← Aurrekoa Fets Apòstols 8 Hurrengoa →
1 Saule era dels qui aprovaven la mort d'Esteve. Aquell dia va començar una gran persecució contra l'església de Jerusalem, i tots, fora dels apňstols, es dispersaren pels territoris de Judea i Samaria.

Saule persegueix l'Església

2 Uns homes piadosos enterraren Esteve i van fer un gran dol per ell. 3 Mentrestant, Saule assolava l'Església, entrant de casa en casa i arrossegant homes i dones a la presó.

La Paraula es difon per tot Palestina, Síria i l'Ŕsia Menor (8,4-15,35)

L'evangeli, predicat a Samaria

4 Els qui s'havien dispersat van anar pertot arreu anunciant la bona nova de la Paraula. 5 Felip baixŕ a una ciutat de Samaria i els predicava el Messies. 6 Unŕnimement la gent estava atenta al que deia Felip, ja que sentien contar i veien els prodigis que feia: 7 els esperits malignes sortien de molts posseďts cridant i xisclant, i molts paralítics i coixos recobraren la salut. 8 Hi hagué, doncs, una gran alegria en aquella ciutat. 9 Feia temps que un tal Simó practicava la mŕgia en aquella ciutat i tenia bocabadats els samaritans. Es feia passar per un home amb molts poders, 10 i tothom, des del més petit fins al més gran, estava pendent d'ell. La gent deia: «Aquest home és el mateix poder de Déu, l'anomenat Gran Poder.» 11 Estaven, doncs, pendents d'ell, perquč ja feia molt de temps que els deixava bocabadats amb les seves arts mŕgiques. 12 Perň quan hagueren cregut Felip, que els anunciava la bona nova del Regne de Déu i del nom de Jesucrist, es van fer batejar, tant homes com dones. 13 També Simó va creure i, un cop batejat, no se separava de Felip, meravellat pels grans prodigis i senyals que contemplava. 14 Quan els apňstols que eren a Jerusalem van saber que Samaria havia acollit la paraula de Déu, els enviaren Pere i Joan. 15 Ells hi anaren i van pregar pels samaritans perquč rebessin l'Esperit Sant. 16 Fins aleshores no havia baixat sobre cap d'ells; tan sols havien estat batejats en el nom de Jesús, el Senyor. 17 Pere i Joan els van imposar les mans i ells reberen l'Esperit Sant. 18 Quan Simó veié que l'Esperit Sant era donat per la imposició de mans dels apňstols, els va oferir diners 19 tot dient: --Doneu-me també a mi aquest poder perquč tothom a qui jo imposi les mans rebi l'Esperit Sant. 20 Pere li replicŕ: --Que es condemnin els teus diners i tu amb ells, si et penses que comprarŕs el do de Déu a pes de plata! 21 Tu no pots tenir art ni part en aquest assumpte, perquč davant de Déu el teu cor no és íntegre. 22 Penedeix-te de la teva maldat i prega al Senyor: potser ell et perdonarŕ aquest intent. 23 Veig que ets ple de fel amarg i que la dolenteria t'encadena. 24 Simó li respongué: --Pregueu vosaltres per mi al Senyor perquč no em caigui al damunt res del que heu dit. 25 Pere i Joan, després d'haver donat testimoni i de proclamar la paraula del Senyor, se'n van tornar a Jerusalem, tot anunciant la bona nova a molts pobles de Samaria.

Felip i l'eunuc etíop

26 Un ŕngel del Senyor va dir a Felip: --Vés cap al sud a trobar el camí que baixa de Jerusalem a Gaza. Ara no hi passa ningú. 27 Felip se n'hi anŕ. Mentrestant, un eunuc etíop, alt funcionari i tresorer major de la candace, és a dir, la reina d'Etiňpia, havia vingut en pelegrinatge a Jerusalem 28 i ara se'n tornava a casa seva. Assegut dalt del seu carruatge, estava llegint el profeta Isaďes. 29 L'Esperit va dir a Felip: --Vés a atrapar aquest carruatge. 30 Felip hi anŕ corrents i va sentir l'eunuc que llegia el profeta Isaďes. Llavors li preguntŕ: --żHo entens, aixň que llegeixes? 31 Ell li contestŕ: --I com puc entendre-ho, si ningú no m'hi ajuda? L'eunuc demanŕ a Felip que s'assegués amb ell dalt del seu carruatge. 32 El passatge de l'Escriptura que llegia era aquest:
Com una ovella portada a matar
o com un anyell
que calla mentre l'esquilen,
ell no obria la boca.
33 Humiliat, no li han fet justícia.
Qui podrŕ parlar
dels seus descendents?
La seva vida
és arrencada de la terra.
34 L'eunuc s'adreçŕ a Felip i li preguntŕ: --Digues-me, żde qui parla el profeta, d'ell mateix o bé d'un altre? 35 Aleshores Felip prengué la paraula i, començant per aquest text de l'Escriptura, li va anunciar la bona nova de Jesús. 36 Mentre continuaven camí enllŕ, van arribar en un lloc on hi havia aigua, i l'eunuc digué: --Aquí hi ha aigua. Quč em priva de ser batejat? ( 37 ) 38 L'eunuc va fer parar el carruatge, baixaren tots dos a l'aigua, i Felip el va batejar. 39 Quan hagueren sortit de l'aigua, l'Esperit del Senyor va arrabassar Felip. L'eunuc ja no el tornŕ a veure, perň va seguir tot joiós el seu camí. 40 Felip es trobŕ a Asdod. I des d'allí va continuar fins a Cesarea, anunciant la bona nova per totes les poblacions on passava.