Jonàs 1 — BCI — Biblija.net

Jonàs 1 Hurrengoa →

1 2 3 4

Jonŕs intenta fugir del Senyor

¹ El Senyor va comunicar la seva paraula a Jonŕs, fill d'Amitai. Li digué: ² --Vés a la gran ciutat de Nínive i proclama-hi que ja no suporto més la seva perversitat. ³ Perň Jonŕs decidí fugir cap a Tarsis, lluny del Senyor. Va baixar a Jafa, on trobŕ un vaixell que anava cap aquelles terres, va pagar el passatge i es va embarcar amb els mariners per fugir de la presčncia del Senyor. ⁴ Llavors el Senyor va enviar sobre el mar un vent tan fort i es va aixecar una tempesta tan gran, que semblava que la nau s'havia de partir. ⁵ Els mariners van agafar por i cada un demanava auxili al seu déu. I, per alleugerir el vaixell, van llançar la cŕrrega al mar. Mentrestant Jonŕs, que havia baixat al fons de la nau, jeia profundament adormit. ⁶ Se li va acostar el capitŕ i li va dir: --Quč fas tu dormint? Aixeca't i clama al teu déu! Potser es recordarŕ de nosaltres i no morirem. ⁷ Els mariners es van dir entre ells: --Veniu, traguem sorts i sabrem qui té la culpa d'aquesta desgrŕcia. Van treure sorts, i la sort va designar Jonŕs. ⁸ Llavors li digueren: --Així tu ets el culpable! Quč t'hi porta, aquí? D'on véns? Quin és el teu país? A quin poble pertanys? ⁹ Jonŕs respongué: --Sóc hebreu i adoro el Senyor, el Déu del cel, que ha fet el mar i la terra. ¹⁰ I un cop Jonŕs els va haver explicat que fugia de la presčncia del Senyor, el pŕnic s'apoderŕ d'aquells homes, que li digueren: --Com és que has fet aixň! ¹¹ Mentrestant el mar s'enfurismava cada vegada més, i els mariners li van preguntar: --Quč hem de fer amb tu perquč el mar es calmi? ¹² Ell respongué: --Tireu-me al mar, i el mar es calmarŕ. Reconec que aquesta gran tempestat s'ha aixecat contra vosaltres per culpa meva. ¹³ Amb tot, els mariners es posaren a remar intentant de tornar a terra; perň no podien, perquč el mar s'enfurismava cada vegada més. ¹⁴ Llavors van pregar al Senyor: --Ah, Senyor, no ens enviďs la mort perquč ara fem morir aquest home; no ens demanis comptes de la mort d'un innocent. Tot passa, Senyor, tal com tu vols. ¹⁵ Els mariners, doncs, agafaren Jonŕs i el van tirar al mar, i el mar va calmar la seva fúria. ¹⁶ Llavors es va apoderar d'aquells homes un gran respecte pel Senyor. Van oferir un sacrifici al Senyor i li feren prometences.

Hurrengoa →