2n Macabeus 15 — BCI

← Aurrekoa 2n Macabeus 15

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15

Blasfčmia de Nicŕnor

¹ Quan Nicŕnor va saber que Judes i els seus homes es trobaven per terres de Samaria, decidí d'atacar-los sense córrer cap risc, en dissabte, el dia de descans. ² Els jueus que ell havia obligat a acompanyar el seu exčrcit li deien: --Aixň no! No els facis morir d'una manera tan brutal i salvatge! Respecta el dia que ha estat honorat i especialment santificat per aquell qui tot ho veu. ³ Aquell gran criminal va preguntar: --Hi ha al cel cap sobirŕ que hagi manat d'observar el repňs del dissabte? ⁴ Ells li van respondre: --El sobirŕ del cel és el Senyor, el vivent, que ha manat de respectar el dia setč. ⁵ Ell replicŕ: --Doncs també jo sóc sobirŕ a la terra i mano d'empunyar les armes i complir les ordres del rei. Tanmateix, no pogué realitzar aquest designi tan cruel.

Exhortació i somni de Judes

⁶ Nicŕnor, inflat d'orgull, estava decidit a erigir un monument commemoratiu de la victňria amb les armes de Judes i dels seus homes. ⁷ Perň el Macabeu mantenia una confiança indefectible, convençut que obtindria l'ajut del Senyor. ⁸ Per aixň animava els seus partidaris a no tenir por de l'atac dels pagans. Considerant les ajudes que anteriorment Déu els havia dispensat, també ara podien esperar que l'Omnipotent els donaria la victňria. ⁹ Judes els encoratjava amb paraules tretes dels llibres de la Llei i dels Profetes. També els recordava els combats que havien sostingut fins ara, i així els omplia d'entusiasme. ¹⁰ I després que els hagué abrandat, els acabŕ de convčncer recordant-los la deslleialtat dels pagans i com havien violat els juraments. ¹¹ D'aquesta manera Judes va armar cada un dels seus homes, no amb la seguretat que donen escuts i llances, sinó amb la fermesa rebuda d'unes paraules convincents. Finalment va explicar-los un somni fidedigne que els omplí tots d'alegria. ¹² Aixň és el que Judes va veure: Onies, que havia estat gran sacerdot, home de grans qualitats, d'aparença modesta i de carŕcter amable i que des de petit havia aprčs a practicar totes les virtuts, ara estenia les mans i pregava pel conjunt del poble jueu. ¹³ Després s'apareixia a Judes un home de cabells blancs i de gran dignitat, impressionant per la majestat que l'envoltava. ¹⁴ Onies deia a Judes: «Aquest home és Jeremies, el profeta de Déu, l'amic dels seus germans, que sempre prega a favor del poble i de la ciutat santa.» ¹⁵ Llavors Jeremies allargava la mŕ dreta i donava a Judes una espasa d'or. I, mentre la hi donava, deia aquestes paraules: ¹⁶ «Rep aquesta espasa santa com un regal de Déu: amb ella esmicolarŕs els enemics.»

Derrota i mort de Nicŕnor

(1Ma 7,39-50)

¹⁷ Aquestes paraules tan magnífiques de Judes van tenir la virtut d'aixecar la moral de l'exčrcit i armar els joves de valor. La ciutat de Jerusalem, la religió i el temple estaven en perill; per aixň van determinar de no atrinxerar-se al campament, sinó passar ardidament a l'atac i decidir la situació en el combat cos a cos. ¹⁸ La inquietud que sentien per les dones i els fills, pels germans i els parents, era menor que la preocupació, primera i més gran, pel temple consagrat. ¹⁹ Per la seva banda, els qui s'havien quedat a la ciutat sentien un fort neguit, inquiets pel resultat d'una batalla a camp obert. ²⁰ Tots esperaven quin seria el desenllaç del conflicte. L'enemic s'havia concentrat i estava format en ordre de batalla; els elefants ocupaven posicions favorables i la cavalleria cobria les ales de l'exčrcit. ²¹ El Macabeu contemplava aquell desplegament de tropes, el seu armament tan variat i la ferotgia dels elefants. Llavors va aixecar les mans al cel i va invocar el Senyor que obra meravelles. Sabia que no són les armes les que donen la victňria, sinó la decisió de Déu, que concedeix el triomf als qui en són dignes. ²² Judes va pregar dient: --Tu, Senyor, en temps d'Ezequies, rei de Judea, vas enviar el teu ŕngel que va exterminar cent vuitanta-cinc mil homes de Sennaquerib. ²³ També ara, sobirŕ del cel, envia un ŕngel bo a sembrar davant nostre el pŕnic i el terror. ²⁴ Amb el poder del teu braç, fereix aquesta gent que ha gosat injuriar-te i que ara ataca el teu poble sant. Amb aquestes paraules, Judes va acabar la pregŕria. ²⁵ L'exčrcit de Nicŕnor avançava al so de les trompetes i dels cants de guerra. ²⁶ Els de Judes van entrar en combat amb invocacions i pregŕries. ²⁷ I, lluitant amb les mans i pregant a Déu en el seu cor, van abatre més de trenta-cinc mil enemics. Aquesta manifestació del poder de Déu els va omplir d'alegria. ²⁸ Acabada la batalla, i quan es retiraven tots joiosos, van recončixer el cos estčs de Nicŕnor, encara revestit amb l'armadura. ²⁹ Enmig dels clams i de l'agitació, els jueus beneďen el Déu sobirŕ en la seva llengua materna. ³⁰ Judes, que havia combatut amb cos i ŕnima a primera fila pels seus conciutadans i que havia guardat des de jove l'afecte pels seus compatriotes, va ordenar que tallessin el cap de Nicŕnor i tot el seu braç fins a l'espatlla i que els duguessin a Jerusalem. ³¹ Arribat a la ciutat, Judes convocŕ els seus compatriotes i va fer posar els sacerdots davant l'altar. Després féu venir la guarnició de la ciutadella. ³² Va mostrar a tothom el cap del malvat Nicŕnor i la mŕ que aquell infame havia estčs amb burla i insolčncia contra el sant temple de l'Omnipotent. ³³ Judes va manar de tallar la llengua de l'impiu Nicŕnor i la féu partir a trossets perquč la donessin als ocells. I féu penjar també davant el temple el seu braç per mostrar on l'havia dut la seva follia. ³⁴ Aleshores tothom, mirant al cel, donŕ grŕcies al Senyor gloriós tot dient: --Beneďt sigui Déu que ha guardat net de tota mŕcula el seu sant temple! ³⁵ Judes va fer clavar el cap de Nicŕnor a la muralla de la ciutadella com a signe clar i visible de l'ajut del Senyor. ³⁶ Tots van decidir amb vot unŕnime de comptar aquell dia entre els assenyalats i celebrar-lo cada any el dia tretze del mes que en arameu es diu d'adar, la vigília del dia anomenat de Mardoqueu.

Cloenda (15,37-39)

³⁷ Aquests són els fets de la histňria de Nicŕnor. D'aquell temps ençŕ, la ciutat de Jerusalem ha quedat en poder dels hebreus, i per aixň jo puc acabar aquí la meva narració. ³⁸ Si la composició és bona i encertada, he aconseguit el que volia. Si és mediocre i de poc valor, vol dir que no he sabut fer-hi més. ³⁹ Tan dolent és beure vi sol com beure aigua sola. Perň, així com el vi barrejat amb aigua és una beguda agradable i deliciosa, igualment és l'art de compondre el relat allň que encisa l'orella dels lectors. I amb aquestes paraules acabo.

← Aurrekoa