1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
35
36
37
38
39
40
El mannŕ i les guatlles
1 Tota la comunitat dels israelites va partir d'Elim, i arribŕ al desert de Sín, entre Elim i el Sinaí, el dia quinze del segon mes després de la sortida d'Egipte. 2 En el desert tota la comunitat va murmurar contra Moisčs i Aaron. 3 Els israelites els deien: --Tant de bo la mŕ del Senyor ens hagués fet morir al país d'Egipte, quan ens assčiem vora les olles de carn i menjŕvem pa fins a saciar-nos! Ens heu fet sortir cap aquest desert perquč tot el poble mori de fam. 4 El Senyor va dir a Moisčs: --Jo us faré ploure pa des del cel. Que el poble surti cada dia a recollir la ració necessŕria per a aquell dia. Així els posaré a prova i veuré si obren o no d'acord amb aixň que els mano. 5 I el sisč dia, quan preparin la quantitat que s'han d'emportar, n'agafaran el doble del que recullen els altres dies. 6 Moisčs i Aaron van dir a tots els israelites: --Aquest vespre sabreu que el Senyor us ha fet sortir del país d'Egipte, 7 i al matí veureu la glňria del Senyor, ja que ha sentit les vostres murmuracions contra ell. Nosaltres, qui som perquč hŕgiu de murmurar en contra nostre? 8 Moisčs va afegir: --Al vespre el Senyor us donarŕ carn per a menjar, i al matí, pa per a saciar-vos, perquč ha sentit les vostres murmuracions contra ell. Nosaltres, qui som? No és pas contra nosaltres que murmureu, sinó contra el Senyor. 9 Moisčs va dir a Aaron: --Digues a tota la comunitat dels israelites: "Acosteu-vos al Senyor. Ell ha sentit les vostres murmuracions." 10 I mentre Aaron parlava a tota la comunitat dels israelites, ells es van girar cap al desert i van veure la glňria del Senyor que s'apareixia en el núvol. 11 El Senyor digué a Moisčs: 12 --He sentit les murmuracions dels israelites. Vés a dir-los: "Al vespre menjareu carn, i al matí us saciareu de pa. Així sabreu que jo sóc el Senyor, el vostre Déu." 13 Aquell mateix vespre va arribar un vol de guatlles que cobrí el campament, i al matí, al voltant del campament, hi havia una capa de rosada. 14 Quan s'esvaí la capa de rosada, damunt el desert va quedar-hi una capa granulada, fina com el gebre. 15 Els israelites, en veure-ho, es deien l'un a l'altre: « Man hu?» (que vol dir: «Quč és aixň?»), perquč no sabien quč era. Moisčs els va dir: --Aixň és el pa que el Senyor us dóna per aliment. 16 El manament del Senyor és aquest: Que cadascú en reculli el que necessita per a menjar. Agafeu-ne la mesura d'un ómer per persona, segons el nombre de persones que hi ha a cada tenda. 17 Els israelites ho van fer així. Uns en van recollir molt, i altres poc; 18 perň, quan ho van mesurar, ni en sobrava als qui n'havien recollit molt ni en faltava als qui n'havien recollit poc. Cadascú havia recollit el que necessitava per a menjar. 19 Moisčs també els va dir: --Que ningú no en guardi gens per a l'endemŕ. 20 Amb tot, alguns no van fer cas de Moisčs i en guardaren per a l'endemŕ, perň es va omplir de cucs i es va podrir. Moisčs s'indignŕ contra ells. 21 Cada matí tothom en recollia, cadascú segons el que necessitava per a menjar. Quan el sol escalfava, la resta es fonia. 22 El dia sisč en recolliren el doble, dues mesures per persona. Els principals de la comunitat van anar a comunicar-ho a Moisčs. 23 Ell els digué: --El Senyor ho ha manat així. Demŕ és dissabte, dia de repňs consagrat al Senyor. Coeu el que hŕgiu de coure, i bulliu el que hŕgiu de bullir, i el que sobri, reserveu-ho i guardeu-ho per a demŕ. 24 Ells ho van guardar fins l'endemŕ, tal com Moisčs havia ordenat, i no s'hi van posar els cucs ni es va podrir. 25 Moisčs els digué: --Mengeu-vos-ho avui, perquč avui és dia de repňs en honor del Senyor, i no en trobareu pas als camps. 26 Durant sis dies en recollireu, perň el dia setč és dia de repňs, i no n'hi haurŕ. 27 Tot i aixň, alguns del poble sortiren a buscar-ne el dia setč, perň no en van trobar. 28 Llavors el Senyor va dir a Moisčs: --Fins quan us negareu a complir els meus manaments i les meves lleis? 29 Tingueu present que el Senyor us ha donat el dissabte, dia de repňs; per aixň, el dia sisč us dóna pa per a dos dies. Quedeu-vos cadascú al seu lloc; el dia setč ningú no ha de sortir. 30 Així, doncs, el poble va reposar el dia setč. 31 Els israelites van donar a aquella substŕncia el nom de mannŕ. Era blanca com la llavor de coriandre, i tenia un gust com de galetes de mel. 32 Moisčs va dir: --El Senyor ens ha donat aquesta ordre: "Ompliu de mannŕ la mesura d'un ómer i guardeu-la, perquč les generacions futures vegin el pa amb quč us vaig alimentar al desert quan us vaig fer sortir del país d'Egipte." 33 Moisčs va dir a Aaron: --Pren una gerra i posa-hi una mesura de mannŕ. Després deixa-la davant el Senyor, perquč es conservi el mannŕ per a les generacions futures. 34 Tal com el Senyor havia ordenat a Moisčs, Aaron va posar la gerra davant el document de l'aliança, per tal de conservar el mannŕ. 35 Els israelites van menjar mannŕ durant quaranta anys, fins que arribaren en una terra habitada. En van menjar fins que foren a les fronteres del país de Canaan. 36 L'ómer o ració diŕria de mannŕ era la desena part de la mesura coneguda amb el nom d'efŕ.Copyright © 1993 Associació Bíblica de Catalunya, Editorial Claret and Societats Bíbliques Unides (United Bible Societies)