1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
35
36
37
38
39
40
41
42
43
44
45
46
47
48
49
50
51
52
53
54
55
56
57
58
59
60
61
62
63
64
65
66
67
68
69
70
71
72
73
74
75
76
77
78
79
80
81
82
83
84
85
86
87
88
89
90
91
92
93
94
95
96
97
98
99
100
101
102
103
104
105
106
107
108
109
110
111
112
113
114
115
116
117
118
119
120
121
122
123
124
125
126
127
128
129
130
131
132
133
134
135
136
137
138
139
140
141
142
143
144
145
146
147
148
149
150
Feliços els homes de conducta irreprensible
1 Feliços els homes de conducta irreprensible,que segueixen la Llei del Senyor!
2 Feliços els homes que guarden el seu pacte
i cerquen el Senyor amb tot el cor,
3 no cometen mai cap mal,
segueixen els seus camins!
4 Has donat els teus preceptes
perquč siguin observats fidelment.
5 Tant de bo que els meus camins no es desviďn
de guardar els teus decrets;
6 mai no em veuré decebut
si tinc al davant tots els teus manaments.
7 El meu cor et lloarŕ amb sinceritat
quan aprendrŕ que decideixes amb justícia.
8 Vull guardar els teus decrets;
no m'abandonis, no em deixis sol.
9 Com mantindrŕ pur un jove el seu camí?
Vivint d'acord amb la teva paraula.
10 T'he cercat amb tot el cor:
no deixis que m'aparti dels teus manaments.
11 Guardo al fons del cor el que has promčs,
per no pecar contra tu.
12 Sigues beneďt, Senyor!
Fes que aprengui els teus decrets.
13 Els meus llavis compten d'una a una
totes les sentčncies que has donat.
14 Sóc més feliç guardant el teu pacte
que fruint de grans riqueses.
15 Vull considerar els teus preceptes
i fixar-me en els teus camins.
16 Els teus decrets són la meva delícia,
no oblidaré mai el que has promčs.
17 Concedeix la vida al teu servent,
que em vull fixar en la teva paraula.
18 Obre'm els ulls i podré contemplar
les meravelles de la teva Llei.
19 Sóc un foraster en aquesta terra;
no m'amaguis els teus manaments.
20 La meva ŕnima estŕ assedegada
de sentir a cada moment els teus designis.
21 Tu amenaces aquests maleďts superbs
que es desvien dels teus manaments.
22 Allunya de mi les burles i els menyspreus,
perquč jo guardo el teu pacte.
23 Ni que els poderosos deliberin contra mi,
jo faré l'elogi dels teus decrets.
24 El teu pacte és la meva delícia,
ell em fa de conseller.
25 Em veig sepultat a la pols;
fes-me viure, com vas prometre.
26 T'he exposat els meus camins i m'has respost;
fes que aprengui els teus decrets.
27 Fes-me entendre el camí dels preceptes
i faré l'elogi de les teves meravelles.
28 La meva vida es consumeix de pena;
renova'm, tal com vas prometre.
29 Aparta'm dels falsos camins
i fes-me el do de la teva Llei.
30 He escollit els camins veritables,
he admčs les teves sentčncies.
31 Estic enamorat del teu pacte;
Senyor, fes que no quedi decebut.
32 Correré pels camins dels manaments,
perquč m'has eixamplat el cor.
33 Mostra'm el camí dels teus decrets, Senyor,
que el vull seguir fins al final.
34 Fes-me entendre la teva Llei,
que la vull guardar amb tot el cor.
35 Guia'm pel camí dels manaments,
que jo me l'estimo de debň.
36 Inclina el meu cor al teu pacte,
fes que no em deixi subornar.
37 Aparta els meus ulls dels qui no són res;
el teu camí em donarŕ la vida.
38 Compleix amb mi, servent teu,
la teva promesa i jo et seré fidel.
39 Allunya les burles que jo temo;
sé que són bones les sentčncies que has donat.
40 Mira com estimo els teus preceptes;
per la teva bondat, dóna'm la vida.
41 Que ploguin els teus favors, Senyor;
salva'm, com havies promčs.
42 Que pugui respondre als qui es burlen de mi:
«Jo confio en la seva paraula.»
43 No em treguis dels llavis la promesa que no enganya:
confio en el teu judici.
44 Vull guardar sempre la teva Llei,
per segles i més segles.
45 Viuré amb el cor ample,
jo que medito els teus preceptes.
46 Davant els reis parlaré del teu pacte
i no hauré d'avergonyir-me'n.
47 Els teus manaments fan les meves delícies,
me'ls estimo de debň.
48 Prego alçant les mans cap als manaments que tant estimo,
faig l'elogi dels teus decrets.
49 Recorda la promesa que em vas fer
i que manté la meva esperança.
50 Aixň és el que em conforta en les penes:
la teva promesa em dóna la vida.
51 Quan els superbs es reien tant de mi
no em decantava de la teva Llei.
52 Recordava els judicis eterns,
i aquest record, Senyor, em confortava.
53 M'encenc d'indignació contra els injustos
quan veig que abandonen la Llei.
54 Els teus decrets són el tema dels meus cants
quan em trobo en terra estranya.
55 Senyor, fins de nit recordo el teu nom
i vetllo pensant en la teva Llei.
56 Emprenc com a cosa meva
la guarda dels teus preceptes.
57 Senyor, jo dic: l'heretat que em toca
és estar atent a les teves paraules.
58 El meu cor cerca d'afalagar-te:
compadeix-te de mi, com vas prometre.
59 Examino els meus camins
perquč els meus peus no es desviďn del teu pacte.
60 Sense torbar-me, avanço de pressa
en la guarda dels teus manaments.
61 Els paranys dels injustos m'envolten,
perň jo no oblido la teva Llei.
62 A mitjanit em llevo a lloar-te,
perquč són justos els teus judicis.
63 M'uneixo a tots els fidels,
als qui guarden els teus preceptes.
64 Senyor, la terra és plena del teu amor;
fes que aprengui els teus decrets.
65 Has fet feliç el teu servent,
com tu, Senyor, havies promčs.
66 Dóna'm enteniment i bon sentit,
que jo tinc fe en els teus manaments.
67 Abans de passar penes, vivia esgarriat,
perň ara tinc presents les teves promeses.
68 Tu ets bo, tu fas el bé;
fes que aprengui els teus decrets.
69 No curen de res els remeis dels superbs;
jo guardo amb tot el cor els teus preceptes.
70 Els seus cors s'han endurit, són insensibles,
perň la teva Llei fa la meva delícia.
71 M'ha fet bé haver sofert tantes penes:
així he aprčs els teus decrets.
72 M'estimo més la Llei que et surt dels llavis
que mil monedes d'or o de plata.
73 Les teves mans m'han fet i m'han creat,
dóna'm seny per a aprendre els manaments.
74 Els qui et veneren s'alegraran
en veure que espero el que has promčs.
75 Senyor, ets just, ho reconec;
amb raó he sofert tantes penes.
76 Que el teu amor em conforti,
com vas prometre al teu servent.
77 Que vingui la teva tendresa i viuré;
la teva llei fa les meves delícies.
78 Que els superbs s'avergonyeixin d'oprimir-me injustament;
jo faré l'elogi dels teus preceptes.
79 Que es posin a favor meu els fidels,
els qui coneixen el teu pacte.
80 Que el meu cor guardi plenament els teus decrets
i no quedaré confós.
81 Em sento defallir de tant esperar la salvació,
perň confio en la teva paraula.
82 Se'm cansen els ulls d'esperar el que has promčs,
i exclamo: «Quan vindrŕs a consolar-me?»
83 Fins si em quedava tot ressec,
no oblidaria els teus decrets.
84 Quant de temps viurŕ el teu servent?
Quan em farŕs justícia dels qui em persegueixen?
85 M'han posat paranys els superbs
que no viuen segons la teva Llei.
86 Tots els teus manaments són justos;
defensa'm, que em persegueixen sense causa.
87 Han estat a punt d'esborrar-me de la terra,
perň jo no he abandonat els teus preceptes.
88 Per l'amor que em tens, salva'm la vida
i guardaré el pacte que vas fer.
89 Les teves promeses, Senyor, són eternes,
persistiran en el cel.
90 La teva fidelitat es manté per segles i segles
com es manté la terra que has creat.
91 Tot subsisteix fins ara perquč tu ho has decidit;
t'obeeix tot l'univers.
92 Si la teva Llei no fes les meves delícies,
jo hauria sucumbit, amb tantes penes.
93 Em dónes vida pels teus preceptes;
jo no els oblidaré mai.
94 Sóc teu: et prego que em salvis,
que jo medito els teus preceptes.
95 Els injustos esperen l'ocasió de perdre'm
i jo miro d'entendre el teu pacte.
96 He vist límits a la cosa més perfecta,
perň els teus manaments són immensos.
97 Com estimo la teva Llei!
Tot el dia la porto al pensament.
98 Pels teus manaments, tinc més seny que l'enemic,
perquč me'ls he fet meus per sempre.
99 Sóc més instruďt que tots els meus mestres
de tant que medito el teu pacte.
100 Complir els teus preceptes
em fa més assenyat que els ancians.
101 No deixo anar els meus peus per mals camins,
vull viure atent a les teves paraules.
102 Les decisions que has pres, no les defujo;
tu me les has ensenyades.
103 Quina dolçor, les teves promeses!
Les trobo, quan en parlo, més dolces que la mel.
104 El seny em ve dels teus preceptes;
per aixň detesto els camins enganyosos.
105 La teva paraula fa llum als meus passos,
és la claror que m'il·lumina el camí.
106 Ho he jurat i ho mantinc:
guardaré els teus justos decrets.
107 Són grans les penes que sofreixo, Senyor:
fes que visqui, com havies promčs.
108 Accepta, Senyor, l'ofrena que et prometo
i fes que aprengui els teus designis.
109 La meva vida estŕ sempre en perill,
perň no oblido mai la teva Llei.
110 M'han parat una trampa els injustos,
perň jo no em desvio dels teus preceptes.
111 Tindré sempre per herčncia el teu pacte:
és l'alegria del meu cor.
112 Compliré de cor els teus decrets,
del tot i per sempre.
113 Em desagrada la gent de doble vida,
jo estimo la teva Llei.
114 Tu ets l'escut que em protegeix,
la teva promesa és la meva esperança.
115 Allunyeu-vos de mi, malfactors,
que vull guardar els manaments del meu Déu.
116 Tal com em vas prometre, referma'm i viuré;
no defraudis la meva esperança.
117 Aguanta'm i seré salvat,
vull fixar-me sempre en els teus decrets.
118 Tu desaproves els qui se n'allunyen,
enganyats per la prňpia astúcia.
119 Per a tu són escňria els injustos del país;
per aixň estimo el teu pacte.
120 Tot el meu cos s'esborrona de por,
perquč temo els teus judicis.
121 He obrat segons el dret i la justícia:
no m'abandonis en mans dels opressors.
122 Assegura'm que farŕs feliç el teu servent,
que no m'oprimiran els superbs.
123 Els meus ulls es cansen d'esperar que em salvis
i que arribin els béns promesos.
124 Mostra l'amor que tens al teu servent,
fes que aprengui els teus decrets.
125 Sóc el teu servent, dóna'm seny
i coneixeré el teu pacte.
126 Ja és hora que intervinguis, Senyor:
ells han violat la teva Llei.
127 Jo aprecio els teus manaments
més que l'or, més que l'or fi;
128 per aixň trobo encertats els teus preceptes
i m'aparto dels camins enganyosos.
129 És admirable, el teu pacte;
per aixň el té present la meva ŕnima.
130 Penetrar les teves paraules
dóna llum i enteniment als més senzills.
131 Obro els llavis i aspiro amb delit:
m'agraden tant els teus manaments!
132 Mira'm i compadeix-te de mi,
tu que et compadeixes dels qui estimen el teu nom.
133 Que la teva promesa guiď els meus passos,
que jo no sigui mai esclau de males arts.
134 Allibera'm dels homes que oprimeixen,
que pugui guardar els teus preceptes.
135 Fes veure al teu servent la claror de la teva mirada,
fes que el teu servent aprengui els teus decrets.
136 Mars de llŕgrimes surten dels meus ulls
quan veig els qui no guarden la teva Llei.
137 Tu ets just, Senyor,
i són justes les teves sentčncies.
138 Has establert amb benvolença el teu pacte,
que és irrevocable.
139 Sento un zel que em consumeix,
veient com l'enemic oblida el que has promčs.
140 Les teves promeses són de bona llei;
el teu servent les estima.
141 Per petit i menyspreat que jo sigui,
no m'oblido dels teus preceptes.
142 La teva bondat serŕ sempre generosa,
és irrevocable la teva Llei.
143 Quan em trobava en perill i en la desgrŕcia
em feien feliç els teus manaments.
144 Els teus pactes seran sempre justos;
dóna'm seny i podré viure.
145 Clamo amb tot el cor, Senyor, escolta'm:
vull complir els teus decrets.
146 Jo t'invoco: salva'm
i guardaré el teu pacte.
147 Encara no és de dia i ja vinc a implorar-te
confiant en les teves paraules.
148 Abans d'hora es desvetllen els meus ulls
per considerar les teves promeses.
149 Tu que m'estimes, escolta el meu clam;
dóna'm la vida, Senyor, com vas decidir.
150 Tinc a prop uns homes malčvols,
que estan lluny de la teva Llei.
151 Tu, Senyor, ets a prop meu
i es mantenen ferms els teus manaments;
152 jo sé, fa temps, que el teu pacte
l'has assegurat per sempre.
153 Mira les penes que sofreixo i allibera-me'n,
que no oblido la teva Llei.
154 Pledeja a favor meu i defensa'm;
com vas prometre, dóna'm la vida.
155 La salvació és lluny dels injustos,
perquč no mediten els teus decrets.
156 És gran, Senyor, la teva tendresa;
com vas decidir, dóna'm la vida.
157 Ni que siguin tants els enemics que em persegueixen,
no m'he apartat del teu pacte.
158 Em repugnen els qui he vist apostatar
sense fer cas de les teves promeses.
159 Com m'estimo els teus preceptes, Senyor!
Per l'amor que em tens, dóna'm la vida.
160 La teva paraula neix de la veritat,
són justes i eternes les teves decisions.
161 Quan els governants em perseguien sense causa,
jo sols temia les teves paraules.
162 La teva promesa em feia tan feliç
com un home que troba un gran botí.
163 Avorreixo l'engany, el detesto,
i estimo la teva Llei.
164 Et lloo set vegades cada dia,
perquč són justes les teves decisions.
165 Tenen molta pau els qui estimen la Llei;
res no els farŕ ensopegar.
166 Compleixo els manaments, Senyor,
mentre espero que em salvis.
167 El meu cor té present el teu pacte;
me l'estimo de debň.
168 Tinc presents el teu pacte i els teus decrets;
tots els meus camins són davant teu.
169 Que el meu clam arribi fins a tu, Senyor,
dóna'm seny com vas prometre;
170 deixa entrar al teu davant la meva súplica;
tal com vas prometre, allibera'm.
171 Tinc a flor de llavis la lloança,
perquč em fas aprendre els teus decrets.
172 La meva llengua canta les teves promeses;
tots els teus manaments són justos.
173 Que la teva mŕ estigui a punt per a ajudar-me;
jo he escollit els teus preceptes.
174 Anhelo que em salvis, Senyor;
la teva Llei em farŕ feliç.
175 Que visqui la meva ŕnima i et lloď
i que el teu judici em defensi.
176 M'havia allunyat com una ovella perduda:
vine a buscar el teu servent,
que jo no oblido els teus manaments.
Copyright © 1993 Associació Bíblica de Catalunya, Editorial Claret and Societats Bíbliques Unides (United Bible Societies)