Parŕbola del jutge i la viuda

1 Jesús els va proposar una parŕbola per fer-los veure que cal pregar sempre sense defallir: 2 --En una ciutat hi havia un jutge que no tenia temor de Déu ni consideració pels homes. 3 A la mateixa ciutat hi havia una viuda que l'anava a trobar sovint i li deia: »--Fes-me justícia contra l'home amb qui tinc un plet. 4 »Durant molts dies el jutge no en feia cas, perň finalment va pensar: "Jo no tinc temor de Déu ni consideració pels homes, 5 perň aquesta viuda m'amoďna tant que li hauré de fer justícia; si no, anirŕ venint aquí fins que no podré aguantar més." 6 I el Senyor va afegir: --Fixeu-vos quč diu aquest jutge, que és injust. 7 żI Déu no farŕ justícia als seus elegits que clamen a ell de nit i de dia? żCreieu que els tindrŕ esperant? 8 Us asseguro que els farŕ justícia molt aviat. Perň el Fill de l'home, quan vingui, żtrobarŕ fe a la terra?

Parŕbola del fariseu i el publicŕ

9 A uns que es refiaven de ser justos i menyspreaven els altres, Jesús els proposŕ aquesta parŕbola: 10 --Dos homes van pujar al temple a pregar: l'un era fariseu i l'altre publicŕ. 11 »El fariseu, dret, pregava així en el seu interior: "Déu meu, et dono grŕcies perquč no sóc com els altres homes, lladres, injustos, adúlters, ni sóc tampoc com aquest publicŕ. 12 Dejuno dos dies cada setmana i dono la desena part de tots els béns que adquireixo." 13 »Perň el publicŕ, de lluny estant, no gosava ni aixecar els ulls al cel, sinó que es donava cops al pit, tot dient: "Déu meu, sigues-me propici, que sóc un pecador." 14 »Jo us dic que aquest va baixar perdonat a casa seva, i no l'altre; perquč tothom qui s'enalteix serŕ humiliat, perň el qui s'humilia serŕ enaltit.

Jesús i els infants

(Mt 19,13-15; Mc 10,13-16)

15 Alguns presentaven a Jesús uns infants molt petits perquč els imposés les mans, perň els deixebles, en veure-ho, els renyaven. 16 Jesús féu acostar els infants i digué: --Deixeu que els infants vinguin a mi: no els ho impediu, perquč el Regne de Déu és dels qui són com ells. 17 Us ho asseguro: qui no aculli el Regne de Déu com l'acull un infant, no hi entrarŕ pas.

L'home ric

(Mt 19,16-30; Mc 10,17-30)

18 Un home important li va preguntar: --Mestre bo, quč haig de fer per a posseir la vida eterna? 19 Jesús li digué: --Per quč em dius bo? De bo, només n'hi ha un, que és Déu. 20 Ja saps els manaments: No cometis adulteri, no matis, no robis, no acusis ningú falsament, honra el pare i la mare. 21 Ell va dir: --Tot aixň ho he complert des de jove. 22 Jesús, en sentir-ho, li digué: --Encara et manca una cosa: ven tot el que tens i reparteix-ho entre els pobres, i tindrŕs un tresor al cel. Després vine i segueix-me. 23 Quan va sentir aixň, aquell home es posŕ tot trist, perquč era molt ric. 24 Jesús, en veure'l entristit, digué: --Que n'és, de difícil, per als qui tenen riqueses entrar al Regne de Déu! 25 És més fŕcil que un camell passi pel forat d'una agulla que no pas que un ric entri al Regne de Déu. 26 Els qui ho sentien van dir: --Si és així, qui pot salvar-se? 27 Ell respongué: --Allň que és impossible als homes, és possible a Déu. 28 Llavors Pere va dir: --Mira, nosaltres hem deixat el que teníem i t'hem seguit. 29 Jesús els digué: --Us asseguro que tothom qui pel Regne de Déu hagi deixat casa, muller, germans, pares o fills, 30 rebrŕ molt més en el temps present i, en el món futur, tindrŕ la vida eterna.

Jesús anuncia per tercera vegada la seva mort i resurrecció

(Mt 20,17-19; Mc 10,32-34)

31 Després Jesús va prendre a part els Dotze i els digué: --Ara pugem a Jerusalem, i es complirŕ tot allň que els profetes van escriure del Fill de l'home: 32 serŕ posat en mans dels pagans, l'escarniran, l'insultaran, li escopiran, 33 l'assotaran i el mataran; perň el tercer dia ressuscitarŕ. 34 Ells no van comprendre res d'aixň: aquell llenguatge els resultava obscur i no entenien quč volia dir.

Guarició d'un cec prop de Jericó

(Mt 20,29-34; Mc 10,46-52)

35 Quan Jesús arribava prop de Jericó, hi havia un cec assegut vora el camí, demanant caritat. 36 En sentir passar la gent, va preguntar quč era tot allň. 37 Li digueren que passava Jesús de Natzaret. 38 Llavors començŕ a cridar: --Jesús, Fill de David, tingues pietat de mi! 39 La gent que anava davant el renyava perquč callés, perň ell cridava encara més fort: --Fill de David, tingues pietat de mi! 40 Jesús s'aturŕ i manŕ que li portessin el cec. Quan va ser a prop li preguntŕ: 41 --Quč vols que faci per tu? Ell respongué: --Senyor, fes que hi vegi. 42 Jesús li digué: --Recobra la vista; la teva fe t'ha salvat. 43 A l'instant hi veié, i seguia Jesús glorificant Déu. També tot el poble, en veure-ho, va lloar Déu.