1 Després el rei David va dir a tota l'assemblea: --El meu fill Salomó, l'únic que Déu ha escollit, encara és jove i poc madur, i l'empresa és grandiosa, perquč aquest edifici reial no és per a un home, sinó per al Senyor-Déu.2 Per aixň he posat el meu esforç a preparar per al casal del meu Déu la quantitat necessŕria d'or, de plata, de bronze, de ferro i de fusta per a tot el que s'ha de fer d'or, de plata, de bronze, de ferro o de fusta. He preparat també pedres d'ňnix i altres per a encastar, pedra negra o vinçada, tota mena de pedres precioses i grans blocs d'alabastre.3 Encara, portat per l'amor al temple del meu Déu, a més de tot el que ja he preparat per a aquest sant casal, tinc un tresor d'or i de plata que destino a aquest temple.4 Faig donació de cent tones d'or d'Ofir i de dues-centes quaranta de plata fina, per a revestir les parets interiors dels edificis,5 per als diversos objectes d'or o de plata i per a tota mena de treballs d'orfebreria. żQui de vosaltres estŕ també disposat a fer generosament un donatiu per al Senyor?6 Llavors els caps de llinatge, els caps de les tribus d'Israel, els responsables de mil i de cent homes, i els caps de l'administració reial, van fer ofrenes voluntŕries:7 per a l'obra del temple de Déu van donar cent cinquanta tones i deu mil monedes d'or, tres-centes cinquanta tones de plata, sis-centes tones de bronze i tres mil quatre-centes tones de ferro.8 Els qui tenien pedres precioses, les feien a mans de Jehiel, descendent de Guerxon, per al tresor del temple del Senyor.9 El poble es va alegrar de les ofrenes voluntŕries, perquč les havien fetes de tot cor al Senyor. També el rei David en va tenir una gran alegria.
Oració de David
10 Llavors David va beneir el Senyor en presčncia de tota l'assemblea. Digué: --Sigues beneďt, Senyor, Déu del nostre pare Israel, des de sempre i per sempre.11 Són teus, Senyor, la grandesa i el poder, la glňria, l'esplendor i la majestat, perquč també és teu tot el que hi ha al cel i a la terra. És teva, Senyor, la reialesa, per damunt de tots els sobirans.12 Tu dónes la riquesa i la glňria, tu domines sobre tot el món; estŕ a les teves mans de donar força i valentia, fer créixer tota cosa i refermar-la.13 Per aixň, Déu nostre, t'enaltim i lloem el teu nom gloriós.14 Qui sóc jo i qui és el meu poble per a tenir la gosadia de fer-te ofrenes generoses com aquestes? És ben cert que tot ve de tu: i aixň que t'oferim, tu ens ho has donat.15 Perquč davant teu som immigrants i forasters, igual que els nostres pares; la nostra vida a la terra és com una ombra, sense esperança.16 Senyor, Déu nostre, aquesta multitud de coses que hem preparat per a edificar un temple en honor del teu nom, ha vingut de tu i tot és teu.17 Jo sé, Déu meu, que tu examines els cors i estimes la rectitud. Jo, amb sinceritat de cor, he ofert generosament tot aixň, i ara veig amb goig la generositat amb quč el teu poble reunit aquí t'ofereix voluntŕriament els seus dons.18 Senyor, Déu dels nostres pares Abraham, Isaac i Israel, conserva sempre en el teu poble aquests mateixos sentiments i decanta els seus cors cap a tu.19 Concedeix al meu fill Salomó un cor sincerament disposat a observar els teus manaments, les teves prescripcions, els teus decrets, prompte per a complir-ho tot i per a construir aquest edifici reial que he preparat.20 Acabat, David va dir a tota l'assemblea: --Beneďu el Senyor, el vostre Déu! Tota l'assemblea va beneir el Senyor, el Déu dels seus pares, i es van agenollar i es prosternaren davant el Senyor i davant el rei.
Entronització de Salomó
21 L'endemŕ al matí van oferir sacrificis i holocaustos al Senyor: mil vedells, mil moltons, mil anyells, amb les corresponents libacions de vi, i molts més sacrificis per a tot Israel.22 Aquell dia van menjar i beure a la presčncia del Senyor, i van celebrar així una gran festa. Salomó, fill de David, va ser proclamat rei per segona vegada, i el van consagrar al Senyor ungint-lo com a sobirŕ. També van ungir Sadoc com a sacerdot.23 Salomó va ocupar el tron del Senyor, com a rei successor del seu pare David, i va prosperar. Tot Israel li prestŕ obedičncia.24 Tots els prohoms, tots els herois, i també tots els fills del rei David, es van sotmetre al rei Salomó.25 El Senyor va enaltir el rei Salomó fins al capdamunt davant tot Israel i li concedí un reialme gloriós com no havia tingut mai cap dels anteriors reis d'Israel.
Mort de David
26 David, fill de Jessč, havia estat rei de tot Israel.27 Havia regnat quaranta anys sobre Israel: set a Hebron i trenta-tres a Jerusalem.28 Va morir, després d'una vellesa feliç, carregat d'anys, de riquesa i de glňria. El va succeir en el regne el seu fill Salomó.29 La histňria del rei David, des del principi a la fi, consta en les Crňniques del vident Samuel, en les del profeta Natan i en les de Gad, el vident.30 Allŕ es parla també del seu regnat, del seu poder i de tot el que van passar ell, el poble d'Israel i tots els reialmes dels altres paďsos.