1 A les muntanyes d'Efraďm hi havia un home que es deia Elcanŕ. Era del clan dels sufites del poble de Ramŕ. Era fill de Jeroham, fill d'Elihú, fill de Tohu, descendent de Suf, un efraďmita.2 Tenia dues dones: l'una es deia Anna i l'altra Peninnŕ. Peninnŕ tenia fills, mentre que Anna no en tenia cap.3 Cada any, Elcanŕ pujava a Siló per adorar el Senyor de l'univers i oferir-li un sacrifici. A Siló oficiaven, com a sacerdots del Senyor, Ofní i Pinhŕs, els dos fills d'Elí.4 Va arribar el dia que Elcanŕ oferia la seva víctima. Elcanŕ tenia el costum de donar a la seva muller Peninnŕ i als seus fills i filles les porcions corresponents;5 perň a Anna li reservava la part millor, perquč l'estimava molt, encara que el Senyor l'havia deixada estčril.6 La seva rival no parava d'humiliar-la retraient-li que el Senyor l'hagués deixada sense fills.7 Cada any passava el mateix, quan Anna pujava al santuari del Senyor. També aquella vegada Peninnŕ mortificava Anna. Llavors Anna va esclatar en plors, i no volia menjar.8 Elcanŕ, el seu marit, li digué: --Anna, per quč plores i no menges? Per quč estŕs tan trista? No valc per a tu més que deu fills?
Pregŕria i prometença d'Anna
9 En acabar l'ŕpat a Siló, Anna es va dirigir al santuari del Senyor. El sacerdot Elí s'estava assegut en un tamboret a l'entrada del santuari.10 Ella, plena d'amarguesa i plorant desconsoladament, pregŕ al Senyor11 i li va fer una prometença: --Senyor de l'univers, si et dignes mirar la meva aflicció i et recordes de la teva serventa, si no t'oblides de la teva serventa i em dónes un fill, te l'oferiré, Senyor, per tota la vida, i, com a senyal, no li tallaran mai els cabells.12 Mentre ella anava insistint en la seva pregŕria al Senyor, Elí es fixava en la seva boca.13 Anna parlava interiorment; movia els llavis, perň no se li sentia la veu. Elí, doncs, va pensar que anava beguda,14 i li digué: --żEn tens per a molt, d'estar aquí borratxa? Vés a dormir el vi que portes!15 Anna va respondre: --No, senyor meu. Sóc una dona atribolada. No he begut vi ni cap altra beguda alcohňlica. Tan sols obria el cor al Senyor.16 No prenguis la teva serventa per una qualsevol. M'expressava així perquč estic molt trista i abatuda.17 Elí va dir: --Vés-te'n en pau i que el Déu d'Israel et concedeixi allň que li has demanat.18 Ella respongué: --Senyor meu, que tingui sempre el teu favor! Anna se'n va anar, va menjar i ja no semblava la mateixa d'abans.
Naixement de Samuel
19 L'endemŕ es van llevar de bon matí, van adorar el Senyor i se'n tornaren a casa seva, a Ramŕ. Quan Elcanŕ va unir-se a la seva dona, el Senyor es recordŕ d'ella.20 Passats uns quants dies, Anna es va trobar que esperava un fill. Va donar a llum i posŕ al seu fill el nom de Samuel, tot dient-se: «L'havia demanat al Senyor.»21 Elcanŕ, el seu marit, tornŕ a pujar a Siló amb tota la família per oferir el sacrifici de cada any i complir així la seva prometença.22 Perň Anna no va anar-hi, sinó que digué al seu marit: --Quan hauré desmamat el nen, ja l'hi portaré; el presentaré al Senyor, i que es quedi allŕ per sempre més.23 Elcanŕ, el seu marit, li digué: --Fes com et sembli millor: queda't aquí fins que l'hagis deslletat. Que el Senyor acabi de complir la seva paraula! Anna es va quedar, doncs, i va criar el seu fill fins que l'hagué desmamat.24 Un cop deslletat, tot i que era tan petit, se'l va endur amb ella i el va portar al santuari del Senyor, a Siló. També es va endur un toro de tres anys, una mesura de farina i un bot de vi.25 Allŕ immolaren el toro i van presentar el nen a Elí.26 Anna li digué: --Tan cert com vius, senyor meu: jo sóc aquella dona que s'estava dreta aquí mateix suplicant al Senyor.27 Jo pregava per tenir aquest infant, i el Senyor m'ha concedit allň que li havia demanat.28 Per aixň ara el dono com a ofrena al Senyor: el dono al Senyor per tota la vida. Llavors Samuel es va prosternar davant el Senyor.