹² en comptes de Ptolemeu, conegut amb el nom de Macró. Aquest home havia estat el primer a comportar-se de manera justa en el seu tracte amb els jueus, després de tantes injustícies com havien sofert. Ptolemeu havia cercat de governar-los pacíficament. ¹³ Perň, justament per aixň, els anomenats amics del rei van acusar-lo davant l'Eupŕtor; a més, a cada pas se sentia a dir traďdor perquč havia abandonat Xipre, que li havia estat confiada pel Filomčtor, i s'havia passat a Antíoc Epífanes. I com que no podia mantenir amb dignitat el seu cŕrrec, es llevŕ la vida emmetzinant-se.

Derrotes dels idumeus

(1Ma 5,1-8)

¹⁴ Gňrgies, que ara era el governador militar de la regió, mantenia un cos de tropes mercenŕries i aprofitava totes les ocasions per a atacar els jueus. ¹⁵ Al mateix temps, també els idumeus hostilitzaven els jueus des de les fortaleses estratčgiques que ocupaven. A més, amb els fugitius que ells acollien, procedents de Jerusalem, feien el possible per fomentar l'estat de guerra. ¹⁶ Perň el Macabeu i els seus homes, després d'haver fet pregŕries públiques demanant a Déu que lluités al seu costat, es van llançar a la campanya contra les fortaleses dels idumeus. ¹⁷ Després d'uns atacs valerosos, van foragitar els qui defensaven les muralles i s'apoderaren de les posicions. Degollaven tots els qui queien a les seves mans, i en mataren gairebé vint mil. ¹⁸ Tanmateix, almenys nou mil idumeus aconseguiren de refugiar-se en dues fortaleses imposants, amb tot allň que cal per a resistir un setge. ¹⁹ El Macabeu hi deixŕ, per a assetjar-les, Simó, Josep i Zaqueu amb el contingent de tropes necessari, i ell se n'anŕ cap a altres llocs on la urgčncia el reclamava. ²⁰ Perň alguns dels assetjats van subornar els soldats de Simó, afamats de diners, i es pogueren escapar al preu de setanta mil monedes de plata. ²¹ Quan el Macabeu ho va saber, va reunir els caps de les tropes i acusŕ els culpables de vendre els seus germans a preu de plata i d'haver deixat anar els qui lluitaven contra ells. ²² Judes va fer executar aquests traďdors i tot seguit s'apoderŕ de les dues fortaleses. ²³ L'čxit acompanyava totes les seves accions militars. Entre les dues fortaleses, va matar més de vint mil homes.

Victňria sobre Timoteu i conquesta de Gaza

²⁴ Timoteu, el mateix que havia estat derrotat anteriorment pels jueus, va reunir tropes mercenŕries en gran nombre. Féu venir també de l'Ŕsia un nombrós contingent de cavalleria i es presentŕ a Judea amb la intenció de conquerir-la per les armes. ²⁵ Mentre Timoteu anava avançant, el Macabeu i els seus homes elevaven súpliques a Déu. Amb el cap cobert de terra i vestits amb roba de sac en senyal de dol, ²⁶ es prostraren a terra al peu de l'altar. Demanaven a Déu que els fos favorable i que es convertís, tal com diu la Llei de Moisčs, en enemic dels seus enemics i adversari dels seus adversaris. ²⁷ Acabada la pregŕria, van prendre les armes i sortiren un tros lluny de la ciutat de Jerusalem. Quan van tenir l'enemic a prop, es van aturar. ²⁸ L'endemŕ, a la primera llum del dia, entaularen batalla. Els uns, per a aconseguir la victňria i el triomf, confiaven en l'auxili del Senyor, a més del propi valor. Els altres comptaven amb la seva rŕbia com a guia en el combat. ²⁹ En el moment més intens de la batalla, van aparčixer a la vista dels enemics cinc homes resplendents que venien del cel i muntaven uns cavalls amb brides d'or. Aquells homes es van posar al capdavant dels jueus. ³⁰ Dos d'ells es van col·locar a banda i banda del Macabeu protegint-lo amb les seves armes i fent-lo invulnerable. Disparaven llamps com fletxes contra els enemics, de manera que aquests, enlluernats i desconcertats, es dispersaren plens de confusió. ³¹ Van ser degollats vint mil cinc-cents soldats d'infanteria i sis-cents de cavalleria. ³² El mateix Timoteu hagué de refugiar-se a la fortalesa de Gučzer, molt ben protegida, que estava sota el comandament de Qučrees. ³³ Perň els homes del Macabeu, plens d'eufňria, van assetjar la fortalesa durant quatre dies. ³⁴ Mentrestant, els assetjats, refiats de la seguretat del lloc, no paraven de proferir blasfčmies i paraules impies. ³⁵ Perň el cinquč dia, a trenc d'alba, vint joves de l'exčrcit del Macabeu, encesos de rŕbia per aquelles blasfčmies, es van llançar a l'assalt de la muralla amb un coratge heroic. Enduts per un furor salvatge, mataven a tort i a dret tots els qui els sortien al pas. ³⁶ D'altres van atacar igualment els assetjats per l'altre costat de la fortalesa, van calar foc a les torres i així cremaren de viu en viu aquells blasfems. Uns altres, encara, van rebentar les portes i van permetre que la resta de les tropes entrés a la ciutat i l'ocupés. ³⁷ Timoteu s'havia amagat en una cisterna, perň fou descobert i va ser executat juntament amb el seu germŕ Qučrees i amb Apol·lňfanes. ³⁸ Després d'aquestes gestes, els jueus beneďen el Senyor amb himnes i cŕntics de lloança perquč havia afavorit tan magníficament Israel, donant-li la victňria.

← Précédent Suivant →