2n Cròniques 36 — BCI

← Précédent 2n Cròniques 36

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36

Final del regne de Judŕ

Joahaz, rei de Judŕ

(2Re 23,31-34)

¹ La gent del poble va prendre Joahaz, fill de Josies, i el proclamŕ rei per a succeir el seu pare a Jerusalem. ² Joahaz tenia vint-i-tres anys quan començŕ a ser rei. Va regnar tres mesos a Jerusalem. ³ El rei d'Egipte el destituí a Jerusalem i va imposar al país un tribut de tres tones i mitja de plata i trenta-cinc quilos d'or. ⁴ Llavors el rei d'Egipte va fer rei de Judŕ i de Jerusalem el seu germŕ Eliaquim i li va canviar el nom pel de Joiaquim. Quant al seu germŕ Joahaz, Necó va agafar-lo i se'l va endur a Egipte.

Joiaquim, rei de Judŕ

(2Re 23,36-24,6)

⁵ Joiaquim tenia vint-i-cinc anys quan començŕ a ser rei. Va regnar onze anys a Jerusalem. Ofenia el Senyor, el seu Déu, amb el seu comportament. ⁶ Nabucodonosor, rei de Babilňnia, va envair el país i s'endugué Joiaquim a Babilňnia carregat de cadenes. ⁷ Nabucodonosor també s'hi va endur una part dels objectes del temple del Senyor i els dipositŕ en el seu palau, a Babilňnia. ⁸ La resta de la histňria de Joiaquim, les prŕctiques abominables que va cometre i tot el que li esdevingué, consta en la Crňnica dels reis d'Israel i de Judŕ. El va succeir el seu fill Jeconies.

Jeconies, rei de Judŕ

(2Re 24,8-9)

⁹ Jeconies tenia vuit anys quan començŕ a ser rei. Va regnar tres mesos i deu dies a Jerusalem. Ofenia el Senyor amb el seu comportament. ¹⁰ Quan va arribar la primavera, el rei Nabucodonosor ordenŕ que el conduďssin a Babilňnia, amb els objectes preciosos del temple del Senyor. Nabucodonosor va fer rei de Judŕ i de Jerusalem Sedecies, que era parent de Jeconies.

Sedecies, últim rei de Judŕ

(2Re 24,18-20; Jr 52,1-3)

¹¹ Sedecies tenia vint-i-un anys quan començŕ a ser rei. Va regnar onze anys a Jerusalem. ¹² Ofenia el Senyor, el seu Déu, amb el seu comportament i no s'humiliŕ davant el profeta Jeremies, que li parlava de part del Senyor. ¹³ A més es va rebel·lar contra el rei Nabucodonosor, que li havia fet jurar per Déu que li seria fidel. Va anar a la seva i endurí el seu cor, en lloc de convertir-se al Senyor, Déu d'Israel. ¹⁴ També tots els caps dels sacerdots i del poble multiplicaven les seves infidelitats, imitant les prŕctiques abominables dels altres pobles, i profanaven així el temple del Senyor que ell s'havia consagrat a Jerusalem. ¹⁵ El Senyor, Déu dels seus pares, els advertia sense parar per mitjŕ dels seus missatgers, perquč no volia fer desaparčixer el seu poble i el santuari on residia. ¹⁶ Perň ells feien befa dels missatgers de Déu, menyspreaven la paraula de Déu i es burlaven dels seus profetes, fins que la indignació del Senyor contra el seu poble s'arborŕ tant que ja no hi hagué remei.

Destrucció de Jerusalem i deportació

¹⁷ Llavors el Senyor va enviar contra ells el rei dels caldeus, que va passar els seus joves a tall d'espasa a l'interior del seu santuari, sense cap pietat pels nois i per les noies, pels ancians i pels vells decrčpits. El Senyor ho va posar tot a les seves mans. ¹⁸ El rei dels caldeus es va emportar a Babilňnia tots els objectes del temple de Déu, grans i petits, els tresors del temple del Senyor, els del rei i els tresors dels seus prohoms. ¹⁹ Després incendiaren el temple de Déu, enderrocaren la muralla de Jerusalem, calaren foc a tots els seus baluards i destruďren tot el que hi havia de valor. ²⁰ Finalment s'endugueren deportats a Babilňnia tots els supervivents de la mortaldat, i van ser vassalls del rei i dels seus fills, fins que el reialme de Pčrsia va imposar el seu domini. ²¹ Així es va complir la paraula que el Senyor havia anunciat per boca de Jeremies: «La terra gaudirŕ del seu repňs tot el temps de la seva desolació, en compensació pel repňs que no ha tingut, fins que s'hauran complert setanta anys.»

Decret de Cir

²² L'any primer del regnat de Cir, rei de Pčrsia, el Senyor va decidir de complir el que havia anunciat per boca de Jeremies. Va moure el cor de Cir, rei de Pčrsia, a promulgar per tot el seu imperi, de viva veu i per escrit, aquest edicte: ²³ «Aixň fa saber Cir, rei de Pčrsia: El Senyor, Déu del cel, que ha posat a les meves mans tots els reialmes de la terra, m'ha encomanat que li edifiqui un temple a Jerusalem, al país de Judŕ. Tots aquells de vosaltres que pertanyen al seu poble poden tornar. I que el Senyor, el seu Déu, sigui amb ells!»

← Précédent