Baruc 3 — BCI — Biblija.net

← Aurrekoa Baruc 3 Hurrengoa →

1 2 3 4 5

¹ »Senyor totpoderós, Déu d'Israel, és una ŕnima angoixada, un esperit abatut el qui clama. ² Escolta, Senyor, i tingues pietat, perquč hem pecat contra tu. ³ Mentre que tu regnes per sempre, żserŕ eterna la nostra perdició? ⁴ Senyor totpoderós, Déu d'Israel, escolta la pregŕria dels morts d'Israel, dels fills dels qui han pecat contra tu, sense escoltar la veu del Senyor, el seu Déu: per aixň ens han caigut al damunt aquestes calamitats. ⁵ Ara no et recordis de les culpes dels nostres pares. Recorda't més aviat de les teves gestes i de la teva anomenada. ⁶ Perquč tu, Senyor, ets el nostre Déu, i nosaltres et lloarem, Senyor. ⁷ Per aixň has posat en els nostres cors el propňsit de reverenciar-te, perquč en l'exili on ara som, invoquem el teu nom i et lloem, ara que hem renunciat ben de cor a totes les infidelitats dels nostres pares, que havien pecat contra tu. ⁸ Aquí ens tens avui en aquest exili, on tu ens has dispersat i on som ultratjats i maleďts. Ara paguem per totes les culpes dels nostres pares, que s'havien allunyat de tu, Senyor Déu nostre.»

La saviesa (3,9-4,4)

⁹ Escolta, Israel, els preceptes de vida,
estigues atent
i aprendrŕs la prudčncia.
¹⁰ żCom és, Israel,
que vius en un país enemic,
que et fas vell
en una terra estrangera?
¹¹ Per quč et tenen per impur
com si fossis un cadŕver?
Per quč et posen entre els qui baixen
al país dels morts?
¹² És que has abandonat
la font de la saviesa!
¹³ Si haguessis seguit el camí de Déu,
hauries viscut en pau per sempre.
¹⁴ Aprčn on es troba la prudčncia,
on hi ha la força,
on hi ha l'enteniment,
i trobarŕs alhora
una existčncia llarga,
la vida, la llum i la pau.

La saviesa, inaccessible

¹⁵ żQui ha trobat el lloc
on habita la prudčncia?
żQui ha entrat mai
a la cambra dels seus tresors?
¹⁶ On són els sobirans dels pobles,
que dominaven les bčsties de la terra
¹⁷ i es divertien amb els ocells del cel?
On són els qui acumulaven
la plata i l'or,
allň que dóna als homes confiança,
i anaven enriquint-se sense fi?
¹⁸ Quč se n'ha fet
dels qui treballaven la plata?
Quč en queda, del seu treball?
¹⁹ Tots s'han fos,
han baixat al país dels morts,
i ara uns altres ocupen el seu lloc.

²⁰ Ells foren els primers
que havien vist la llum
i havien habitat la terra,
perň no van trobar el camí del saber,
²¹ no en van descobrir les rutes,
no se'l van fer seu.
Els seus fills
se'n desviaren més encara.
²² A Canaan no en sentien parlar,
no s'apareixia pas a Teman.
²³ Tampoc els fills d'Agar,
que a la terra cerquen
on hi ha l'enteniment,
o els mercaders
de Merran i de Teman,
o els fabulistes i filňsofs,
no coneixen el camí de la saviesa;
de les seves rutes
no en tenen ni memňria.

²⁴ Oh Israel, que n'és, de gran,
la casa de Déu,
que n'és, d'ample, el seu domini!
²⁵ És gran i sense límits,
és alt, és immens.
²⁶ Allŕ van néixer, al principi,
aquells gegants,
famosos, fornits,
homes de guerra.
²⁷ Perň Déu no els va pas escollir,
no va mostrar-los el camí del saber.
²⁸ Es van perdre
per manca de prudčncia,
s'extraviaren
perquč el seny els va faltar.
²⁹ żQui ha pujat dalt al cel
per abastar la saviesa
i fer-la baixar de dalt els núvols?
³⁰ żQui ha travessat el mar
fins a trobar-la
i emportar-se-la
a canvi de l'or més preciós?
³¹ Ningú no coneix
el camí que hi mena,
ningú no sap endevinar-ne la ruta.

La saviesa, do de Déu a Israel

³² Sols la coneix el qui ho sap tot;
l'ha mostrada
amb la seva intel·ligčncia.
Ell ha preparat per sempre la terra,
i després l'ha poblada d'animals.
³³ Quan envia la llum,
la llum va fent camí;
quan la crida, l'obeeix tremolant.
³⁴ Els estels brillen
en el seu lloc de guŕrdia,
joiosos i contents.
³⁵ Quan ell els crida,
responen: «Som aquí!»,
i brillen alegres per al seu creador.
³⁶ Aquest és el nostre Déu,
cap altre no compta al seu costat.
³⁷ Ell ha mostrat tot el camí del saber
i l'ha donat a Jacob, el seu servent,
al seu estimat, el poble d'Israel.
³⁸ Després d'aixň ha aparegut a la terra
i ha conviscut amb els homes:

← Aurrekoa Hurrengoa →