Transfiguració de Jesús
2 Sis dies després, Jesús va prendre amb ell Pere, Jaume i Joan, se'ls endugué a part tots sols dalt d'una muntanya alta i es transfigurŕ davant d'ells; 3 els seus vestits es tornaren resplendents i tan blancs que cap tintorer del món no hauria pogut blanquejar-los així. 4 Llavors se'ls va aparčixer Elies amb Moisčs, i conversaven amb Jesús. 5 Pere digué a Jesús: --Rabí, és bo que estiguem aquí dalt. Hi farem tres cabanes: una per a tu, una per a Moisčs i una altra per a Elies. 6 No sabia pas quč deia, d'esglaiats que estaven. 7 Llavors es formŕ un núvol que els anŕ cobrint, i del núvol va sortir una veu: --Aquest és el meu Fill, el meu estimat; escolteu-lo. 8 Perň de sobte, mirant al seu voltant, ja no veieren ningú més, sinó Jesús tot sol amb ells. 9 Mentre baixaven de la muntanya, Jesús els va manar que no expliquessin a ningú allň que havien vist, fins que el Fill de l'home hagués ressuscitat d'entre els morts. 10 Ells retingueren aquestes paraules, perň discutien entre ells quč volia dir aixň de «ressuscitar d'entre els morts». 11 Després preguntaven a Jesús: --Com és que els mestres de la Llei diuen que primer ha de venir Elies? 12 Jesús els respongué: --És cert que Elies havia de venir primer a renovar-ho tot. Perň llavors, per quč l'Escriptura diu del Fill de l'home que ha de patir molt i ha de ser tingut per no res? 13 Doncs bé, jo us asseguro que Elies ja va venir, i que el van tractar com van voler, tal com d'ell diu l'Escriptura.Guarició d'un noi posseďt d'un esperit maligne
14 Quan van arribar on eren els altres deixebles, veieren una gentada al seu voltant i uns mestres de la Llei que discutien amb ells. 15 Tota la gent, sorpresos de veure Jesús, anaren corrents a saludar-lo. 16 Jesús els preguntŕ: --Quč discutíeu amb ells? 17 Un de la gent li respongué: --Mestre, t'he portat el meu fill, posseďt d'un esperit que el priva de parlar. 18 Quan se n'apodera, sigui on sigui, el tira per terra, i el noi treu bromera, cruix de dents i es queda rígid. He dit als teus deixebles que l'hi traguessin, perň no han pogut. 19 Jesús els diu: --Generació descreguda! Fins quan hauré d'estar amb vosaltres? Fins quan us hauré de suportar? Porteu-me el noi. 20 Ells l'hi portaren. Així que el noi veié Jesús, l'esperit el sacsejŕ violentament; el noi caigué a terra i es rebolcava traient bromera. 21 Jesús preguntŕ al seu pare: --Des de quan li passa aixň? Ell contestŕ: --Des de petit. 22 Sovint l'ha tirat al foc i a l'aigua per matar-lo. Si hi pots fer res, compadeix-te de nosaltres, ajuda'ns! 23 Jesús li respongué: --Em dius si puc fer-hi res... Tot és possible al qui creu. 24 A l'instant el pare del noi exclamŕ: --Crec, perň ajuda'm a tenir més fe. 25 Jesús, veient que hi acudia més gent, increpŕ l'esperit maligne amb aquestes paraules: --Esperit mut i sord, jo t'ho mano: surt d'aquest noi i no hi tornis més. 26 Llavors l'esperit va sortir enmig de xiscles i de grans convulsions, i el noi quedŕ com mort: tothom deia que ja no vivia. 27 Perň Jesús el va prendre per la mŕ, el va aixecar i el noi es posŕ dret. 28 Un cop a casa tots sols, els seus deixebles li preguntaven: --Com és que nosaltres no l'hem pogut treure? 29 Ell els va respondre: --Esperits d'aquesta mena només es poden treure amb la pregŕria.Jesús anuncia per segona vegada la seva mort i resurrecció
(Mt 17,22-23; Lc 9,43b-45)
30 Sortint d'allŕ, travessaven Galilea, perň Jesús no volia que ho sabés ningú. 31 Instruďa els seus deixebles i els deia: --El Fill de l'home serŕ entregat en mans dels homes, i el mataran; perň, un cop mort, al cap de tres dies ressuscitarŕ. 32 Ells no comprenien quč volia dir, perň tenien por de fer-li preguntes.El més important
33 Arribaren a Cafarnaüm. Un cop a casa, els preguntŕ: --Quč discutíeu pel camí? 34 Perň ells callaven, perquč pel camí havien discutit quin d'ells era el més important. 35 Aleshores s'assegué, va cridar els Dotze i els va dir: --Si algú vol ser el primer, que es faci el darrer de tots i el servidor de tots. 36 Llavors va agafar un infant, el posŕ enmig d'ells, el prengué en braços i els digué: 37 --Qui acull un d'aquests infants en nom meu, m'acull a mi, i qui m'acull a mi, no m'acull a mi, sinó el qui m'ha enviat.Qui no estŕ contra nosaltres, estŕ amb nosaltres
38 Joan digué a Jesús: --Mestre, n'hem vist un que es valia del teu nom per a treure dimonis i hem mirat d'impedir-ho, perquč no és dels qui vénen amb nosaltres. 39 Jesús respongué: --No li ho impediu. Ningú que en nom meu faci miracles no podrŕ després malparlar de mi. 40 Qui no estŕ contra nosaltres, estŕ amb nosaltres. 41 Tothom qui us doni un got d'aigua pel fet que sou de Crist, us asseguro que no quedarŕ sense recompensa.Fer caure en pecat
42 »Perň al qui fa caure en pecat un d'aquests petits que creuen en mi, més li valdria que li lliguessin al coll una mola de molí i el tiressin al mar. 43 »Si la mŕ et fa caure en pecat, talla-te-la. Val més que entris a la vida sense mŕ, que no pas que vagis amb totes dues mans a l'infern, al foc que no s'apaga. ( 44 ) 45 »Si el peu et fa caure en pecat, talla-te'l. Val més que entris a la vida sense peu, que no pas que siguis llançat amb tots dos peus a l'infern. ( 46 ) 47 »I si l'ull et fa caure en pecat, arrenca-te'l. Val més que entris al Regne de Déu amb un sol ull, que no pas que siguis llançat amb tots dos ulls a l'infern, 48 on el cuc no mor i el foc no s'apaga: 49 tothom serŕ salat amb el foc de la prova. 50 »La sal és bona, perň, si perd la salabror, amb quč la tornareu salada? Tingueu sal enmig vostre i viviu en pau entre vosaltres.Copyright © 1993 Associació Bíblica de Catalunya, Editorial Claret and Societats Bíbliques Unides (United Bible Societies)