1 Us recordo, germans, l'evangeli que us vaig anunciar i que vosaltres acollíreu. Fins ara us hi heu mantingut ferms,2 i per ell obteniu la salvació, si el reteniu tal com us el vaig anunciar; altrament us hauríeu convertit inútilment a la fe.3 Primer de tot us vaig transmetre el mateix ensenyament que jo havia rebut: Crist morí pels nostres pecats, com deien ja les Escriptures, 4 i fou sepultat; ressuscitŕ el tercer dia, com deien ja les Escriptures, 5 i s'aparegué a Cefes i després als Dotze.6 Després es va aparčixer a més de cinc-cents germans a la vegada, la majoria dels quals encara viuen, perň alguns ja són morts.7 Després es va aparčixer a Jaume i, més tard, a tots els apňstols.8 Finalment, al darrer de tots, com a un que neix fora de temps, se'm va aparčixer també a mi.9 Perquč jo sóc el més petit dels apňstols i ni tan sols mereixo que em diguin apňstol, ja que vaig perseguir l'Església de Déu.10 Perň per grŕcia de Déu sóc el que sóc, i la grŕcia que ell m'ha donat no ha estat infructuosa. Al contrari, he treballat més que tots ells; no jo, sinó la grŕcia de Déu que hi ha en mi.11 Així, doncs, tant si sóc jo com si són ells, aixň és el que tots prediquem i aixň és el que vosaltres heu cregut.
Els morts ressuscitaran
12 Si prediquem que Crist ha ressuscitat d'entre els morts, com és que alguns de vosaltres neguen la resurrecció dels morts?13 Si no hi ha resurrecció dels morts, tampoc Crist no ha ressuscitat.14 I si Crist no ha ressuscitat, la nostra predicació és buida, i buida és també la vostra fe.15 Fins i tot donem un fals testimoni de Déu mateix, ja que testimoniem en contra d'ell quan diem que ell ha ressuscitat el Crist: si és cert que els morts no ressusciten, Déu no l'ha pogut pas ressuscitar.16 Perquč si els morts no ressusciten, tampoc Crist no ha ressuscitat.17 I si Crist no ha ressuscitat, la vostra fe és il·lusňria, encara viviu en els vostres pecats.18 En conseqüčncia, els qui han mort en Crist, també estarien perduts sense remei.19 Si l'esperança que tenim posada en Crist no va més enllŕ d'aquesta vida, som els qui fem més llŕstima de tots els homes.20 Perň, de fet, Crist ha ressuscitat d'entre els morts, com a primícia de tots els qui han mort.21 Ja que la mort vingué per un home, també per un home vindrŕ la resurrecció dels morts:22 així com per la seva unió amb Adam tots moren, així també per la seva unió amb Crist tots tornaran a la vida.23 Perň cadascú en el moment que li correspon: Crist, com a primícia; després, el dia que ell vindrŕ, els qui són de Crist.24 Llavors arribarŕ la fi, quan ell destituirŕ tota mena de potčncia, d'autoritat i de poder i posarŕ el Regne en mans de Déu, el Pare.25 Perquč Crist ha de regnar fins que Déu haurŕ posat tots els enemics sota els seus peus.26 El darrer enemic destituďt serŕ la mort,27 perquč, segons l'Escriptura, Déu ho ha posat tot sota els seus peus. Quan el Crist dirŕ: «Tot estŕ sotmčs», és obvi que no hi inclourŕ Déu, que és justament qui li haurŕ sotmčs tota cosa.28 I quan tot li haurŕ estat sotmčs, el Fill mateix se sotmetrŕ al qui li ho haurŕ sotmčs tot. Així Déu serŕ tot en tots.29 Si els morts no ressusciten, quč aconseguirien els qui es fan batejar en lloc dels qui ja han mort? Si els morts no ressusciten, per quč fer-se batejar en lloc d'ells?30 I nosaltres mateixos, per quč ens hauríem d'exposar a perills continus?31 Germans, cada dia em veig en perill de mort, i aixň és tan cert com que vosaltres em sou motiu de glňria en Jesucrist, Senyor nostre.32 De quč em serviria haver lluitat amb feres a Efes, si només hagués estat per motius humans? Si els morts no ressusciten, mengem i beguem, que demŕ morirem!33 No us deixeu enganyar: «Les males companyies corrompen els bons costums.»34 Torneu al bon seny i no pequeu més. Perquč n'hi ha alguns que desconeixen Déu. Ho dic per a vergonya vostra!
El cos dels ressuscitats
35 Potser algú preguntarŕ: «I com ressusciten, els morts? Quina mena de cos tenen?»36 Insensat! Tu saps que allň que sembres no arriba a tenir vida si abans no ha mort.37 I allň que sembres no és el cos de la planta que ha de néixer, sinó tan sols un gra de blat o de qualsevol altra planta;38 i Déu li dóna el cos que més li plau, un cos divers per a cada mena de llavor.39 Tampoc els cossos no són tots iguals: el dels homes és d'una manera; el dels animals terrestres, d'una altra; el dels ocells, d'una altra; el dels peixos, d'una altra.40 Hi ha cossos celestials i cossos terrenals, perň els del cel resplendeixen d'una manera, i els de la terra, d'una altra;41 la resplendor del sol és diferent de la resplendor de la lluna i diferent de la dels estels, ja que cap estel no resplendeix igual que l'altre.42 Amb la resurrecció dels morts passa una cosa semblant. Se sembra un cos corruptible, perň en ressuscita un d'incorruptible;43 se sembra un cos sense honor, i ressuscita gloriós; és sembrat feble, i ressuscita ple de força.44 És sembrat un cos terrenal, i ressuscita un cos espiritual. Perquč, així com hi ha cossos terrenals, també hi ha cossos espirituals.45 Així ho diu l'Escriptura: El primer home, Adam, fou un ésser terrenal; perň el darrer Adam és Esperit que dóna vida.46 No és primer l'ésser espiritual, sinó el terrenal, i l'espiritual ve després.47 El primer home, fet de pols, prové de la terra, perň el segon home prové del cel.48 Tal com era el de pols són tots els de pols, i tal com és el del cel seran tots els del cel.49 Així com som semblants a l'home fet de pols, també serem semblants a l'home que és del cel.50 Noteu-ho bé, germans: aquest cos de carn i sang no és capaç de posseir en herčncia el Regne de Déu; un cos corruptible no pot heretar la vida incorruptible.51 I ara us vull revelar un designi secret: no tots morirem, perň tots serem transformats.52 Serŕ en un instant, en un obrir i tancar d'ulls, al so de la trompeta final: la trompeta tocarŕ i els morts ressuscitaran incorruptibles, i nosaltres serem transformats.53 Perquč aquest cos corruptible s'ha de revestir d'allň que és incorruptible, i aquest cos mortal s'ha de revestir d'immortalitat.54 Quan aquest cos corruptible s'haurŕ revestit d'allň que és incorruptible i aquest cos mortal s'haurŕ revestit d'immortalitat, llavors es complirŕ allň que diu l'Escriptura: La victňria ha engolit la mort.55 Oh mort, on és la teva victňria? On és ara, oh mort, el teu fibló?56 El fibló de la mort és el pecat, i la força del pecat ve de la Llei.57 Perň donem grŕcies a Déu, que ens concedeix la victňria per mitjŕ de Jesucrist, Senyor nostre.58 Per tant, germans meus estimats, manteniu-vos ferms i incommovibles; doneu-vos de ple a l'obra del Senyor, sabent que, grŕcies a ell, el vostre treball no serŕ inútil.