1 Pau, apňstol de Jesucrist per voler de Déu, i el germŕ Timoteu, a l'església de Déu que és a Corint i a tot el poble sant que viu arreu de l'Acaia.2 Us desitgem la grŕcia i la pau de part de Déu, el nostre Pare, i de Jesucrist, el Senyor.
Acció de grŕcies
3 Beneďt sigui el Déu i Pare de nostre Senyor Jesucrist, Pare entranyable i Déu de tot consol.4 Ell ens conforta en totes les nostres adversitats, perquč nosaltres mateixos, grŕcies al consol que rebem de Déu, sapiguem confortar els qui passen alguna pena.5 És cert que compartim abundosament els sofriments de Crist, perň també, grŕcies a ell, el consol que rebem és abundós.6 Si passem tribulacions és perquč sigueu consolats i salvats; i si som consolats és perquč pugueu rebre aquell consol que us fa suportar amb pacičncia els mateixos sofriments que patim nosaltres.7 I l'esperança que tenim respecte a vosaltres és segura: sabem que, compartint els nostres sofriments, compartiu també el nostre consol.8 Germans, no volem que ho ignoreu: el perill que vam passar a l'Ŕsia ens va aclaparar enormement, més enllŕ de les nostres forces, fins al punt que desesperŕvem de sortir-ne amb vida.9 Dins nostre ja ens donŕvem per sentenciats a mort: tot va ser perquč no poséssim la confiança en nosaltres mateixos, sinó en Déu, que ressuscita els morts.10 Ell ens va salvar d'un perill de mort tan greu i ens en salvarŕ encara. En ell tenim posada l'esperança: ell continuarŕ salvant-nos,11 amb l'ajut també de les vostres oracions. Així la grŕcia que haurem obtingut per la pregŕria de moltes persones farŕ que molts donin grŕcies per nosaltres.
Pau i la comunitat de Corint (1,12-7,16)
Pau ajorna la seva visita
12 Si d'alguna cosa ens podem gloriar, és d'allň que assegura la nostra conscičncia: que ens hem comportat enmig del món, i especialment entre vosaltres, amb la simplicitat i la sinceritat que vénen de Déu; ens guiava la grŕcia divina i no una saviesa humana.13 En efecte en les nostres cartes només hi trobareu allň que tots hi podeu llegir i entendre. I espero que arribareu a entendre totalment14 allň que ja heu entčs en part: que us podeu sentir orgullosos de nosaltres, com ens en sentirem de vosaltres el dia que vindrŕ Jesús, Senyor nostre.15 Amb aquesta confiança, havia projectat de venir primer a trobar-vos, perquč obtinguéssiu una segona grŕcia:16 passant per Corint hauria anat a Macedňnia, des d'on hauria tornat a vosaltres perquč m'ajudéssiu a preparar el viatge a Judea.17 Aquests eren els meus plans. żDireu que vaig obrar amb lleugeresa? żO bé que prenc decisions mogut per interessos purament humans, i que tan aviat dic un sí com un no?18 Déu n'és testimoni fidel: la paraula que us adrecem no és ara sí, ara no.19 El Fill de Déu, Jesucrist, que hem anunciat entre vosaltres, tant jo com Siles i Timoteu, no ha estat mai ara sí, ara no: en ell només hi ha el sí!20 En Jesucrist, totes les promeses de Déu han trobat un «Sí», i per aixň, grŕcies a ell, diem «Amén» a Déu i li donem glňria.21 És Déu mateix qui ens ha ungit i ens referma en Crist, juntament amb vosaltres.22 Ell ens ha marcat amb el seu segell i, com a penyora del que vindrŕ, ha posat en els nostres cors el do del seu Esperit.23 Jo us asseguro per la meva vida, i poso Déu per testimoni, que, si encara no he vingut a Corint, ha estat per consideració a vosaltres.24 No parlo com si volguéssim dominar la vostra fe, que manteniu tan ferma; més aviat volem contribuir a la vostra alegria.