El sepulcre buit
1 El diumenge, Maria Magdalena se'n va anar al sepulcre de bon matí, quan encara era fosc, i veié que la pedra havia estat treta de l'entrada del sepulcre. 2 Llavors se'n va corrents a trobar Simó Pere i l'altre deixeble, aquell que Jesús estimava, i els diu: --S'han endut el Senyor fora del sepulcre i no sabem on l'han posat. 3 Pere i l'altre deixeble van sortir cap al sepulcre. 4 Corrien tots dos junts, perň l'altre deixeble s'avançŕ a Pere i va arribar primer al sepulcre, 5 s'ajupí i veié aplanat el llençol d'amortallar, perň no hi va entrar. 6 Després arribŕ també Simó Pere, que el seguia, i va entrar al sepulcre; veié aplanat el llençol d'amortallar, 7 perň el mocador que li havien posat al cap no estava aplanat com el llençol, sinó que continuava lligat a part. 8 Llavors va entrar també l'altre deixeble, que havia arribat primer al sepulcre, ho veié i cregué. 9 De fet, encara no havien entčs que, segons l'Escriptura, Jesús havia de ressuscitar d'entre els morts. 10 I els dos deixebles se'n tornaren a casa.Jesús s'apareix a Maria Magdalena
11 Maria es va quedar plorant a fora, a la vora del sepulcre. Mentre plorava, s'ajupí per mirar dins el sepulcre 12 i veié dos ŕngels vestits de blanc, asseguts al lloc on havia estat posat el cos de Jesús, l'un al cap i l'altre als peus. 13 Ells li diuen: --Dona, per quč plores? Ella els respon: --S'han endut el meu Senyor i no sé on l'han posat. 14 Així que acabŕ de dir aquestes paraules, es girŕ enrere i veié Jesús allŕ dret, perň no s'adonava que fos ell. 15 Jesús li diu: --Dona, per quč plores? Qui busques? Ella, pensant-se que era l'hortolŕ, li respon: --Si te l'has emportat tu, digues-me on l'has posat, i jo mateixa me l'enduré. 16 Li diu Jesús: --Maria! Ella es gira i li diu en la llengua dels hebreus: -- Rabuni—que vol dir «mestre». 17 Jesús li diu: --Deixa'm anar, que encara no he pujat al Pare. Vés a trobar els meus germans i digues-los: "Pujo al meu Pare, que és el vostre Pare, al meu Déu, que és el vostre Déu." 18 Maria Magdalena anŕ a trobar els deixebles i els anunciava: «He vist el Senyor.» També els va contar el que ell li havia dit.Jesús s'apareix als deixebles
19 Al capvespre d'aquell mateix dia, que era diumenge, els deixebles, per por dels jueus, tenien tancades les portes del lloc on es trobaven. Jesús va arribar, es posŕ al mig i els digué: --Pau a vosaltres. 20 Dit aixň, els va mostrar les mans i el costat. Els deixebles s'alegraren de veure el Senyor. 21 Ell els tornŕ a dir: --Pau a vosaltres. Com el Pare m'ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres. 22 Llavors va alenar damunt d'ells i els digué: --Rebeu l'Esperit Sant. 23 A qui perdonareu els pecats, li quedaran perdonats; a qui no els perdoneu, li quedaran sense perdó. 24 Quan vingué Jesús, Tomŕs, un dels Dotze, l'anomenat Bessó, no era allŕ amb els altres deixebles. 25 Ells li van dir: --Hem vist el Senyor. Perň ell els contestŕ: --Si no li veig a les mans la marca dels claus, si no fico el dit a la ferida dels claus i no li poso la mŕ dins el costat, jo no creuré pas! 26 Al cap de vuit dies, els deixebles es trobaven altra vegada en aquell mateix lloc, i Tomŕs també hi era. Estant tancades les portes, Jesús va arribar, es posŕ al mig i els digué: --Pau a vosaltres. 27 Després diu a Tomŕs: --Porta el dit aquí i mira'm les mans; porta la mŕ i posa-me-la dins el costat. No siguis incrčdul, sigues creient. 28 Tomŕs li va respondre: --Senyor meu i Déu meu! 29 Jesús li diu: --Perquč m'has vist has cregut? Feliços els qui creuran sense haver vist!Epíleg
30 Jesús va fer en presčncia dels seus deixebles molts altres senyals prodigiosos que no es troben escrits en aquest llibre. 31 Els que hi ha aquí han estat escrits perquč cregueu que Jesús és el Messies, el Fill de Déu, i, creient, tingueu vida en el seu nom.Copyright © 1993 Associació Bíblica de Catalunya, Editorial Claret and Societats Bíbliques Unides (United Bible Societies)