Tu que vius a recer de l'Altíssim

1 Tu que vius a recer de l'Altíssim
i fas nit a l'ombra del Totpoderós,
2 digues al Senyor: «Ets la muralla on m'emparo,
el meu Déu, en qui confio.»
3 Ell et guardarŕ del parany del caçador
i del flagell de la pesta;
4 t'abrigarŕ amb les seves plomes,
trobarŕs refugi sota les seves ales:
ell, que és fidel, et serŕ escut i cuirassa.
5 No et farŕ por la basarda de la nit,
ni la fletxa que vola de dia,
6 ni la pesta que s'esmuny en la fosca
o l'epidčmia que a migdia fa estralls.
7 Ni que en caiguin vora teu un miler
o deu mil al teu costat,
a tu res no et tocarŕ.
8 Només obrir els ulls,
veurŕs la paga que reben els injustos.
9 Quan deies: «M'emparo en el Senyor»,
feies de l'Altíssim el teu refugi.
10 No et passarŕ res de mal
ni s'acostarŕ a casa teva cap desgrŕcia,
11 perquč donarŕ ordre als seus ŕngels
de guardar-te en tots els camins.
12 Et duran a les palmes de les mans
perquč els teus peus no ensopeguin amb les pedres;
13 trepitjarŕs lleopards i escurçons,
passarŕs sobre lleons i sobre dracs.
14 «Ja que s'empara en mi, jo el salvaré,
el protegiré perquč coneix el meu nom.
15 Sempre que m'invoqui, l'escoltaré,
estaré vora d'ell en els perills,
el salvaré i l'ompliré de glňria;
16 saciaré el seu desig de llarga vida,
li mostraré la meva salvació.»