Les espigues arrencades en dissabte
1 Un dissabte, Jesús passava per uns sembrats. Els seus deixebles anaven arrencant espigues, en treien el gra amb les mans i se'l menjaven. 2 Alguns dels fariseus van dir: --Per quč feu aixň que no és permčs en dissabte? 3 Jesús els respongué: --żNo heu llegit quč va fer David quan van tenir gana ell i els qui anaven amb ell? 4 Va entrar al temple de Déu, va menjar els pans d'ofrena, que únicament poden menjar els sacerdots, i en donŕ també als seus acompanyants. 5 I els deia: --El Fill de l'home és senyor del dissabte.Un home curat en dissabte
6 Un altre dissabte, Jesús va entrar a la sinagoga i ensenyava. Hi havia allí un home que tenia la mŕ dreta paralitzada. 7 Els mestres de la Llei i els fariseus l'espiaven per veure si faria una guarició en dissabte i així trobar de quč acusar-lo. 8 Perň Jesús, que coneixia els seus pensaments, digué a l'home que tenia paralitzada la mŕ: --Aixeca't i posa't aquí al mig. Ell s'hi va posar. 9 Llavors Jesús els digué: --Us vull fer una pregunta. Quč és permčs en dissabte: fer el bé o fer el mal, salvar una vida o deixar-la perdre? 10 Jesús se'ls anŕ mirant tots i digué a l'home: --Estén la mŕ. L'home ho va fer, i la mŕ recobrŕ el moviment. 11 Perň ells, ofuscats, discutien els uns amb els altres quč podien fer contra Jesús.Elecció dels Dotze
12 Per aquells dies, Jesús se n'anŕ a la muntanya a pregar, i va passar tota la nit pregant a Déu. 13 Quan va ser de dia, va cridar els seus deixebles, n'escollí dotze i els donŕ el nom d'apňstols: 14 Simó, que anomenŕ també Pere, Andreu —el seu germŕ—, Jaume, Joan, Felip, Bartomeu, 15 Mateu, Tomŕs, Jaume, fill d'Alfeu, Simó, anomenat Zelós, 16 Judes, fill de Jaume, i Judes Iscariot, que va ser el traďdor.Jesús i les multituds
17 Després Jesús va baixar amb ells de la muntanya i s'aturŕ en un indret pla. Allí hi havia molts dels seus deixebles i una gran gentada del poble, vinguda de tot el país dels jueus, de Jerusalem i de la costa de Tir i de Sidó, 18 per escoltar-lo i fer-se guarir de les seves malalties. Els turmentats per esperits malignes també eren curats. 19 Tota la gent intentava tocar-lo, perquč sortia d'ell una força que guaria tothom.Benaurances i malaurances
20 Llavors alçŕ els ulls cap als seus deixebles i digué: --Feliços els pobres: és vostre el Regne de Déu! 21 »Feliços els qui ara passeu fam: Déu us saciarŕ! »Feliços els qui ara ploreu: vindrŕ dia que riureu! 22 »Feliços vosaltres quan, per causa del Fill de l'home, la gent us odiarŕ, us rebutjarŕ, us insultarŕ i denigrarŕ el nom que porteu! 23 Aquell dia, alegreu-vos i feu festa, perquč la vostra recompensa és gran en el cel. Igualment feien els seus pares amb els profetes. 24 »Perň ai de vosaltres, els rics: ja heu rebut el vostre consol! 25 »Ai de vosaltres, els qui ara aneu tips: vindrŕ dia que passareu fam! »Ai de vosaltres, els qui ara rieu: vindrŕ dia que us doldreu i plorareu! 26 »Ai quan tota la gent parlarŕ bé de vosaltres: igualment feien els seus pares amb els falsos profetes!Estimar els enemics
27 »Perň a vosaltres que escolteu, jo us dic: Estimeu els vostres enemics, feu bé als qui us odien, 28 beneďu els qui us maleeixen, pregueu pels qui us calumnien. 29 Si algú et pega en una galta, para-li també l'altra, i si et vol prendre el mantell, no li neguis el vestit. 30 Dóna a tothom qui et demana, i no reclamis res al qui et pren allň que és teu. 31 Tracteu els altres tal com voleu que ells us tractin. 32 Si estimeu els qui us estimen, qui us ho ha d'agrair? També els pecadors estimen aquells qui els estimen! 33 I si feu bé als qui us en fan, qui us ho ha d'agrair? També ho fan els pecadors! 34 I si feu préstecs als qui espereu que us donaran alguna cosa, qui us ho ha d'agrair? També els pecadors fan préstecs als pecadors, si saben que en trauran un guany. 35 »Perň vosaltres, estimeu els vostres enemics, feu bé i presteu sense esperar res a canvi: llavors serŕ gran la vostra recompensa, i sereu fills de l'Altíssim, que és bo amb els desagraďts i amb els dolents. 36 »Sigueu misericordiosos com ho és el vostre Pare.No judicar els altres
(Mt 7,1-5)
37 »No judiqueu, i no sereu judicats; no condemneu, i no sereu condemnats; perdoneu, i sereu perdonats. 38 Doneu, i us donaran: us abocaran a la falda una bona mesura, atapeďda, sacsejada i curulla fins a vessar. Tal com mesureu sereu mesurats. 39 Els digué encara una parŕbola: --żÉs que un cec pot guiar un altre cec? żNo cauran tots dos al clot? 40 El deixeble no és més que el mestre; perň tot deixeble, un cop instruďt, serŕ com el seu mestre. 41 Com és que veus la brossa a l'ull del teu germŕ i no t'adones de la biga que hi ha en el teu? 42 Com li pots dir: "Germŕ, deixa'm que et tregui la brossa de l'ull", si tu no veus la biga del teu? Hipňcrita, treu primer la biga del teu ull i llavors hi veurŕs prou clar per a treure la brossa de l'ull del teu germŕ.L'arbre i els seus fruits
43 »No hi ha cap arbre bo que doni fruits dolents ni cap arbre dolent que doni fruits bons. 44 Cada arbre es coneix pel seu fruit: no es cullen figues dels cards ni es veremen raďms de les bardisses. 45 L'home bo, del bon tresor del seu cor, en treu la bondat, i l'home dolent, del seu tresor dolent, en treu el mal. Perquč del que sobreďx del cor, en parla la boca.Les dues cases
46 »Per quč em dieu "Senyor, Senyor", i no feu el que jo dic? 47 Jo us diré a qui s'assembla tothom qui ve a escoltar les meves paraules i les compleix. 48 S'assembla a un home que construďa una casa; va cavar i va enfondir fins que assentŕ el fonament sobre roca. Quan vingué la inundació, el riu va envestir contra aquella casa, perň no la pogué somoure, perquč estava ben edificada. 49 Perň el qui escolta les meves paraules i no les compleix, s'assembla a un home que va construir una casa al pla de terra, sense fonaments. El riu la va envestir, i de seguida es va ensorrar: la destrucció d'aquella casa fou completa.Copyright © 1993 Associació Bíblica de Catalunya, Editorial Claret and Societats Bíbliques Unides (United Bible Societies)