← Aurrekoa Isaïes 56 Hurrengoa →

Conclusió

Tercera part (56-66)

Ningú no serŕ exclňs del temple

1 Aixň us diu el Senyor:
«Respecteu el que és just,
obreu el bé:
la meva salvació és a punt d'arribar,
és a punt de revelar-se
el meu triomf.
2 Feliç l'home que obra així
i s'hi manté ferm,
que no profana el repňs del dissabte
i evita de fer res de mal!»
3 L'estranger que s'ha unit al Senyor
no ha pas de dir:
«El Senyor m'exclou del seu poble.»
Ni l'eunuc ha de dir:
«No sóc més que un arbre sec.»
4 Aixň diu el Senyor:
«A l'eunuc que guarda
els meus dissabtes,
que cerca de fer la meva voluntat
i es manté fidel a la meva aliança,
5 manaré que li erigeixin
dins els murs del meu temple
una estela que porti inscrit
el seu nom.
Aixň serŕ per a ell
millor que tenir fills i filles.
Serŕ etern el seu nom,
res no el podrŕ esborrar.
6 »I als estrangers
que s'han unit a mi, el Senyor,
per adorar-me i estimar el meu nom
i ser els meus servidors,
que guarden el repňs del dissabte
i es mantenen fidels
a la meva aliança,
7 jo els faré entrar
a la meva muntanya santa,
i prendran part en les festes
dins la meva casa d'oració.
Acceptaré en el meu altar
els seus holocaustos i sacrificis,
perquč el meu temple serŕ anomenat
"casa d'oració
per a tots els pobles".»
8 Diu el Senyor, Déu sobirŕ,
que ha aplegat
els dispersats d'Israel:
«Encara n'afegiré molts d'altres
als qui ja he aplegat.»

Els dirigents d'Israel són indignes

9 Bčsties del camp, animals feréstecs,
veniu a devorar!
10 Tots els sentinelles d'Israel són cecs,
no s'adonen de res.
Tots són gossos muts,
incapaços de bordar:
jeuen, somien,
els agrada d'ensopir-se;
11 perň també són gossos afamats
que mai no se sacien.
Aquests són els pastors,
incapaços d'entendre res.
Cadascú va pel seu costat;
miren pel seu profit i prou:
12 «Veniu, que requisaré vi
i ens podrem emborratxar.
Demŕ serŕ com avui,
i molt més que avui, encara!»