← Aurrekoa Isaïes 65 Hurrengoa →

El judici de Déu

1 «Jo, el Senyor,
he respost
als qui no em consultaven,
m'he deixat trobar
pels qui no em cercaven.
A una nació
que no invocava el meu nom,
li he dit:
"Aquí em teniu, aquí em teniu!"
2 Tot el dia tinc les mans esteses
cap a un poble rebel,
que va per mals camins
i segueix els seus capricis.
3 És un poble que em provoca
adorant altres déus sense parar:
en els jardins sagrats
immolen víctimes
i cremen perfums
sobre altars d'encens;
4 s'asseuen dins les coves sepulcrals,
passen la nit en aquests antres,
mengen carn de porc sacrificada
i suquen en plats de carn impura.
5 Després diuen a l'altra gent:
"Aparteu-vos,
no us acosteu,
que sóc persona sagrada."
»Per tot aixň
estic encčs d'indignació,
és un foc que crema tot el dia.
6 Que sŕpiguen que ho tinc tot escrit!
No ho passo per alt,
els ho faré pagar:
aquests pagaran alhora
7 les seves culpes
i les culpes dels seus pares.
Ho dic jo, el Senyor.
Aquells oferien sacrificis
a dalt de les muntanyes,
m'ofenien sobre els turons.
Ara, aquests pagaran
les prňpies malifetes,
tal com aquells van pagar les seves.»
8 Aixň diu el Senyor:
«Els qui troben most en un raďm diuen:
"No el deixeu perdre,
que promet bon vi."
Aixň mateix faré jo
amb els meus servents:
no deixaré que es perdi tot el poble.
9 Donaré una descendčncia
al poble de Jacob i de Judŕ,
que posseirŕ les meves muntanyes.
Les posseiran els meus elegits,
els meus servents hi habitaran.
10 La plana de Saron
serŕ una cleda d'ovelles,
la vall d'Acor
serŕ un clos per a les vaques:
els qui em cerquen
en rebran el benefici.
11 »Perň als qui m'heu abandonat
a mi, el Senyor,
i heu oblidat la meva muntanya santa,
als qui pareu taula a Gad,
déu de la sort,
i vesseu libacions en honor de Mení,
déu del destí,
12 jo us destino a morir per l'espasa:
tots haureu d'agenollar-vos
i us degollaran.
Quan jo us cridava, no em responíeu;
quan us parlava, no m'escoltŕveu.
Fčieu allň que em disgusta,
preferíeu el que em desplau.
13 Ara, doncs, jo, el Senyor, Déu sobirŕ,
us faig saber aixň:
Els meus servents menjaran,
i vosaltres passareu fam;
els meus servents podran beure,
i vosaltres passareu set;
els meus servents viuran feliços,
i vosaltres estareu avergonyits;
14 els meus servents cridaran de goig
amb l'alegria al fons del cor,
i vosaltres cridareu de dolor,
xisclareu destrossats.
15 Els meus elegits
pronunciaran el vostre nom,
perň tan sols quan maleeixin dient:
"Que el Senyor, Déu sobirŕ,
et faci morir com a tal i tal d'ells!"
En canvi, a favor dels meus servents,
serŕ invocat un altre nom:
16 arreu de la terra,
el qui vulgui ser beneďt,
ho serŕ pel nom
del "Déu veritable",
i el qui juri,
també ho farŕ per aquest nom.»
«Tothom oblidarŕ
els desastres del passat,
els meus ulls no els tornaran a veure.

Un cel nou i una terra nova

17 Crearé un cel nou i una terra nova.
Ningú no es recordarŕ del passat,
no hi pensarŕ mai més.
18 Alegreu-vos,
exulteu amb una joia eterna
pel que jo crearé:
crearé una Jerusalem joiosa,
el seu poble desbordarŕ d'alegria.
19 Jo mateix exultaré per Jerusalem
i m'alegraré pel meu poble.
No s'hi sentirŕ mai més cap plor
ni cap crit de dolor.
20 Ja no hi haurŕ nadons
que visquin pocs dies,
ni adults que no arribin
a una llarga vellesa.
Morirŕ jove qui mori a cent anys,
i tindran per maleďt
el qui no hi arribi.
21 Construiran cases i les habitaran,
plantaran vinyes
i en menjaran els fruits.
22 No edificaran
perquč un altre hi habiti,
ni plantaran perquč un altre mengi.
El meu poble viurŕ tant
com els arbres que haurŕ plantat;
els meus elegits veuran com envelleix
l'obra de les seves mans.
23 No treballaran en va,
no infantaran
per veure morir els fills.
Són un llinatge
que jo, el Senyor, beneeixo:
viuran plegats
amb els seus descendents.
24 Abans que m'invoquin,
ja els respondré,
i encara pregaran
que ja els hauré escoltat.
25 Llops i anyells
pasturaran ben avinguts,
el lleó menjarŕ palla com el bou,
i les serps s'alimentaran de pols.
Ningú no farŕ mal ni destrosses
en tota la meva muntanya santa.
Ho dic jo, el Senyor.»