Ezequiel 33 — BCI — Biblija.net

← Aurrekoa Ezequiel 33 Hurrengoa →

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39 40 41 42 43 44 45 46 47 48

Restauració d'Israel (33-37)

Ezequiel, el sentinella

¹ El Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué: ² --Fill d'home, parla als del teu poble. Digues-los de part meva: "Suposem que jo, el Senyor, faig venir l'espasa de l'enemic contra un país, i la gent del poble en pren un dels seus i el posa de sentinella. ³ Quan aquest veurŕ que l'espasa de l'enemic s'acosta al país, tocarŕ el corn per advertir el poble. ⁴ Si hi ha algú que sent ben clar el toc de corn perň no en fa cas i es deixa sorprendre per l'espasa, serŕ culpable de la seva mort. ⁵ Morirŕ per culpa seva, perquč no ha fet cas del toc d'alarma. Perň el qui en faci cas salvarŕ la vida. ⁶ Suposem, en canvi, que el sentinella veu que s'acosta l'espasa de l'enemic perň no toca el corn i la gent no estŕ alerta. Si algú és sorprčs i el maten, ni que ell sigui culpable, jo demanaré comptes d'aquella sang al sentinella." ⁷ »A tu, doncs, fill d'home, t'he fet sentinella del poble d'Israel. Quan sentis un crit d'alerta de la meva boca, adverteix-los de part meva. ⁸ Si jo amenaço el malvat dient-li: "Malvat, segur que morirŕs", i tu no l'adverteixes ni li dius res perquč s'aparti del camí del mal, ell morirŕ per culpa seva, perň a tu, et demanaré comptes de la seva sang. ⁹ Si tu, en canvi, l'adverteixes que s'aparti del mal camí i ell no ho fa, morirŕ per culpa seva, perň tu haurŕs salvat la vida.

El malvat que es converteixi viurŕ

¹⁰ »Tu, fill d'home, digues al poble d'Israel: "Vosaltres aneu dient: ‘Portem el pes de les nostres culpes i pecats, que ens van corsecant. Com podem viure?’" ¹¹ Digues-los, doncs, de part meva: "Jo, el Senyor, Déu sobirŕ, afirmo i juro que no m'agrada la mort del malvat. El que jo vull és que abandoni el seu mal camí i que visqui. Convertiu-vos, deixeu de seguir els mals camins! Per quč heu de voler morir, poble d'Israel?" ¹² »Tu, fill d'home, digues també aixň als del teu poble: "El bé que un home just havia fet no el salvarŕ si un dia es torna infidel. El mal que el malvat havia comčs no causarŕ la seva perdició si un dia renuncia a la seva maldat. Perň tampoc no podrŕ viure el just perquč fins aleshores ha estat just, si un dia peca. ¹³ Suposem que jo dic al just que certament viurŕ, perň ell, refiat que és just, es torna culpable: tot el seu bon comportament no li servirŕ de res, i morirŕ per les culpes comeses. ¹⁴ En canvi, si jo dic al malvat: ‘Segur que morirŕs’, perň ell renuncia a la seva vida pecadora, viu rectament i obra el bé, ¹⁵ si torna les penyores i restitueix el que havia robat, segueix els preceptes que donen vida i ja no comet res de mal, ben cert que viurŕ, no morirŕ. ¹⁶ Cap dels pecats que havia comčs no li serŕ tingut en compte. És ben cert que viurŕ si ha viscut rectament i ha obrat el bé." ¹⁷ »Perň els del teu poble diran: "La manera d'obrar del Senyor no va ben encaminada", quan és la seva manera d'obrar la que va desencaminada. ¹⁸ Si el just deixa de fer el bé i comet el mal, morirŕ per culpa d'aixň. ¹⁹ Perň si el malvat deixa de cometre el mal, viu rectament i obra el bé, viurŕ grŕcies a aixň. ²⁰ I encara diran que la manera d'obrar del Senyor és desencaminada! Sapigueu, poble d'Israel, que jutjaré cada un de vosaltres segons la seva conducta.

Pretensions dels no deportats

²¹ L'any dotze de la nostra deportació, el dia cinc del mes desč, se'm va presentar un fugitiu que venia de Jerusalem i em digué: --La ciutat ha estat destruďda! ²² Perň la tarda abans de l'arribada del fugitiu, la mŕ del Senyor s'havia apoderat de mi i m'havia tornat l'ús de la paraula. Quan l'escŕpol se'm va presentar al matí, jo ja podia parlar i no vaig tornar més a ser mut. ²³ Llavors el Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué: ²⁴ --Fill d'home, escolta. Els qui viuen en aquelles ruďnes de la terra d'Israel van dient: "Si Abraham, que era un de sol, va obtenir la possessió del país, amb més raó a nosaltres, que som molts, el Senyor ens dóna el país perquč el posseďm." ²⁵ Doncs bé, tu digues-los: "Aixň us fa saber el Senyor, Déu sobirŕ: Vosaltres, que preneu part en els ŕpats idolŕtrics que se celebren dalt de les muntanyes, que poseu la confiança en els vostres ídols repugnants i cometeu crims de sang, żvosaltres preteneu tenir el país en possessió? ²⁶ Vosaltres, que confieu tan sols en les vostres espases, que cometeu coses abominables i deshonreu cada un la dona del veí, żvosaltres preteneu tenir el país en possessió?" ²⁷ Digues-los de part meva: "Aixň us fa saber el Senyor, Déu sobirŕ: Tan cert com jo visc, juro que els qui han quedat a les ciutats en ruďnes cauran per l'espasa; als qui són fora poblat els donaré a les bčsties perquč els devorin, i els qui s'han refugiat en llocs escarpats o a les coves moriran de pesta. ²⁸ Devastaré el país i el convertiré en un desert, i quedarŕ abatut el seu poder arrogant. Les muntanyes d'Israel quedaran desolades, no hi passarŕ ningú." ²⁹ Quan hauré convertit el país d'Israel en un desert desolat per culpa de totes les abominacions que han comčs, sabran que jo sóc el Senyor. ³⁰ »Tu, fill d'home, escolta. Els del teu poble xerren de tu darrere els murs i a les portes de les cases. Parlen l'un amb l'altre, cadascú amb el del seu costat, i diuen: "Veniu a escoltar quina paraula ve del Senyor." ³¹ Llavors s'acosten a tu com si es tractés d'una assemblea, els del meu poble s'asseuen al teu davant. Escolten les teves paraules, perň ningú no les compleix, perquč tenen als llavis un parlar d'enamorats, mentre el cor se'ls en va darrere els seus propis desigs. ³² Mira, et tenen per un cantor d'amors, un cantor de veu deliciosa, un mestre en l'art de tocar acompanyaments. Escolten de gust el teu missatge, perň ningú d'ells no el posa en prŕctica. ³³ Ara bé, quan es complirŕ el que tu has dit —i ja estŕ a punt de complir-se—, llavors sabran que hi havia un profeta enmig d'ells.

← Aurrekoa Hurrengoa →