el just, en canvi, se sent segur com un lleó.
2 En un país revoltat, els governants es multipliquen;
amb un sol home sagaç i expert, el dret retorna.
3 Un home pobre que explota els febles
és pluja torrencial que s'emporta la collita.
4 Els qui abandonen la Llei aplaudeixen el malvat,
els qui la guarden combaten els qui l'abandonen.
5 Els malvats no comprenen el dret,
els qui cerquen el Senyor ho comprenen tot.
6 Val més el pobre que viu honradament
que l'home tortuós, per ric que sigui.
7 Qui guarda la Llei és un fill intel·ligent;
avergonyeix el seu pare qui s'ajunta amb disbauxats.
8 Qui augmenta el cabal prestant a usura
aplega a favor del qui s'apiada dels pobres.
9 Qui fa el sord a la Llei,
fins la seva pregŕria és detestable.
10 Qui esgarria l'honrat pel mal camí
caurŕ en el propi parany,
perň els íntegres tindran la felicitat en herčncia.
11 El ric es pensa ser savi,
perň un pobre que sigui llest li veurŕ el llautó.
12 Es fan grans festes quan triomfen els justos;
si pugen els malvats, la gent s'escapoleix.
13 Qui amaga les seves faltes no prosperarŕ;
obtindrŕ misericňrdia qui les reconeix i s'esmena.
14 Feliç l'home que sempre estŕ alerta!;
perň l'obstinat caurŕ en la desgrŕcia.
15 Un lleó que rugeix, un ós voraç,
és el malvat que tiranitza un poble indigent.
16 Un sobirŕ insensat comet moltes injustícies;
el qui detesta els suborns viurŕ molts anys.
17 L'home afeixugat pel pes d'un crim
es precipita vers la tomba: no el detureu!
18 Qui viu honradament se salvarŕ;
qui porta una doble vida es perdrŕ en l'una o l'altra.
19 Qui treballa la terra s'atiparŕ de pa,
s'atiparŕ de misčria qui projecta fantasies.
20 L'home lleial serŕ beneďt en abundŕncia,
qui té pressa d'enriquir-se no es mantindrŕ innocent.
21 Fer distinció de persones no és bo,
perň per un mos de pa es comet aquesta falta.
22 L'envejós es deleix per la riquesa:
no entén que li caurŕ la misčria.
23 Qui reprčn algú acabarŕ essent més estimat
que l'home de llengua aduladora.
24 Qui roba el pare i la mare, convençut que no és pecat,
va de bracet amb el pitjor dels bandolers.
25 El qui té grans apetčncies busca baralles,
el qui confia en el Senyor serŕ saciat.
26 És un neci qui es refia d'ell mateix,
se salvarŕ qui es comporta amb saviesa.
27 Qui dóna al pobre no passarŕ necessitat;
aplegarŕ malediccions qui d'ell aparta els ulls.
28 Pugen els malvats, i la gent s'amaga;
perň, quan són derrocats, els justos augmenten.
Copyright © 1993 Associació Bíblica de Catalunya, Editorial Claret and Societats Bíbliques Unides (United Bible Societies)