1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
35
36
37
38
39
40
41
42
43
44
45
46
47
48
49
50
Jacob beneeix els fills de Josep
1 Després d'aixň, van fer saber a Josep que el seu pare estava malalt, i ell anŕ a veure'l amb els seus dos fills Manassčs i Efraďm. 2 Jacob en va ser informat: --El teu fill Josep ve a veure't. Israel, fent un esforç, es va asseure al llit. 3 Jacob digué a Josep: --El Déu totpoderós se'm va aparčixer a Luz, en el país de Canaan, i em va beneir 4 amb aquestes paraules: "Et faré fecund i prolífic, i et convertirŕs en una comunitat de pobles. Donaré aquest país a la teva descendčncia. Després de tu, serŕ per sempre la seva possessió." 5 »I ara prenc com a fills meus els dos fills que t'han nascut a Egipte abans que jo hi vingués. Efraďm i Manassčs són tan meus com ho són Rubčn i Simeó. 6 En canvi, els fills que has tingut després d'aquests seran només teus. I, quan hagin de rebre en heretat la seva part de territori, seran inclosos en la part d'Efraďm i Manassčs. 7 »Quan jo tornava de Padan, Raquel va morir als meus braços, durant el viatge, poc abans d'arribar a Efrata, en el país de Canaan. I la vaig enterrar allŕ, vora el camí d'Efrata, que és Betlem. 8 Quan Israel veié els fills de Josep, va preguntar: --Qui són aquests? 9 Josep va respondre al seu pare: --Són els meus fills, els que Déu m'ha donat aquí. Jacob li diu: --Acosta-me'ls, que els vull beneir. 10 Israel tenia els ulls entelats per la vellesa i gairebé no hi veia. Josep li va acostar els seus fills, i ell els va besar i abraçar. 11 Israel digué a Josep: --No em pensava pas tornar-te a veure, i Déu ha fet que et pogués veure a tu i fins i tot els teus descendents. 12 Josep va treure els seus fills de la falda del seu pare i es prosternŕ fins a tocar a terra amb el front. 13 Tot seguit va agafar de la mŕ els seus dos fills: Efraďm a la dreta i Manassčs a l'esquerra. Efraďm es trobava, doncs, a l'esquerra d'Israel, i Manassčs a la seva dreta. Josep els hi va acostar. 14 Perň Israel va creuar les mans: va estendre la mŕ dreta i la posŕ damunt el cap d'Efraďm, el més petit, i l'esquerra, damunt el cap de Manassčs, que era el gran. 15 Israel els va beneir així:--Que el Déu davant el qual
han viscut sempre
els meus pares, Abraham i Isaac,
el Déu que ha estat el meu pastor
des que existeixo fins al dia d'avui,
16 l'ŕngel que m'ha alliberat de tot mal,
beneeixi aquests nois.
Que en ells es perpetuď
el meu nom i el dels meus pares
Abraham i Isaac.
Que es multipliquin a desdir
arreu del país. 17 A Josep no li va agradar que el seu pare posés la mŕ dreta damunt el cap d'Efraďm, i va agafar la mŕ del seu pare per passar-la del cap d'Efraďm al cap de Manassčs. 18 I li va dir: --Així no, pare. El primogčnit és aquest. Posa la teva mŕ dreta damunt el seu cap. 19 Perň el seu pare s'hi va negar: --Ja ho sé, fill meu, ja ho sé. També els descendents de Manassčs arribaran a ser un gran poble. Perň el seu germŕ petit serŕ més gran que ell, i la seva descendčncia serŕ com una nació sencera. 20 Aquell dia els va beneir així: --Els d'Israel es valdran del teu nom, Josep, per a beneir, i diran: "Que Déu et faci com Efraďm i Manassčs!" Així Jacob va posar Efraďm davant de Manassčs. 21 Després Israel va dir a Josep: --Jo estic a punt de morir, perň Déu serŕ amb vosaltres i us farŕ tornar a la terra dels vostres pares. 22 I jo et dono un tossal de més que als teus germans: el tossal de Siquem, que vaig conquerir als amorreus amb la meva espasa i el meu arc.
Copyright © 1993 Associació Bíblica de Catalunya, Editorial Claret and Societats Bíbliques Unides (United Bible Societies)