La mort de Llŕtzer
1 Un home que es deia Llŕtzer estava malalt. Era de Betŕnia, el poble de Maria i de la seva germana Marta. 2 Maria era la qui va ungir el Senyor amb perfum i li eixugŕ els peus amb els cabells. Llŕtzer, el malalt, era el seu germŕ. 3 Les dues germanes enviaren a dir a Jesús: --Senyor, aquell que estimes estŕ malalt. 4 Jesús, en sentir-ho, digué: --Aquesta malaltia no portarŕ a la mort, sinó a la glňria de Déu: per ella el Fill de Déu serŕ glorificat. 5 Jesús estimava Marta i la seva germana i Llŕtzer. 6 Perň quan va sentir que Llŕtzer estava malalt, es va quedar encara dos dies al lloc on era. 7 Després digué als deixebles: --Tornem a Judea. 8 Ells li diuen: --Rabí, fa poc que els jueus et volien apedregar, i ara tornes a anar-hi? 9 Jesús contestŕ: --żNo són dotze les hores del dia? Els qui caminen de dia no ensopeguen, perquč veuen la llum d'aquest món, 10 perň els qui caminen de nit sí que ensopeguen, perquč els manca la llum. 11 Dit aixň, va afegir: --Llŕtzer, el nostre amic, s'ha adormit, perň vaig a despertar-lo. 12 Els deixebles li digueren: --Senyor, si s'ha adormit, es posarŕ bo. 13 Jesús es referia a la mort de Llŕtzer, perň ells es pensaven que parlava del son natural. 14 Llavors Jesús els digué obertament: --Llŕtzer és mort, 15 i m'alegro de no haver estat allí: serŕ en profit vostre, perquč cregueu. Perň ara, anem a trobar-lo! 16 Tomŕs, l'anomenat Bessó, va dir als altres deixebles: --Anem-hi també nosaltres i morim amb ell!Jesús és la resurrecció i la vida
17 Quan Jesús arribŕ, va trobar que Llŕtzer ja era al sepulcre des de feia quatre dies. 18 Betŕnia és a prop de Jerusalem, cosa de tres quilňmetres, 19 i molts dels jueus havien vingut a donar el condol a Marta i Maria per la mort del seu germŕ. 20 Quan Marta va saber que Jesús arribava, sortí a rebre'l. Maria es quedŕ a casa. 21 Marta digué a Jesús: --Senyor, si haguessis estat aquí, no s'hauria mort, el meu germŕ. 22 Perň, fins i tot ara, jo sé que Déu et concedirŕ tot el que li demanis. 23 Jesús li diu: --El teu germŕ ressuscitarŕ. 24 Marta li respon: --Ja sé que ressuscitarŕ en el moment de la resurrecció, el darrer dia. 25 Li diu Jesús: --Jo sóc la resurrecció i la vida. Qui creu en mi, encara que mori, viurŕ; 26 i tot aquell qui viu i creu en mi, no morirŕ mai més. żHo creus, aixň? 27 Ella li respon: --Sí, Senyor: jo crec que tu ets el Messies, el Fill de Déu, el qui havia de venir al món.El dol per Llŕtzer
28 Havent dit aixň, Marta se'n va anar a cridar la seva germana Maria i li digué en veu baixa: --El Mestre és aquí i et crida. 29 Ella, en sentir-ho, s'aixecŕ corrents i anŕ a trobar-lo. 30 Jesús encara no havia entrat al poble, sinó que era a l'indret on Marta l'havia trobat. 31 Els jueus que eren amb Maria a casa per donar-li el condol, quan veieren que s'aixecava corrents i sortia, la seguiren, pensant-se que anava al sepulcre a plorar. 32 Maria va arribar on era Jesús i, en veure'l, se li llançŕ als peus i li digué: --Senyor, si haguessis estat aquí, no s'hauria mort, el meu germŕ. 33 Quan Jesús veié que ella plorava i que ploraven també els jueus que l'acompanyaven, es va commoure interiorment i es contorbŕ. 34 Llavors preguntŕ: --On l'heu posat? Li diuen: --Senyor, vine i ho veurŕs. 35 Jesús començŕ a plorar. 36 Els jueus deien: --Mireu com l'estimava. 37 Perň alguns replicaren: --Ell, que va obrir els ulls al cec, żno hauria pogut fer que aquest home no morís? 38 Jesús, commogut altra vegada, va arribar al sepulcre. Era una cova tancada amb una llosa.La resurrecció de Llŕtzer
39 Jesús digué: --Traieu la llosa. Marta, la germana del difunt, li diu: --Senyor, després de quatre dies, ja deu fer fortor. 40 Li respon Jesús: --żNo t'he dit que, si creus, veurŕs la glňria de Déu? 41 Llavors van treure la llosa. Jesús alçŕ els ulls i digué: --Pare, et dono grŕcies perquč m'has escoltat. 42 Ja sé que sempre m'escoltes, perň ho dic per la gent que m'envolta, perquč creguin que tu m'has enviat. 43 Havent dit aixň, cridŕ amb tota la força: --Llŕtzer, surt a fora! 44 I el mort sortí, lligat de peus i mans amb benes d'amortallar, i la cara lligada amb un mocador. Jesús els diu: --Deslligueu-lo i deixeu-lo caminar.Decisió de matar Jesús
45 Molts dels jueus que havien vingut a casa de Maria i veieren el que va fer Jesús, van creure en ell. 46 Perň alguns d'ells anaren a explicar als fariseus el que Jesús havia fet. 47 Llavors els grans sacerdots i els fariseus van reunir el Sanedrí i es preguntaven: --Quč podem fer? Aquest home fa molts senyals prodigiosos. 48 Si el deixem continuar, tothom creurŕ en ell, vindran els romans i destruiran el nostre lloc sant i el nostre poble. 49 Perň un d'ells, Caifŕs, que aquell any era el gran sacerdot, els digué: --Vosaltres no enteneu res. 50 żNo us adoneu que val més que un sol home mori pel poble, i no pas que es perdi tot el poble? 51 Aixň, Caifŕs no ho va dir pel seu compte. Era gran sacerdot, aquell any, i per aixň va poder profetitzar que Jesús havia de morir pel poble. 52 I no tan sols pel poble, sinó també per reunir els fills de Déu dispersos. 53 Així, doncs, aquell dia van decidir que el matarien. 54 Per aixň Jesús ja no es deixava veure públicament entre els jueus. Se n'anŕ d'allí cap a la regió de vora el desert, en una població anomenada Efraďm, i s'hi va quedar amb els seus deixebles. 55 Era a prop la Pasqua dels jueus, i molta gent de la regió va pujar a Jerusalem ja abans de la Pasqua per complir els ritus de purificació. 56 Buscaven Jesús i, en el recinte del temple, es deien els uns als altres: --Quč us sembla? No vindrŕ pas a la festa! 57 Els grans sacerdots i els fariseus, per la seva banda, havien donat ordres que, si algú sabia on era, el denunciés perquč el poguessin agafar.Copyright © 1993 Associació Bíblica de Catalunya, Editorial Claret and Societats Bíbliques Unides (United Bible Societies)