1 Per damunt de tot, estimeu-vos! Anheleu els dons de l'Esperit, sobretot el de profecia!2 El qui té el do de parlar en llengües, no parla als homes, sinó a Déu. Ningú no el pot entendre: mogut per l'Esperit, diu coses misterioses.3 En canvi, el qui té el do de profecia parla als homes: edifica, exhorta, anima.4 El qui parla en llengües s'edifica a si mateix, mentre que el qui profetitza edifica la comunitat.5 Jo desitjo que tots vosaltres parleu en llengües, perň més encara que profetitzeu: és millor profetitzar que no pas parlar en llengües, fora que algú les interpreti per a l'edificació de la comunitat.6 Suposeu, germans, que jo us vingués a trobar i us parlés en llengües: de quč us serviria, si la meva paraula no us portava cap mena de revelació, de coneixement, de profecia o d'ensenyament?7 Passa com amb els instruments musicals, per exemple una flauta o una cítara. Si no donen un so net, com es podrŕ recončixer quč toquen l'una i l'altra?8 I si la trompeta dóna un toc confús, qui es prepararŕ per al combat?9 Igualment, si quan parleu en llengües no en doneu la interpretació, qui podrŕ entendre el que dieu? Serŕ com si parléssiu a l'aire!10 En el món hi ha infinitat de maneres d'expressar-se i no hi ha res que no es pugui expressar;11 perň si desconec el significat de les expressions, el qui parla amb mi parlarŕ amb un estranger i també l'altre serŕ un estranger que parla amb mi.12 Igualment vosaltres: ja que anheleu els dons de l'Esperit, cerqueu de tenir-los en abundŕncia, perň procureu que sigui per a l'edificació de la comunitat.13 Per tant, el qui tingui el do de parlar en llengües, que pregui perquč algú les sŕpiga interpretar.14 Si jo prego en llengües, el meu esperit prega, perň el meu enteniment no arriba a donar fruit.15 Quč he de fer, doncs? Pregar amb l'esperit, i pregar també amb l'enteniment; cantar amb l'esperit, i cantar també amb l'enteniment.16 Si dónes grŕcies a Déu només amb l'esperit, el qui no ha estat iniciat no podrŕ respondre «Amén» a la teva pregŕria, ja que no entén el que dius.17 Pot ben ser que hagis donat grŕcies d'una manera excel·lent, perň que aixň no contribueixi a l'edificació de l'altre.18 Grŕcies a Déu, tinc el do de parlar en llengües més que tots vosaltres;19 perň en una reunió comunitŕria m'estimo més dir cinc paraules que s'entenguin, per instruir els altres, que no pas deu mil paraules en llengües.20 Germans, no sigueu criatures en qüestió de seny. Sigueu-ho si es tracta de fer mal, perň en qüestió de seny sigueu adults.21 En la Llei hi ha escrit: Parlaré a aquest poble valent-me d'homes de llengües estrangeres i per boca d'estrangers, perň ni així no m'escoltaran.Ho dic jo, el Senyor.22 Per tant, les llengües són un senyal per als no creients, no per als qui creuen; en canvi, la profecia és per als qui creuen, no per als no creients.23 Suposeu que tota la comunitat estŕ reunida i que tots parlen en llengües: si entra un no iniciat o un no creient, żno dirŕ que sou bojos?24 Perň si tots profetitzen i entra un no creient o un no iniciat, entre tots li faran veure els seus pecats, tots discerniran el seu cas,25 i seran descoberts els secrets del seu cor. Llavors es prosternarŕ amb el front fins a terra, adorarŕ Déu i proclamarŕ que realment Déu és enmig de vosaltres.26 Per tant, germans, quč cal fer? Quan us reuniu, que cadascú doni el que té: un salm, un ensenyament, una revelació, el do de parlar en llengües o bé d'interpretar-les; perň que tot serveixi per a edificar els altres.27 Si parleu en llengües, que ho facin dos, o mŕxim tres, l'un darrere l'altre, i que un les interpreti.28 Perň si no hi ha ningú per a interpretar-les, que el qui parla en llengües calli en la reunió i que parli amb ell mateix i amb Déu.29 Quant als profetes, que parlin dos o tres, i que els altres facin el discerniment.30 Perň si un dels qui en aquell moment estan asseguts rep una revelació, que calli el qui estava parlant.31 Tots teniu dret a profetitzar, perň l'un darrere l'altre, perquč tots hi aprenguin i a tots arribi una exhortació.32 Sapigueu que les inspiracions profčtiques han d'estar sotmeses als profetes,33 ja que Déu no és un Déu de desordre, sinó de pau. Com és costum en totes les esglésies del poble sant,34 que les dones casades callin en les reunions comunitŕries; no els és permčs de parlar, sinó que s'han de mostrar submises, com diu fins i tot la Llei.35 I si es volen instruir sobre algun punt, que ho preguntin a casa als seus marits, perquč no estŕ bé que una dona casada parli en una reunió de la comunitat.36 żÉs que la paraula de Déu ha sortit tan sols de vosaltres? żO és que sou els únics que l'heu rebuda?37 Si algú es té per un profeta o per un home portat per l'Esperit, reconeixerŕ que aixň que us escric és un manament del Senyor.38 I si algú no ho vol recončixer, Déu no el reconeixerŕ a ell.39 Per tot aixň, germans meus, anheleu el do de profecia i no poseu obstacles al do de parlar en llengües.40 Perň que tot es faci amb dignitat i amb ordre.