Conversió de Saule
1 Saule, respirant encara amenaces i mort contra els deixebles del Senyor, anŕ a trobar el gran sacerdot 2 i li demanŕ cartes adreçades a les sinagogues de Damasc per endur-se'n presos a Jerusalem els qui trobés adherits al Camí del Senyor, tant homes com dones. 3 Quan Saule arribava prop de Damasc, de sobte l'envoltŕ una llum fulgurant que venia del cel. 4 Va caure a terra i sentí una veu que li deia: --Saule, Saule, per quč em persegueixes? 5 Ell preguntŕ: --Qui ets, Senyor? Li respongué: --Jo sóc Jesús, el qui tu persegueixes. 6 Aixeca't, entra a la ciutat, i allŕ et diran el que has de fer. 7 Els homes que l'acompanyaven s'havien aturat, muts d'espant; sentien la veu, perň no veien ningú. 8 Quan Saule s'aixecŕ de terra, per més que obria els ulls, no veia res. Ells l'agafaren per la mŕ i el van portar fins a Damasc. 9 Estigué tres dies sense veure-hi, i no menjava ni bevia. 10 Hi havia a Damasc un deixeble que es deia Ananies. En una visió, el Senyor el cridŕ: --Ananies! Ell respongué: --Aquí em tens, Senyor. 11 El Senyor li digué: --Vés al carrer anomenat Recte, a casa de Judes, i pregunta per Saule de Tars: estŕ pregant, 12 i en una visió ha vist un tal Ananies que entrava i li imposava les mans perquč recobrés la vista. 13 Ananies replicŕ: --Senyor, he sentit contar a molts tot el mal que aquest home ha fet al teu poble sant de Jerusalem, 14 i ara, aquí, té plens poders dels grans sacerdots per a endur-se'n presos tots els qui invoquen el teu nom. 15 El Senyor li digué: --Vés-hi, que aquest home és l'instrument que jo he escollit perquč doni testimoni del meu nom davant les nacions paganes i els seus reis, i davant els israelites. 16 Jo li faré veure tot el que haurŕ de sofrir pel meu nom. 17 Aleshores Ananies hi anŕ, entrŕ a la casa, li va imposar les mans i li digué: --Saule, germŕ, Jesús, el Senyor, el qui se't va aparčixer pel camí quan venies, m'envia perquč recobris la vista i siguis omplert de l'Esperit Sant. 18 A l'instant li caigueren dels ulls una mena d'escates i recobrŕ la vista. Llavors mateix s'aixecŕ i es va fer batejar. 19 Després prengué aliment i recobrŕ les forces. Saule es va quedar alguns dies amb els deixebles que vivien a Damasc,Saule predica a Damasc
20 i ben aviat es posŕ a predicar a les sinagogues que Jesús és el Fill de Déu. 21 Tothom qui el sentia no se'n sabia avenir i deia: --żNo és aquest el qui a Jerusalem volia destruir tots els qui invoquen el nom de Jesús? żNo havia vingut aquí precisament per endur-se'ls empresonats als grans sacerdots? 22 Perň Saule agafava cada dia més coratge i, demostrant que Jesús és el Messies, deixava confosos els jueus que vivien a Damasc. 23 Passat bastant temps, els jueus van prendre l'acord de matar-lo, 24 perň Saule es va assabentar del complot. Ells vigilaven fins i tot les portes de la ciutat nit i dia per poder-lo matar. 25 Perň els seus deixebles, de nit, el baixaren muralla avall dins un cove.Saule arriba a Jerusalem
26 Saule va arribar a Jerusalem, i allŕ intentava d'unir-se als deixebles, perň tots li tenien por, perquč no creien que fos de veritat un deixeble. 27 Llavors Bernabé el prengué pel seu compte i el va presentar als apňstols. Els explicŕ com, pel camí, Saule havia vist el Senyor, i com el Senyor li havia parlat; i encara els contŕ amb quina valentia havia predicat a Damasc el nom de Jesús. 28 Des d'aleshores Saule convivia amb ells a Jerusalem i predicava amb valentia el nom del Senyor. 29 També parlava i discutia amb els jueus de llengua grega, perň aquests cercaven de matar-lo. 30 Quan els germans ho van saber, se'l van endur a Cesarea i d'allí el feren marxar a Tars. 31 L'Església vivia en pau per tot Judea, Galilea i Samaria. S'anava consolidant, vivia reverenciant el Senyor i creixia grŕcies al consol de l'Esperit Sant.Pere guareix un paralític
32 Pere, que anava passant pertot arreu, va baixar també a visitar els membres del poble sant que vivien a Lida. 33 Allŕ va trobar un home paralític que es deia Enees i que jeia al llit des de feia vuit anys. 34 Pere li digué: --Enees, Jesucrist et dóna la salut. Aixeca't i fes-te el llit. Ell es va aixecar a l'instant. 35 Tots els qui vivien a Lida i a Saron el van veure i es van convertir al Senyor.Pere retorna Dorques a la vida
36 A Jafa hi havia una deixebla que es deia Tabita, en grec Dorques (que vol dir «gasela»). Aquesta dona feia moltes bones obres i almoines. 37 Per aquells dies es va posar malalta i va morir. Van rentar el seu cos i el pujaren a la sala de dalt de la casa. 38 Com que Lida és a prop de Jafa, els deixebles van saber que Pere era allí i li enviaren dos homes a demanar-li que no trigués a anar a Jafa. 39 Pere se'n va anar amb ells de seguida. Un cop a Jafa, l'acompanyaren a la sala de dalt, on el van envoltar totes les viudes, que ploraven i li mostraven les túniques i els mantells que feia Dorques quan era amb elles. 40 Pere va fer sortir tothom i es quedŕ pregant agenollat. Després, girant-se cap al cadŕver, digué: --Tabita, aixeca't. Ella obrí els ulls, veié Pere i es va incorporar. 41 Pere l'agafŕ per la mŕ i la féu posar dreta. Aleshores va cridar les viudes i els altres membres del poble sant i els la va presentar viva. 42 La nova va córrer per tot Jafa, i molts van creure en el Senyor. 43 Pere es quedŕ a Jafa una temporada llarga, a casa d'un tal Simó, blanquer d'ofici.Copyright © 1993 Associació Bíblica de Catalunya, Editorial Claret and Societats Bíbliques Unides (United Bible Societies)