Jesús, la llum del món
12 Jesús els tornŕ a adreçar la paraula. Els digué: --Jo sóc la llum del món. El qui em segueix no caminarŕ a les fosques, sinó que tindrŕ la llum de la vida. 13 Els fariseus li digueren: --Tu dónes testimoni de tu mateix: el teu testimoni no és vŕlid. 14 Jesús els va respondre: --Encara que jo doni testimoni de mi mateix, el meu testimoni és vŕlid, perquč sé d'on vinc i on vaig. Perň vosaltres no sabeu d'on vinc ni on vaig. 15 Vosaltres judiqueu amb criteris purament humans; jo no judico ningú. 16 I quan haig de judicar, el meu judici és vŕlid, perquč no sóc sol, sinó que amb mi hi ha el Pare que m'ha enviat; 17 i, tal com estŕ escrit en la vostra Llei, el testimoni de dues persones és vŕlid. 18 Jo dono testimoni de mi mateix, perň també dóna testimoni de mi el Pare que m'ha enviat. 19 Llavors li preguntaren: --On és el teu pare? Jesús els respongué: --Ni em coneixeu a mi ni coneixeu el meu Pare. Si em coneguéssiu a mi, també coneixeríeu el meu Pare. 20 Jesús va pronunciar aquestes paraules vora la sala del tresor, mentre ensenyava en el temple. I ningú no l'agafŕ, perquč encara no havia arribat la seva hora.Jesús, l'enviat del Pare
21 Jesús els digué encara: --Jo me'n vaig, i vosaltres em buscareu, perň morireu en el vostre pecat. Allŕ on jo vaig, vosaltres no hi podeu venir. 22 Els jueus comentaven: --Per quč diu: "Allŕ on jo vaig, vosaltres no hi podeu venir"? żÉs que té intenció de matar-se? 23 Jesús continuŕ dient-los: --Vosaltres sou d'aquí baix, jo sóc d'allŕ dalt; vosaltres sou d'aquest món, jo no sóc d'aquest món. 24 Per aixň us he dit que morireu en el vostre pecat. I morireu en el vostre pecat si no creieu que jo sóc. 25 Llavors ells li preguntaren: --Qui ets, tu? Jesús els respongué: --Us ho estic dient des del principi. 26 Tinc molt a dir i a jutjar de vosaltres, perň el qui m'ha enviat diu la veritat, i jo tan sols dic al món allň que li he sentit dir. 27 Ells no van entendre que es referia al Pare. 28 Jesús, doncs, els digué: --Quan haureu enlairat el Fill de l'home, coneixereu que jo sóc, i que no faig res pel meu compte, sinó que dic allň que el Pare m'ha ensenyat. 29 El qui m'ha enviat és amb mi, no em deixa sol, perquč sempre faig allň que li plau. 30 Mentre parlava així, molts van creure en ell.Jesús i Abraham
31 Jesús digué als jueus que havien cregut en ell: --Si us manteniu ferms en la meva paraula, realment sereu deixebles meus; 32 coneixereu la veritat, i la veritat us farŕ lliures. 33 Ells li replicaren: --Nosaltres som descendents d'Abraham i no hem estat mai esclaus de ningú. Com pots dir que hem de ser lliures? 34 Jesús els respongué: --Us ben asseguro que tothom qui peca és esclau, 35 i l'esclau no es queda a la casa per sempre; és el fill el qui s'hi queda per sempre. 36 Per aixň, si el Fill us fa lliures, sereu lliures de debň. 37 »Ja sé que sou descendents d'Abraham, perň busqueu de matar-me, perquč la meva paraula no té lloc dins vostre. 38 Jo dic allň que he vist estant amb el meu Pare, mentre que vosaltres feu allň que sentiu dir al vostre pare. 39 Ells insistiren: --El nostre pare és Abraham. Jesús els diu: --Si fóssiu fills d'Abraham faríeu les seves mateixes obres. 40 Perň ara busqueu de matar-me, a mi que us he dit la veritat que he sentit de Déu. Aixň, Abraham no ho va fer. 41 Vosaltres només feu les obres del vostre pare. Li contesten: --Nosaltres no som pas bastards. No tenim més pare que Déu. 42 Jesús els replicŕ: --Si Déu fos el vostre pare m'estimaríeu a mi, perquč jo he sortit de Déu i vinc d'ell. No he vingut pas pel meu compte: és ell qui m'ha enviat. 43 Per quč no compreneu el llenguatge amb quč us parlo? Perquč sou incapaços d'escoltar la meva paraula. 44 El vostre pare és el diable, i vosaltres voleu complir els seus desigs. Des del principi era un assassí, i no es va mantenir en la veritat, perquč en ell no hi ha ni rastre de veritat. Quan menteix, parla amb propietat, perquč és mentider i pare de la mentida. 45 Perň a mi, que dic la veritat, no em creieu. 46 żQui de vosaltres pot provar que en mi hi ha rastre de pecat? I si dic la veritat, per quč no em creieu? 47 El qui és de Déu, escolta les paraules de Déu; perň vosaltres no les escolteu, perquč no sou de Déu. 48 Els jueus li van contestar: --żNo fem bé de dir que ets un samaritŕ i que estŕs endimoniat? 49 Jesús respongué: --Jo no estic endimoniat, jo honoro el meu Pare; vosaltres, en canvi, em deshonoreu a mi. 50 Jo no cerco la meva prňpia glňria: un altre se n'ocupa i és ell qui jutjarŕ. 51 Us ho ben asseguro: els qui guarden la meva paraula no veuran mai la mort. 52 Llavors els jueus li replicaren: --Ara sabem de cert que estŕs endimoniat. Abraham va morir, i també els profetes, i tu goses dir: "Els qui guarden la meva paraula no tastaran mai la mort." 53 żQue potser ets més gran que Abraham, el nostre pare? Ell va morir, i també van morir els profetes. Per qui et tens? 54 Jesús respongué: --Si jo em glorifiqués a mi mateix, la meva glňria no valdria res. Perň el qui em glorifica és el meu Pare, aquell que anomeneu "el nostre Déu". 55 Vosaltres no el coneixeu, perň jo sí que el conec. I si digués que no el conec, seria tan mentider com vosaltres; perň jo el conec i guardo la seva paraula. 56 Abraham, el vostre pare, s'entusiasmŕ esperant de veure el meu dia, el veié i se'n va alegrar. 57 Llavors els jueus li digueren: --żEncara no tens cinquanta anys i has vist Abraham? 58 Jesús els respongué: --Us ho ben asseguro: des d'abans que Abraham nasqués, jo sóc. 59 Ells van agafar pedres per tirar-les-hi, perň Jesús s'amagŕ i sortí del temple.Copyright © 1993 Associació Bíblica de Catalunya, Editorial Claret and Societats Bíbliques Unides (United Bible Societies)