Guarició de Naaman
1 Naaman, el general en cap de l'exčrcit del rei dels arameus, era un personatge molt considerat, íntim del seu sobirŕ, perquč per mitjŕ d'ell el Senyor havia concedit la victňria a l'exčrcit arameu. Era un bon guerrer, perň tenia la lepra. 2 Els arameus, en una incursió, s'havien endut captiva del territori d'Israel una noieta, que va quedar al servei de la dona de Naaman. 3 Aquesta minyona va dir a la seva mestressa: --Tant de bo que el meu senyor anés a veure el profeta que hi ha a Samaria! El curaria de la lepra. 4 Naaman ho va comunicar al seu sobirŕ: --La noia vinguda del país d'Israel ha dit tal i tal cosa. 5 El rei dels arameus va respondre: --Vés-hi. Et faré una carta per al rei d'Israel. Naaman va emprendre la marxa. Portava trenta mil peces de plata, sis mil peces d'or i deu vestits nous. 6 En arribar, va presentar al rei d'Israel la carta, que deia: «Juntament amb la present carta, t'envio el meu servent Naaman perquč el curis de la lepra.» 7 Quan el rei d'Israel va llegir aquella carta, es va esquinçar els vestits i exclamŕ: --Que potser sóc un déu, capaç de donar la mort o la vida, perquč m'enviď aquest home i em digui que el curi de la lepra? Fixeu-vos-hi bé i veureu com només busca raons! 8 Eliseu, l'home de Déu, va sentir a dir que el rei d'Israel s'havia esquinçat els vestits i enviŕ a dir-li: --Per quč t'has esquinçat els vestits? Que aquest home em vingui a veure i sabrŕ que hi ha un profeta a Israel. 9 Naaman va arribar amb els seus cavalls i el seu carruatge i s'aturŕ a l'entrada de la casa d'Eliseu. 10 Aquest va enviar un missatger que li digués: --Vés, renta't al Jordŕ set vegades i la teva pell quedarŕ neta de la lepra. 11 Naaman es va enfadar i se'n tornava tot dient: --Jo em pensava que sortiria ell en persona i, dret, invocaria el nom del Senyor, el seu Déu, mouria la mŕ cap a la meva pell malalta i així la lepra fugiria. 12 żÉs que els rius de Damasc, l'Amanŕ i el Parpar, no valen més que totes les aigües d'Israel? żNo podia jo rentar-me en qualsevol d'ells i així quedar net de la lepra? Va fer mitja volta i se n'anava tot indignat. 13 Perň els seus servidors es van acostar per parlar-li. Li digueren: --Pare, si el profeta t'hagués prescrit una cosa difícil, no l'hauries feta? Doncs molt més si tan sols t'ha dit: "Renta't i quedarŕs net de la lepra." 14 Llavors Naaman va baixar al Jordŕ, va banyar-s'hi set vegades, tal com l'home de Déu li havia dit, i la seva pell es tornŕ com la d'una criatura acabada de néixer: havia quedat net de la lepra. 15 Després retornŕ amb tot el seu seguici a casa de l'home de Déu, hi entrŕ i, dret davant d'ell, va proclamar: --Ara sé del cert que en tota la terra no hi ha cap més déu que el Déu d'Israel. Fes-me la mercč d'acceptar un present d'aquest servent teu. 16 Perň Eliseu va respondre: --Et juro pel Senyor, de qui sóc servent, que no acceptaré res. Naaman insistia perquč acceptés, perň Eliseu s'hi va negar. 17 Llavors Naaman digué: --Ja que no acceptes cap obsequi, permet que faci carregar dues mules amb terra d'aquest país, perquč aquest servent teu no oferirŕ cap més holocaust o sacrifici a altres déus sinó tan sols al Senyor. 18 Perň que el Senyor vulgui perdonar a aquest servent teu una sola cosa: quan el meu sobirŕ va al temple del seu déu Rimmon per adorar-lo, es recolza en el meu braç, i jo m'he de prosternar amb ell en aquell temple. Quan m'hagi de prosternar en el temple de Rimmon, que el Senyor vulgui perdonar aquest gest al teu servent. 19 Eliseu li va respondre: --Vés-te'n en pau. I se'n va anar. Quan ja era a una certa distŕncia, 20 Guehazí, el servent d'Eliseu, es digué: «El meu senyor ha estat massa indulgent amb Naaman, aquest arameu, quan ha refusat els presents que li portava. Tan cert com viu el Senyor: si l'encalço, encara en podré treure alguna cosa!» 21 I Guehazí es posŕ a córrer darrere de Naaman. Quan aquest el veié córrer darrere seu, cuitŕ a baixar del carruatge, va anar a trobar-lo i el saludŕ: --Tot va bé? 22 Ell va respondre: --Tot bé. El meu senyor m'envia a dir-te: "M'acaben d'arribar de les muntanyes d'Efraďm dos joves d'un grup de profetes; dóna'm, si et plau, per a ells tres mil peces de plata i dos vestits nous." 23 Naaman li va dir: --Digna't acceptar sis mil peces. Naaman va insistir i va lligar en dos sacs les sis mil peces de plata, va afegir-hi els dos vestits i ho va donar a dos criats perquč ho portessin davant de Guehazí. 24 En arribar a l'Ófel, Guehazí s'ho va quedar tot a casa seva, va fer marxar els dos criats 25 i anŕ a presentar-se al seu senyor. Eliseu li preguntŕ: --D'on véns, Guehazí? Ell respongué: --El teu servent no ha anat enlloc. 26 Perň Eliseu va replicar: --żEt penses que jo no hi era present, quan aquell home ha baixat del carruatge i ha vingut a trobar-te? żÉs aquest el moment d'aplegar diners i vestits, i adquirir oliverars i vinyes, ovelles i vaques, esclaus i esclaves, 27 ara que la lepra de Naaman se t'encomana a tu i a la teva descendčncia per sempre? I Guehazí va sortir leprós de la presčncia d'Eliseu, blanc com la neu.Copyright © 1993 Associació Bíblica de Catalunya, Editorial Claret and Societats Bíbliques Unides (United Bible Societies)