1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
35
36
37
38
39
40
41
42
43
44
45
46
47
48
49
50
51
52
53
54
55
56
57
58
59
60
61
62
63
64
65
66
El Senyor anuncia coses noves
1 Escolteu, casal de Jacob,vosaltres que porteu
el nom d'Israel
i sou descendents de Judŕ;
vosaltres que jureu pel nom
del Senyor
i invoqueu el Déu d'Israel,
perň no sincerament
ni amb rectitud;
2 vosaltres que us feu dir
«fills de la ciutat santa»
i confieu en el Déu d'Israel,
que té per nom
«Senyor de l'univers».
3 Escolteu, doncs, aixň:
«Vaig anunciar ja fa temps
el que ha passat;
ho havia dit, ho havia fet saber.
Ara, tot d'una,
ho he executat i s'ha complert.
4 Perquč sé que ets un poble obstinat,
que tens la cara com el ferro
i el coll com el bronze.
5 T'ho vaig anunciar per endavant,
t'ho vaig fer saber abans que passés,
per evitar que diguessis:
"Ho ha fet el meu ídol,
ho ha manat el meu déu
de fusta o de fosa."
6 Ho havies sentit,
i ara veus com s'ha complert.
żNo ho voldrŕs recončixer?
Des d'ara t'anuncio coses noves;
les tenia reservades
i tu no les coneixies.
7 Les he creades ara,
no pas temps enrere.
Fins avui no n'havies sentit parlar;
no podrŕs dir que ja ho sabies.
8 Ni ho havies sentit mai
ni ho coneixies:
des de sempre et tapaves les orelles.
Jo prou sabia que series un traďdor
i que et dirien infidel
des del dia mateix de la naixença.
9 Perň jo, per amor del meu nom,
he estat pacient,
pel meu honor m'he contingut
i no t'he volgut destruir.
10 T'he depurat, perň no al foc,
com fan amb la plata,
sinó en el gresol del sofriment.
11 Ho he fet per mi, ben bé per mi.
żPodria suportar que em deshonressin?
No cediré a d'altres la meva glňria.»
Cir, l'estimat del Senyor
12 «Escolta'm, poble de Jacob,Israel, a qui jo he cridat.
Jo sóc. Sóc el primer
i seré també el darrer.
13 Les meves mans van posar
els fonaments de la terra
i van desplegar el cel.
Quan jo els crido,
compareixen l'una i l'altre.
14 Reuniu-vos tots vosaltres i escolteu:
Qui de tots aquells va predir aixň?
L'estimat del Senyor
complirŕ el seu voler
contra Babilňnia,
el seu braç
s'abatrŕ sobre els caldeus.
15 Sóc jo, sóc jo qui ho va predir,
i l'he cridat;
jo l'he fet venir,
i ha triomfat la seva missió.
16 Acosteu-vos i escolteu-me:
Des del principi
us he parlat obertament;
jo era present
quan tot allň començava.»
I ara el Senyor, Déu sobirŕ, m'envia.
Ho fa el seu Esperit.
El poble surt de Babilňnia
17 El Senyor, que t'allibera,el Sant d'Israel, et diu aixň:
«Jo, el Senyor, sóc el teu Déu.
Jo t'ensenyo el que et serŕ profitós
i et guio pel camí que has de seguir.
18 Tant de bo haguessis fet cas
del que jo mano!
T'hauria cobert a riuades la pau,
el benestar t'hauria inundat
com les ones de la mar;
19 els teus fills, els teus plançons,
serien tants com els grans
de grava o de sorra.
Perň sŕpigues que el teu nom
mai no desapareixerŕ,
no serŕ esborrat del meu davant.»
20 Sortiu de Babilňnia,
fugiu d'entre els caldeus.
Amb crits d'alegria
anuncieu aquesta nova,
feu-la arribar
fins a l'extrem de la terra.
Digueu: «El Senyor ha alliberat
el poble de Jacob, el seu servent.»
21 No han patit set
quan els conduďa per terres ŕrides;
per a ells ha fet néixer
l'aigua de la roca:
tot just l'ha esberlada,
l'aigua s'ha escolat.
22 Perň la pau no és per als malvats,
diu el Senyor.
(cant segon)
Copyright © 1993 Associació Bíblica de Catalunya, Editorial Claret and Societats Bíbliques Unides (United Bible Societies)