Les espigues arrencades en dissabte
1 En aquell temps, Jesús anava per uns sembrats en dissabte. Els seus deixebles tenien gana i es posaren a arrencar espigues i a menjar-se-les. 2 Quan els fariseus ho veieren, van dir a Jesús: --Mira, els teus deixebles fan allň que no és permčs de fer en dissabte. 3 Jesús els respongué: --żNo heu llegit quč va fer David quan van tenir gana ell i els qui anaven amb ell: 4 com va entrar al temple de Déu i va menjar els pans d'ofrena, que no podien menjar ni ell ni els qui l'acompanyaven, sinó únicament els sacerdots? 5 żI no heu llegit en la Llei que els sacerdots en el temple violen el repňs del dissabte i no en són culpables? 6 Doncs jo us dic que aquí hi ha alguna cosa més gran que el temple. 7 Si haguéssiu entčs quč vol dir allň de: El que jo vull és amor, i no sacrificis, no hauríeu condemnat uns homes que no tenen culpa. 8 Perquč el Fill de l'home és senyor del dissabte.Un home curat en dissabte
9 Després se n'anŕ d'allí i va entrar a la sinagoga. 10 Hi havia un home que tenia la mŕ paralitzada. Ells preguntaren a Jesús, per poder-lo acusar: --żÉs permčs de curar en dissabte? 11 Ell els respongué: --żQui de vosaltres, si té una sola ovella i li cau en un clot en dissabte, no anirŕ a agafar-la i la'n traurŕ? 12 I un home val molt més que una ovella! Per tant, és permčs de fer el bé en dissabte. 13 Llavors digué a aquell home: --Estén la mŕ. Ell la va estendre, i li quedŕ bona igual que l'altra. 14 Els fariseus sortiren i prengueren l'acord de fer morir Jesús.Jesús, el servent escollit
15 Quan ell ho va saber, se n'anŕ d'allí. El va seguir molta gent, i ell els va curar tots, 16 perň els manŕ severament que no el descobrissin. 17 Així es va complir allň que havia anunciat el profeta Isaďes:18 Aquí teniu el meu servent,
que jo he escollit,
el meu estimat,
en qui m'he complagut.
Posaré damunt d'ell el meu Esperit
perquč porti la justícia a les nacions.
19 No disputarŕ ni alçarŕ la veu,
no la farŕ sentir pels carrers.
20 No trencarŕ la canya esquerdada
ni apagarŕ el ble que vacil·la
fins que faci triomfar la justícia.
21 I les nacions posaran l'esperança
en el seu nom.
Jesús i Beelzebul
22 Llavors portaren a Jesús un endimoniat cec i mut. Ell el va curar, i el mut recobrŕ la paraula i la vista. 23 Tota la gent, desconcertada, deia: --żNo deu ser aquest el Fill de David? 24 Quan els fariseus ho sentiren, digueren: --Aquest treu els dimonis pel poder de Beelzebul, el príncep dels dimonis. 25 Jesús, que coneixia els seus pensaments, els digué: --Tot reialme que es divideix i lluita contra si mateix, va a la ruďna. I tota ciutat o casa que es divideix i lluita contra si mateixa, no durarŕ. 26 I si Satanŕs treu fora Satanŕs, vol dir que estŕ dividit i lluita contra si mateix. Com podrŕ durar, doncs, el seu reialme? 27 I si jo trec els dimonis pel poder de Beelzebul, amb quin poder els treuen els vostres seguidors? Per aixň ells mateixos seran els vostres jutges. 28 Ara bé, si jo trec els dimonis pel poder de l'Esperit de Déu, és que ha arribat a vosaltres el Regne de Déu. 29 »Com pot entrar algú a casa d'un que és fort i prendre-li els seus béns si abans no el lliga? Tan sols així li podrŕ saquejar la casa. 30 Qui no estŕ amb mi, estŕ contra mi. Qui amb mi no recull, escampa. 31 »Per aixň us dic: els homes obtindran el perdó per tots els pecats i per totes les blasfčmies, perň la blasfčmia contra l'Esperit no serŕ perdonada. 32 El qui parli contra el Fill de l'home serŕ perdonat, perň el qui parli contra l'Esperit Sant no serŕ perdonat ni en aquest món ni en l'altre.Coses bones i coses dolentes
33 »Si planteu un arbre bo, dóna bon fruit, i si el planteu dolent, dóna un fruit dolent, perquč l'arbre es coneix pel fruit. 34 Cria d'escurçons! Com podríeu dir coses bones, vosaltres que sou dolents? Perquč del que sobreďx del cor, en parla la boca. 35 L'home bo treu coses bones del seu bon tresor, i l'home dolent, del seu tresor dolent, en treu de dolentes. 36 I jo us dic que, de tota paraula inútil que diguin els homes, en donaran compte el dia del judici: 37 per allň que haurŕs dit et salvarŕs, i per allň que haurŕs dit et condemnarŕs.El senyal de Jonŕs
38 Llavors alguns mestres de la Llei i fariseus digueren a Jesús: --Mestre, volem veure un senyal. 39 Ell els respongué: --La gent d'aquesta generació dolenta i adúltera demana un senyal, perň no els en serŕ donat cap altre que el del profeta Jonŕs. 40 Perquč així com Jonŕs va estar tres dies i tres nits en el ventre del gran peix, també el Fill de l'home estarŕ tres dies i tres nits en el cor de la terra. 41 El dia del judici, els habitants de Nínive s'aixecaran per condemnar la gent d'aquesta generació, perquč ells es van convertir quan Jonŕs els predicŕ; i aquí hi ha alguna cosa més que Jonŕs. 42 El dia del judici, la reina del país del sud s'alçarŕ per condemnar la gent d'aquesta generació, perquč ella va venir de l'altre cap de món per escoltar la saviesa de Salomó; i aquí hi ha alguna cosa més que Salomó.Retorn de l'esperit maligne
43 »L'esperit maligne, quan surt d'un home, vaga pels llocs erms buscant repňs, perň no en troba. 44 Aleshores es diu: "Me'n tornaré a casa meva, d'on he sortit." Hi arriba i la troba desocupada, escombrada i endreçada. 45 Llavors se'n va a buscar altres set esperits pitjors que ell, entren en aquell home i s'hi queden. Al final, l'estat d'aquell home és pitjor que abans. Així passarŕ amb la gent d'aquesta generació dolenta.La mare i els germans de Jesús
46 Mentre Jesús s'adreçava a la gent, la seva mare i els seus germans, que eren fora, volien parlar amb ell. 47 Algú li digué: --La teva mare i els teus germans són aquí fora, que volen parlar amb tu. 48 Ell li respongué: --żQui és la meva mare i qui són els meus germans? 49 Llavors, assenyalant amb la mŕ els seus deixebles, digué: --Aquests són la meva mare i els meus germans. 50 El qui fa la voluntat del meu Pare del cel, aquest és el meu germŕ, la meva germana, la meva mare.Copyright © 1993 Associació Bíblica de Catalunya, Editorial Claret and Societats Bíbliques Unides (United Bible Societies)