Jeremies 52 — BCI — Biblija.net

← Aurrekoa Jeremies 52

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39 40 41 42 43 44 45 46 47 48 49 50 51 52

Apčndix (52)

(2Re 24,18-25,30)

Sedecies, últim rei de Judŕ

(2Cr 36,11-12)

¹ Sedecies tenia vint-i-un anys quan començŕ a ser rei. Va regnar onze anys a Jerusalem. La seva mare es deia Hamutal i era filla d'Irmeiahu, de Libnŕ. ² Ofenia el Senyor amb el seu comportament, tal com havia fet Joiaquim. ³ El Senyor es va indignar contra Jerusalem i Judŕ i va acabar llançant-los lluny de la seva presčncia. Sedecies es va rebel·lar contra el rei de Babilňnia.

Revolta de Sedecies

(39,1-7)

⁴ L'any novč del regnat de Sedecies, el mes desč, el dia deu del mes, Nabucodonosor, rei de Babilňnia, va arribar amb tot el seu exčrcit davant de Jerusalem. Van acampar enfront de la ciutat i l'envoltaren d'un mur de setge. ⁵ Jerusalem estigué assetjada fins a l'any onze de Sedecies. ⁶ El dia nou del mes quart, quan a la ciutat la fam havia arribat a un extrem insuportable i la gent del poble ja no tenia res per a menjar, ⁷ els enemics van obrir una bretxa a la muralla. Llavors tots els homes de guerra, de nit, van fugir. Fugiren de la ciutat durant la nit per la porta que hi ha entre les dues muralles, davant el jardí del Rei, tot i que els caldeus tenien encerclada la ciutat, i se'n van anar pel camí de l'Arabŕ. ⁸ Perň les tropes caldees van perseguir el rei i van agafar Sedecies a l'Arabŕ de Jericó; totes les seves tropes, desbandades, l'havien abandonat. ⁹ Van fer presoner el rei i el conduďren a Riblŕ, al país d'Hamat, davant el rei de Babilňnia, que li donŕ la sentčncia. ¹⁰ A Riblŕ mateix, el rei de Babilňnia, en presčncia de Sedecies, va fer degollar els seus fills i també tots els prohoms de Judŕ. ¹¹ A Sedecies, Nabucodonosor mateix li va buidar els ulls, el va fer encadenar i manŕ que el duguessin a Babilňnia; i el van tenir pres a la caserna de la guŕrdia, on va morir.

Incendi de Jerusalem. Segona deportació

¹² El mes cinquč, el dia deu del mes, que corresponia a l'any dinou del regnat de Nabucodonosor a Babilňnia, Nebuzaradan, cap de la guŕrdia i home de confiança del rei de Babilňnia, va arribar a Jerusalem ¹³ i va incendiar el temple del Senyor, el palau reial i totes les cases de la ciutat. Va calar foc a totes les cases de la gent important. ¹⁴ Les tropes caldees, a les ordres del cap de la guŕrdia, van enderrocar totes les muralles que envoltaven Jerusalem. ¹⁵ Nebuzaradan, cap de la guŕrdia, va deportar la resta de la població que encara hi havia a la ciutat, els desertors que s'havien passat al rei de Babilňnia i els pocs del poble baix que quedaven. ¹⁶ Nebuzaradan, cap de la guŕrdia, només va deixar-hi la gent més pobra per al conreu de vinyes i camps. ¹⁷ Els caldeus van fer trossos les columnes de bronze del temple del Senyor, les peanyes i l'anomenat «Mar» de bronze que hi havia al temple del Senyor i se'n van endur tot el bronze a Babilňnia. ¹⁸ També van agafar les olles, les pales, els ganivets, les calderetes d'aspersió, les cassoletes i tots els objectes de bronze destinats al culte. ¹⁹ El cap de la guŕrdia va prendre les safates, els encensers, les calderetes d'aspersió, les olles, els canelobres, les cassoletes i les tasses, tot el que era d'or i tot el que era de plata. ²⁰ Les dues columnes, l'anomenat «Mar», els dotze vedells de bronze que el sostenien i les peanyes que Salomó havia fet per al temple del Senyor, sumaven una quantitat de bronze incalculable. ²¹ Les columnes feien cada una divuit colzades d'alt, dotze de perímetre i quatre dits de gruix. Eren buides. ²² Tenien un capitell de bronze d'una alçada de cinc colzades; cada capitell tenia al voltant una xarxa de magranes, tot de bronze. Els capitells de cada columna tenien la mateixa decoració amb magranes. ²³ Les magranes de cada capitell eren noranta-sis, i totes sobresortien; en total, les que hi havia al voltant de la xarxa eren cent. ²⁴ El cap de la guŕrdia va empresonar el gran sacerdot Seraiŕ, el segon sacerdot Sefaniŕ i els tres guardians del cancell. ²⁵ També va detenir a la ciutat un alt funcionari responsable dels homes de guerra, set consellers del rei que s'havien quedat a Jerusalem, l'oficial de l'exčrcit encarregat d'allistar la gent del poble, i seixanta homes de la gent del poble que s'havien quedat a la ciutat. ²⁶ Nebuzaradan, cap de la guŕrdia, els va agafar i els conduí davant el rei de Babilňnia, a Riblŕ. ²⁷ El rei de Babilňnia els féu matar a Riblŕ, al país d'Hamat. Així va ser deportat el poble de Judŕ, lluny de la seva terra. ²⁸ La gent de Judŕ que Nabucodonosor va deportar foren 3023 l'any setč del seu regnat, ²⁹ i 832 de Jerusalem, l'any divuit. ³⁰ Nebuzaradan, cap de la guŕrdia, en va deportar 745 de Judŕ l'any vint-i-tres del regnat de Nabucodonosor. El total dels deportats va ser de 4600.

Jeconies és rehabilitat

³¹ Al cap de trenta-set anys d'haver estat deportat Jeconies, rei de Judŕ, el dia vint-i-cinc del mes dotzč, Evil-Merodac, rei de Babilňnia, l'any mateix que començŕ a regnar, va indultar Jeconies, rei de Judŕ, i el va treure de la presó. ³² Va parlar-li amistosament i li assignŕ un setial més elevat que el dels altres reis que vivien a la cort de Babilňnia. ³³ Li va fer treure els vestits de presoner i sempre més, durant tota la vida, Jeconies va menjar a la taula del rei. ³⁴ El rei de Babilňnia li va procurar el manteniment diari tota la resta de la seva vida fins al dia que Jeconies va morir.

← Aurrekoa