Pere i Joan davant el Sanedrí
1 Pere i Joan parlaven encara al poble, quan se'ls van presentar els sacerdots, el cap de la guŕrdia del temple i els saduceus. 2 Estaven indignats perquč ensenyaven al poble i anunciaven la resurrecció dels morts, que ja s'havia realitzat en Jesús. 3 Els van detenir i els tingueren tancats a la presó fins l'endemŕ, perquč ja era tard. 4 Molts dels qui havien sentit la predicació dels apňstols van creure: el nombre dels germans arribŕ a uns cinc mil, comptant només els homes. 5 L'endemŕ es van reunir a Jerusalem els dirigents, els notables i els mestres de la Llei. 6 Entre ells hi havia el gran sacerdot Annŕs, Caifŕs, Joan, Alexandre, i tots els membres de les famílies dels grans sacerdots. 7 Van posar al mig Pere i Joan i començaren a interrogar-los: --Amb quin poder o en nom de qui heu fet vosaltres tot aixň? 8 Llavors Pere, ple de l'Esperit Sant, els digué: --Dirigents del poble i notables: 9 ja que avui ens interrogueu pel bé fet a un malalt, preguntant-nos en nom de qui ha estat guarit, 10 sapigueu, vosaltres i tot el poble d'Israel, que a aquest home el teniu sa davant vostre grŕcies al nom de Jesucrist, el Natzarč, que vosaltres vau crucificar, perň a qui Déu ha ressuscitat d'entre els morts. 11 Ell és la pedra menyspreada pervosaltres, els constructors, i que ara és la pedra principal. 12 La salvació no es troba en ningú més, perquč, sota el cel, Déu no ha donat als homes cap altre nom que pugui salvar-nos. 13 Ells, veient amb quina valentia parlaven Pere i Joan i adonant-se que eren homes sense cultura ni instrucció, n'estaven sorpresos. Els reconeixien com a companys de Jesús; 14 perň, com que veien dret al seu costat l'home que havia estat curat, no podien contradir-los en res. 15 Aleshores els van fer sortir fora del Sanedrí i es posaren a deliberar entre ells: 16 --Quč en farem, d'aquests homes? El miracle que han obrat és evident; la notícia s'ha escampat entre tots els qui viuen a Jerusalem, i nosaltres no la podem negar. 17 Mirem, perň, que no es difongui més entre el poble i amenacem-los perquč no parlin mai més a ningú en el nom d'aquest Jesús. 18 Els van cridar, doncs, i els prohibiren de proclamar o ensenyar absolutament res en nom de Jesús. 19 Pere i Joan els van replicar: --Decidiu vosaltres mateixos si és just davant de Déu que us obeďm a vosaltres més que no pas a ell. 20 Nosaltres no podem deixar d'anunciar el que hem vist i sentit. 21 Ells els van repetir les amenaces, perň els posaren en llibertat, perquč no sabien com fer-s'ho per a poder-los castigar. Era per raó del poble, ja que tothom lloava Déu pel que havia succeďt. 22 L'home que havia estat guarit miraculosament tenia més de quaranta anys.La comunitat en pregŕria
23 Un cop lliures, Pere i Joan anaren a trobar els seus i els van explicar tot allň que els grans sacerdots i els notables els havien dit. 24 En sentir-ho, ells van adreçar unŕnimement a Déu aquesta pregŕria: «Senyor, tu has fet el cel, la terra i el mar, i tot el que s'hi mou. 25 Tu, per boca del teu servent, el nostre pare David, que parlava mogut per l'Esperit Sant, has dit:»Per quč s'avaloten les nacions
i els pobles es conjuren en va?
26 Els reis de la terra s'uneixen,
s'alien tots junts els sobirans
contra el Senyor i el seu Messies. 27 »Realment, en aquesta ciutat es van aliar Herodes i Ponç Pilat amb les nacions paganes i amb alguns del poble d'Israel contra el teu sant Servent Jesús, el teu Messies; 28 i han complert així tot allň que la teva decisió poderosa havia fixat per endavant. 29 Ara, Senyor, mira com ens amenacen i concedeix als teus servents la valentia d'anunciar la teva paraula; 30 estén la teva mŕ perquč hi hagi guaricions, senyals i prodigis grŕcies al nom del teu sant Servent Jesús.» 31 Quan van acabar la pregŕria, va tremolar el lloc on eren reunits; tots foren omplerts de l'Esperit Sant i proclamaven amb valentia la paraula de Déu.
La primera comunitat: tot al servei de tots
32 La multitud dels creients tenia un sol cor i una sola ŕnima, i cap d'ells no considerava com a propis els béns que posseďa, sinó que tot estava al servei de tots. 33 Amb gran poder els apňstols donaven testimoni de la resurrecció de Jesús, el Senyor, i la grŕcia abundosa de Déu actuava en ells. 34 Ningú d'entre ells no vivia en la indigčncia, perquč tots els qui eren propietaris de terres o de cases les venien, portaven el producte de la venda, 35 i el dipositaven als peus dels apňstols. Després era distribuďt segons les necessitats de cadascú.Bernabé
36 Josep, un levita d'origen xipriota, a qui els apňstols havien donat el sobrenom de Bernabé —que vol dir «fill de consolació»—, 37 es va vendre un camp que posseďa i va portar els diners als peus dels apňstols.Copyright © 1993 Associació Bíblica de Catalunya, Editorial Claret and Societats Bíbliques Unides (United Bible Societies)