1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21

Passió, mort i resurrecció de Jesús (18-20)

Jesús és detingut

(Mt 26,47-56; Mc 14,43-50; Lc 22,47-53)

1 Després de dir aixň, Jesús va sortir amb els seus deixebles cap a l'altra banda del torrent de Cedró. Allŕ hi havia un hort, i Jesús hi entrŕ amb els seus deixebles. 2 Judes, el qui el traďa, coneixia també aquell indret, perquč Jesús s'hi havia reunit sovint amb els seus deixebles. 3 Judes, doncs, s'endugué la cohort de soldats romans i alguns guardes del temple que els grans sacerdots i els fariseus li havien posat a disposició, i va arribar a l'hort. Venien amb llanternes i torxes, tots armats. 4 Jesús, que sabia tot el que li havia de passar, surt fora i els pregunta: --Qui busqueu? 5 Li respongueren: --Jesús de Natzaret. Els diu: --Sóc jo. També hi havia amb ells Judes, el qui el traďa. 6 Així que Jesús digué: «Sóc jo», retrocediren i caigueren per terra. 7 Jesús tornŕ a preguntar-los: --Qui busqueu? Li digueren: --Jesús de Natzaret. 8 Ell respongué: --Ja us he dit que sóc jo. Perň si em busqueu a mi, deixeu que aquests se'n vagin. 9 S'havien de complir les paraules que Jesús havia dit: «Dels qui m'has donat, no n'he perdut ni un de sol.» 10 Llavors Simó Pere es va treure una espasa que portava i d'un cop tallŕ l'orella dreta al criat del gran sacerdot. Aquell criat es deia Malcus. 11 Jesús digué a Pere: --Guarda't l'espasa a la beina; żno he de beure la copa que el Pare m'ha donat?

Jesús davant d'Annŕs i de Caifŕs. Negacions de Pere

(Mt 26,57-75; Mc 14,53-72; Lc 22,54-71)

12 Llavors la cohort romana, amb el tribú que la comandava i els guardes dels jueus, van agafar Jesús i el van lligar, 13 i el dugueren primer a casa d'Annŕs, que era sogre de Caifŕs, el gran sacerdot d'aquell any. 14 Caifŕs era el qui havia donat als jueus aquest consell: «Val més que un sol home mori pel poble.» 15 Simó Pere i un altre deixeble seguien Jesús. Aquell deixeble, que era conegut del gran sacerdot, va entrar amb Jesús al pati de la casa del gran sacerdot. 16 Pere s'havia quedat fora, a la porta. Perň l'altre deixeble, conegut del gran sacerdot, va sortir fora, parlŕ amb la portera i féu entrar Pere. 17 La criada que feia de portera digué llavors a Pere: --żVols dir que tu no ets també deixeble d'aquest home? Ell respongué: --No, no ho sóc pas. 18 Com que feia fred, els criats i els guardes del temple havien preparat brases i s'estaven allŕ, escalfant-se. Pere també s'escalfava amb ells. 19 Mentrestant, el gran sacerdot va interrogar Jesús sobre els seus deixebles i sobre la seva doctrina. 20 Jesús li contestŕ: --Jo he parlat al món obertament. Sempre ensenyava a les sinagogues i al temple, on es reuneixen tots els jueus. Mai no he dit res d'amagat. 21 Per quč em preguntes a mi? Pregunta als qui m'escoltaven quines coses els deia; ells saben el que he dit. 22 Així que Jesús hagué parlat, un dels guardes que eren allŕ li va pegar una bufetada dient: --żÉs aquesta la manera de contestar al gran sacerdot? 23 Jesús li respongué: --Si he parlat malament, digues en quč, perň si he parlat com cal, per quč em pegues? 24 Llavors Annŕs l'enviŕ lligat a casa de Caifŕs, el gran sacerdot. 25 Mentrestant Simó Pere s'estava allŕ dret, escalfant-se. Li digueren: --żVols dir que tu no ets també deixeble d'ell? Ell ho negŕ: --No, no ho sóc pas. 26 Un dels criats del gran sacerdot, parent d'aquell a qui Pere havia tallat l'orella, li digué: --Perň si jo t'he vist a l'hort amb ell! 27 Pere tornŕ a negar-ho, i a l'instant el gall cantŕ.

Jesús davant de Pilat

(Mt 27,1-2.11-14; Mc 15,1-5; Lc 23,1-5)

28 Després dugueren Jesús de casa de Caifŕs al pretori. Era de bon matí. Perň ells no van entrar dins el pretori, per no quedar impurs i poder menjar el sopar pasqual. 29 Per aixň Pilat sortí a trobar-los fora del pretori i digué: --Quina acusació porteu contra aquest home? 30 Ells li contestaren: --Si aquest no fos un criminal, no te l'hauríem entregat. 31 Pilat els replicŕ: --Emporteu-vos-el vosaltres mateixos i judiqueu-lo d'acord amb la vostra Llei. Els jueus li respongueren: --A nosaltres no ens és permčs d'executar ningú. 32 Calia que es complissin les paraules que Jesús havia dit, indicant com havia de morir. 33 Llavors Pilat se'n tornŕ a l'interior del pretori, féu cridar Jesús i li digué: --żTu ets el rei dels jueus? 34 Jesús contestŕ: --żSurt de tu, aixň que em preguntes, o bé d'altres t'ho han dit de mi? 35 Pilat replicŕ: --Que potser sóc jueu? Són el teu poble i els grans sacerdots els qui t'han posat a les meves mans. Quč has fet? 36 Jesús contestŕ: --La meva reialesa no és d'aquest món. Si fos d'aquest món, els meus homes haurien lluitat perquč jo no fos entregat als jueus. Perň la meva reialesa no és d'aquí. 37 Pilat li digué: --Per tant, tu ets rei? Jesús contestŕ: --Tu ho dius: jo sóc rei. Jo he nascut i he vingut al món per donar testimoni de la veritat. Tots els qui són de la veritat escolten la meva veu. 38 Li diu Pilat: --I quč és la veritat? Després de dir aixň, Pilat va sortir altra vegada a fora, on eren els jueus, i els digué: --Jo no li trobo res per a poder-lo inculpar.

Jesús, condemnat a mort.

(Mt 27,15-31; Mc 15,6-20; Lc 23,13-25)

39 Perň ja que teniu per costum que us deixi lliure algú en ocasió de la Pasqua, żvoleu que us deixi lliure el rei dels jueus? 40 Ells van contestar cridant: --Aquest, no! Volem Barrabŕs! Barrabŕs era un bandoler.