Et dono grŕcies, Senyor, amb tot el cor

1 Per al mestre de cor: a la tonada de «Mut labén». Salm del recull de David.
2 Et dono grŕcies, Senyor, amb tot el cor,
contaré totes les teves meravelles,
3 saltaré de goig i ho celebraré,
cantaré al teu nom, oh Altíssim,
4 quan els enemics es faran enrere
i cauran derrotats al teu davant.
5 Assegut al tribunal, jutge justíssim,
has defensat el meu plet.
6 Has amenaçat els pagans i exterminat l'impiu,
has esborrat els seus noms per sempre més.
7 L'enemic s'ha convertit en ruďnes perpčtues;
s'ha fos el record de les ciutats arrasades.
8 Perň el Senyor seu per sempre en el seu tron,
té a punt el tribunal per al judici.
9 Judicarŕ tot el món amb justícia,
sentenciarŕ amb raó els plets dels pobles.
10 Per al desvalgut serŕ una plaça forta,
una plaça forta en moments de perill.
11 Els qui coneixen el teu nom confiaran en tu,
perquč tu, Senyor, no abandones els qui et cerquen.
12 Canteu al Senyor, que té el tron a Sió,
publiqueu les seves gestes entre els pobles;
13 ell recorda els crims comesos,
no oblida mai el clam de l'indefens.
14 Compadeix-te de mi, Senyor,
mira com em maltracten els enemics,
tu que m'arrenques de les portes de la mort.
15 Llavors contaré les teves lloances,
celebraré la teva victňria
als portals de la ciutat de Sió.
16 Els pagans s'han enfonsat a la fossa que han obert,
han quedat agafats a la trampa que havien parat.
17 El Senyor es revela i fa justícia:
l'impiu ha caigut en el propi parany. Interludi. Pausa
18 Que els impius se'n tornin a la terra dels morts,
que hi vagin els pagans que obliden Déu!
19 Perň l'indefens no serŕ mai oblidat,
no es veurŕ defraudada l'esperança dels pobres.
20 Aixeca't, Senyor, que aquell home no triomfi,
que els pagans siguin jutjats a la teva presčncia.
21 Senyor, fes caure l'esglai damunt d'ells,
que els pagans aprenguin que no són sinó homes. Pausa