Una čpoca de felicitat
1 «Arribarŕ un diaque la gent d'Israel
serŕ nombrosa com la sorra
de la vora de la mar,
que no es pot comptar ni mesurar.
I en el lloc on els deien:
"Vosaltres no sou el meu poble",
els diran: "Fills del Déu viu".
2 Es reuniran la gent de Judŕ
i la gent d'Israel,
escolliran un cap únic
i es multiplicaran al país.
El dia de Jizreel serŕ gran!
3 Digueu "Poble meu"
als vostres germans,
i a les vostres germanes,
"Compadida".
Israel, esposa infidel
4 »Acuseu la vostra mare, acuseu-la,perquč ja no és la meva muller
ni jo, el Senyor, sóc el seu marit.
Que es tregui de la cara
les marques de prostituta
i, dels pits,
els senyals dels adulteris!
5 Si no ho fa
la despullaré del tot,
la deixaré
com el dia que va néixer.
La deixaré com el desert,
com una terra eixuta,
i la faré morir de set.
6 No em compadiré dels seus fills,
perquč són fills de prostituta.
7 La seva mare s'ha prostituďt,
s'ha cobert de vergonya
la qui els va engendrar.
Ella ha dit: "Aniré darrere els amants,
que em donen el pa i l'aigua,
llana i lli, oli i begudes."
8 »Ara, doncs, li barraré el camí
amb espines,
l'hi tancaré amb un mur
i mai més no trobarŕ la seva ruta.
9 Correrŕ darrere els amants,
perň no els atraparŕ;
els cercarŕ, perň no els trobarŕ.
Llavors dirŕ:
"Me'n torno al meu primer marit,
amb qui estava millor
que no pas ara."
10 »Ella no entén
que era jo qui li donava
el blat, el vi i l'oli,
qui l'enriquia amb plata i or,
que després servien
per a adorar Baal.
11 Per aixň vindré a prendre
el meu blat al temps de la sega,
i el meu vi al temps de la verema.
Li prendré la meva llana i el meu lli
amb quč vestia el seu cos nu.
12 Mostraré el seu desvergonyiment
davant els seus amants:
ningú no la salvarŕ de la meva mŕ.
13 Posaré fi als cants alegres,
s'acabaran les festes de la lluna nova
i els dissabtes
i totes les solemnitats.
14 Devastaré les vinyes i les figueres
que ella tenia per la paga
que li donaven els seus amants.
La convertiré en un matollar
perquč la brostegin
els animals feréstecs.
15 Li demanaré comptes
del temps dedicat als Baals,
quan els cremava ofrenes:
es guarnia amb anells i collarets
per anar darrere els seus amants
mentre s'oblidava de mi.
Ho dic jo, el Senyor.
Déu refarŕ la unió
16 »Jo la seduiré,la portaré al desert
i li parlaré al cor.
17 Des d'allí li tornaré les vinyes,
i la vall d'Acor
serŕ porta d'esperança.
Allŕ em correspondrŕ
com quan era jove,
quan pujŕ del país d'Egipte.
18 »Aquell dia, em dirŕ "Marit meu",
no em dirŕ més "Baal meu".
Ho dic jo, el Senyor.
19 Jo li trauré dels llavis
el nom de Baal,
no pronunciaran mai més
aquest nom.
20 Aquell dia, a favor d'ells
jo faré una aliança
amb els animals feréstecs,
amb els ocells del cel
i les bestioles de la terra;
trencaré arcs i espases
i eliminaré la guerra del país.
Jo faré que tots ells
puguin descansar tranquils.
21 Et prendré com a esposa per sempre,
et prendré com a esposa
i pagaré per tu bondat i justícia,
amor i misericňrdia.
22 Et prendré com a esposa
pagant un preu de fidelitat.
Així coneixerŕs qui és el Senyor.
23 »Aquell dia —diu el Senyor—
donaré una resposta:
donaré al cel allň que espera,
i el cel ho donarŕ a la terra.
24 La terra donarŕ allň que necessiten
el blat, el vi i l'oli,
i ells donaran el que espera Jizreel.
25 Jo sembraré Jizreel per tot el país,
em compadiré
de la "No compadida",
i al qui s'anomenava
"Poble no-meu"
li diré "Ets el meu poble",
i ell em dirŕ "Ets el meu Déu".»
Copyright © 1993 Associació Bíblica de Catalunya, Editorial Claret and Societats Bíbliques Unides (United Bible Societies)