1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
35
36
37
38
39
40
41
42
43
44
45
46
47
48
49
50
51
52
53
54
55
56
57
58
59
60
61
62
63
64
65
66
67
68
69
70
71
72
73
74
75
76
77
78
79
80
81
82
83
84
85
86
87
88
89
90
91
92
93
94
95
96
97
98
99
100
101
102
103
104
105
106
107
108
109
110
111
112
113
114
115
116
117
118
119
120
121
122
123
124
125
126
127
128
129
130
131
132
133
134
135
136
137
138
139
140
141
142
143
144
145
146
147
148
149
150
Salva'm, Déu meu; l'aigua m'arriba al coll
1 Per al mestre de cor: a la tonada de «Xoixannim». Del recull de David.2 Salva'm, Déu meu;
l'aigua m'arriba al coll.
3 M'enfonso en el fangar profund
i no tinc on posar els peus,
em trobo dins les aigües abismals
i els remolins se m'enduen.
4 Estic rendit de tant cridar,
em crema la gorja;
els ulls se'm consumeixen
d'esperar el meu Déu.
5 Són més que els cabells del meu cap
els qui m'odien perquč sí;
són forts els qui em volen destrossar,
els qui volen fer-me mal sense motiu.
żM'obligaran a tornar allň que no he pres?
6 Déu meu, tu saps les meves nicieses
i no desconeixes les meves mancances.
7 Que per culpa meva no quedin defraudats
els qui esperen en tu, Senyor Déu de l'univers!
Que per causa meva, Déu d'Israel,
no tinguin un desengany els qui et cerquen!
8 És per tu que aguanto els escarnis
i abaixo els ulls, avergonyit.
9 Els meus parents em consideren foraster,
em tenen per estranger els meus germans.
10 El zel del teu temple em consumia
i ara rebo els insults dels qui t'ultratgen.
11 Si veuen que ploro i dejuno,
encara m'escarneixen.
12 Si vaig de dol amb roba de sac,
tot són enraonies contra mi.
13 Em dediquen sŕtires a les places,
i a les tavernes, músiques i cants.
14 Jo et prego, Senyor,
en aquesta hora propícia;
respon-me, Déu meu, tu que estimes tant,
tu que salves perquč ets fidel.
15 Treu-me del fang, que no m'enfonsi;
salva'm dels enemics i de les aigües abismals.
16 Que no se m'emportin els remolins,
que no m'engoleixin les aigües profundes
i no tanquin, com un pou, la seva boca.
17 Respon-me, Senyor, tu que estimes tant;
mira'm, que el teu amor vessa bondat.
18 No em privis de la teva mirada;
cuita a respondre'm, que estic en perill.
19 Vine al meu costat, defensa'm,
allibera'm dels enemics.
20 Tu saps com m'escarneixen,
veus la vergonya i els oprobis que passo;
tens al davant tots els meus adversaris.
21 Els escarnis m'han trencat el cor;
per aixň estic malalt.
He esperat en va qui em compadís,
no trobo ningú que em consoli.
22 Em tiren fel al menjar;
quan tinc set, em fan beure vinagre.
23 Que la taula se'ls torni un parany,
que es torni una trampa per als seus convidats!
24 Que se'ls entelin els ulls i no hi vegin,
que els flaquegin les forces a cada moment!
25 Aboca el cŕstig damunt d'ells,
que els atrapi la teva indignació,
26 que els sigui devastat el campament
i no quedi ni una ŕnima a les seves tendes,
27 ja que persegueixen el qui tu has ferit
i troben motius al dolor del qui tu traspasses.
28 Tingues en compte totes les seves culpes,
que no se'n vegin mai absolts;
29 esborra'ls del llibre dels vivents,
no els inscriguis en el registre dels justos!
30 Jo, Déu meu, sóc un pobre sofrent;
que el teu ajut em defensi!
31 Els meus cŕntics lloaran el nom de Déu,
reconeixeran la grandesa del Senyor;
32 li plauran més que una ofrena,
més que un toro i un vedell ja fet.
33 Se n'alegraran els humils quan ho vegin;
els qui cerquen Déu es diran:
«Que tingueu llarga vida!»
34 El Senyor escolta els pobres,
mai no abandona els captius.
35 Que el lloďn el cel i la terra,
els mars i tot el que s'hi mou.
36 Déu salvarŕ Sió,
reconstruirŕ les viles de Judŕ;
hi habitaran els servents del Senyor,
37 ells i els seus fills les posseiran,
hi viuran els qui estimen el seu nom.
Copyright © 1993 Associació Bíblica de Catalunya, Editorial Claret and Societats Bíbliques Unides (United Bible Societies)