1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
35
36
37
38
39
40
41
42
Sisč poema de Job
1 Job va replicar:Per quč m'humilieu?
2 Fins quan em parlareuper afligir-me i humiliar-me?
3 Ja m'heu insultat massa vegades!
żNo us avergonyiu de maltractar-me així?
4 Si fos cert que anés errat,
l'error seria cosa meva.
5 Perň vosaltres em mireu de dalt a baix
i em tireu en cara el meu dolor.
6 Sapigueu, doncs, que és Déu qui m'oprimeix
i m'atrapa amb el seu filat.
Estic encerclat i abandonat
7 Si crido perquč m'ajudin, ningú no em respon;si demano auxili, ningú no em fa justícia.
8 Déu m'ha barrat el camí, i no puc passar:
omple de tenebra les meves rutes.
9 M'ha despullat d'allň que m'honorava,
m'ha llevat la corona del prestigi.
10 Em soscava per tots cantons i trontollo,
arrenca, com un arbre, la meva esperança.
11 Arbora contra mi el seu enuig,
em tracta com si fos un enemic.
12 Les seves tropes arriben totes juntes,
construeixen terraplens per atacar-me,
acampen encerclant la meva tenda.
13 Déu allunya de mi els meus germans,
els coneguts em tracten com un foraster;
14 ja no em visiten els amics,
els parents s'han oblidat de mi.
15 Fins els hostes i les serventes de casa meva
em tracten com un estrany:
als seus ulls sóc un intrús.
16 Crido el meu servent i no en fa cas,
ni que el supliqui amb veu dolça.
17 La meva esposa no aguanta el meu alč
i faig fŕstic als meus propis germans.
18 Fins els marrecs em menyspreen:
quan provo d'alçar-me, es burlen de mi.
19 Em detesten els millors amics,
els qui més m'estimaven em giren la cara.
20 Només tinc la pell i l'os,
faig cara de mort en vida.
21 Tingueu pietat de mi, amics meus,
que la mŕ del Senyor m'ha colpejat!
22 Per quč em perseguiu com Déu em persegueix?
żEncara no m'heu masegat prou?
23 Tant de bo que les meves paraules quedessin escrites,
gravades en una inscripció,
24 fixades amb cisell d'acer
i resseguides amb plom,
entallades per sempre a la roca!
El meu defensor intervindrŕ
25 Perň jo sé que el meu defensor viui que a la fi s'alçarŕ de la pols.
26 I, després que m'arrenquin la pell
i em quedi sense carn, jo contemplaré Déu.
27 Jo mateix el contemplaré,
el veuran els meus ulls, no els d'un altre:
el meu cor se'n deleix dintre meu.
28 Vosaltres dieu: «Com el perseguirem?»
Perň quina raó trobeu en mi per a acusar-me?
29 Compte, que l'espasa no us atrapi,
perquč seria la pena que mereixeu.
Sapigueu que hi ha algú que jutja!
Copyright © 1993 Associació Bíblica de Catalunya, Editorial Claret and Societats Bíbliques Unides (United Bible Societies)