2a Corintis 1 — BCI — Biblija.net

2a Corintis 1 Hurrengoa →

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13

Preliminars (1,1-11)

Salutació

¹ Pau, apňstol de Jesucrist per voler de Déu, i el germŕ Timoteu, a l'església de Déu que és a Corint i a tot el poble sant que viu arreu de l'Acaia. ² Us desitgem la grŕcia i la pau de part de Déu, el nostre Pare, i de Jesucrist, el Senyor.

Acció de grŕcies

³ Beneďt sigui el Déu i Pare de nostre Senyor Jesucrist, Pare entranyable i Déu de tot consol. ⁴ Ell ens conforta en totes les nostres adversitats, perquč nosaltres mateixos, grŕcies al consol que rebem de Déu, sapiguem confortar els qui passen alguna pena. ⁵ És cert que compartim abundosament els sofriments de Crist, perň també, grŕcies a ell, el consol que rebem és abundós. ⁶ Si passem tribulacions és perquč sigueu consolats i salvats; i si som consolats és perquč pugueu rebre aquell consol que us fa suportar amb pacičncia els mateixos sofriments que patim nosaltres. ⁷ I l'esperança que tenim respecte a vosaltres és segura: sabem que, compartint els nostres sofriments, compartiu també el nostre consol. ⁸ Germans, no volem que ho ignoreu: el perill que vam passar a l'Ŕsia ens va aclaparar enormement, més enllŕ de les nostres forces, fins al punt que desesperŕvem de sortir-ne amb vida. ⁹ Dins nostre ja ens donŕvem per sentenciats a mort: tot va ser perquč no poséssim la confiança en nosaltres mateixos, sinó en Déu, que ressuscita els morts. ¹⁰ Ell ens va salvar d'un perill de mort tan greu i ens en salvarŕ encara. En ell tenim posada l'esperança: ell continuarŕ salvant-nos, ¹¹ amb l'ajut també de les vostres oracions. Així la grŕcia que haurem obtingut per la pregŕria de moltes persones farŕ que molts donin grŕcies per nosaltres.

Pau i la comunitat de Corint (1,12-7,16)

Pau ajorna la seva visita

¹² Si d'alguna cosa ens podem gloriar, és d'allň que assegura la nostra conscičncia: que ens hem comportat enmig del món, i especialment entre vosaltres, amb la simplicitat i la sinceritat que vénen de Déu; ens guiava la grŕcia divina i no una saviesa humana. ¹³ En efecte en les nostres cartes només hi trobareu allň que tots hi podeu llegir i entendre. I espero que arribareu a entendre totalment ¹⁴ allň que ja heu entčs en part: que us podeu sentir orgullosos de nosaltres, com ens en sentirem de vosaltres el dia que vindrŕ Jesús, Senyor nostre. ¹⁵ Amb aquesta confiança, havia projectat de venir primer a trobar-vos, perquč obtinguéssiu una segona grŕcia: ¹⁶ passant per Corint hauria anat a Macedňnia, des d'on hauria tornat a vosaltres perquč m'ajudéssiu a preparar el viatge a Judea. ¹⁷ Aquests eren els meus plans. żDireu que vaig obrar amb lleugeresa? żO bé que prenc decisions mogut per interessos purament humans, i que tan aviat dic un sí com un no? ¹⁸ Déu n'és testimoni fidel: la paraula que us adrecem no és ara sí, ara no. ¹⁹ El Fill de Déu, Jesucrist, que hem anunciat entre vosaltres, tant jo com Siles i Timoteu, no ha estat mai ara sí, ara no: en ell només hi ha el sí! ²⁰ En Jesucrist, totes les promeses de Déu han trobat un «Sí», i per aixň, grŕcies a ell, diem «Amén» a Déu i li donem glňria. ²¹ És Déu mateix qui ens ha ungit i ens referma en Crist, juntament amb vosaltres. ²² Ell ens ha marcat amb el seu segell i, com a penyora del que vindrŕ, ha posat en els nostres cors el do del seu Esperit. ²³ Jo us asseguro per la meva vida, i poso Déu per testimoni, que, si encara no he vingut a Corint, ha estat per consideració a vosaltres. ²⁴ No parlo com si volguéssim dominar la vostra fe, que manteniu tan ferma; més aviat volem contribuir a la vostra alegria.

Hurrengoa →