1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
35
36
37
38
39
40
41
42
43
44
45
46
47
48
49
50
El pecat i les seves conseqüčncies
1 La serp era el més astut de tots els animals que el Senyor-Déu havia fet. Preguntŕ, doncs, a la dona: --Així, Déu us ha dit que no mengeu dels fruits de cap arbre del jardí? 2 La dona va respondre a la serp: --Podem menjar dels fruits de tots els arbres del jardí, 3 perň dels fruits de l'arbre que hi ha al mig del jardí, Déu ha dit que no en mengem ni els toquem, perquč moriríem. 4 La serp li va replicar: --No, no moriríeu pas! 5 Déu sap que, si un dia en menjŕveu, se us obririen els ulls i seríeu igual com déus: coneixeríeu el bé i el mal. 6 Llavors la dona, veient que el fruit de l'arbre era bo per a menjar i feia goig de veure, i que era temptador de tenir aquell coneixement, en va collir i en va menjar; i va donar-ne també al seu home, que en menjŕ amb ella. 7 Llavors a tots dos se'ls obriren els ulls i es van adonar que anaven nus. Van cosir fulles de figuera i se'n feren faldars. 8 Quan l'home i la dona van sentir els passos del Senyor-Déu, que es passejava pel jardí a l'aire fresc de la tarda, es van amagar entremig dels arbres del jardí, perquč el Senyor-Déu no els veiés. 9 Perň el Senyor-Déu cridŕ l'home i li va dir: --On ets? 10 Ell li va respondre: --He sentit que et passejaves pel jardí i, com que vaig nu, he tingut por i m'he amagat. 11 El Senyor-Déu li replicŕ: --Qui t'ha fet saber que anaves nu? És que has menjat del fruit de l'arbre que jo t'havia prohibit? 12 L'home va respondre: --La dona que has posat al meu costat m'ha ofert el fruit de l'arbre i n'he menjat. 13 Llavors el Senyor-Déu va dir a la dona: --Per quč ho has fet, aixň? Ella va respondre: --La serp m'ha enganyat i n'he menjat. 14 El Senyor-Déu va dir a la serp: --Ja que has fet aixň, serŕs la més maleďda de totes les bčsties i de tots els animals feréstecs. T'arrossegarŕs damunt el ventre i menjarŕs pols tota la vida. 15 Posaré enemistat entre tu i la dona, entre el teu llinatge i el seu. Ell t'atacarŕ al cap i tu l'atacarŕs al taló. 16 Després digué a la dona: --Et faré patir les grans fatigues de l'embarŕs i donarŕs a llum enmig de dolors. Desitjarŕs el teu home, i ell et voldrŕ dominar. 17 Després va dir a l'home: --Ja que t'has escoltat la teva dona i has menjat el fruit de l'arbre que jo t'havia prohibit, la terra serŕ maleďda per culpa teva: tota la vida passarŕs fatigues per treure'n l'aliment. 18 La terra et produirŕ cards i espines, i t'haurŕs d'alimentar d'allň que donin els camps. 19 Et guanyarŕs el pa amb la suor del teu front fins que tornis a la terra d'on vas ser tret: perquč ets pols, i a la pols tornarŕs. 20 L'home va donar a la seva dona el nom d'Eva, perquč ella ha estat la mare de tots els qui viuen. 21 Llavors el Senyor-Déu va fer túniques de pell i va vestir l'home i la dona. 22 Després el Senyor-Déu digué: --L'home s'ha tornat com un de nosaltres: ja coneix el bé i el mal! I si ara agafa el fruit de l'arbre de la vida, el cull i en menja, viurŕ per sempre! 23 Llavors el Senyor-Déu va expulsar l'home del jardí de l'Edčn, perquč treballés la terra d'on havia estat tret. 24 Un cop l'hagué expulsat, va posar a l'orient de l'Edčn els querubins amb la flama de l'espasa fulgurant per a guardar el camí de l'arbre de la vida.Copyright © 1993 Associació Bíblica de Catalunya, Editorial Claret and Societats Bíbliques Unides (United Bible Societies)