1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
35
36
37
38
39
40
41
42
Primer poema de Sofar
1 Llavors Sofar de Naamŕ va prendre la paraula i digué a Job:L'home no pot tenir els coneixements de Déu
2 żNo rebrŕ resposta, aquest que parla tant?żHaurem de donar la raó al més xerraire?
3 żVols deixar tothom bocabadat
amb la teva xerrameca?
żVols riure't dels altres sense que ningú et contradigui?
4 Tu has dit: «Jo jugo net,
no em pots reprotxar res.»
5 Tant de bo que Déu parlés
per contestar-te ara mateix
6 i posés al teu davant els secrets de la saviesa
que fascinen els més entesos!
Llavors sabries que Déu passa per alt
bona part dels teus pecats.
7 żPretens de cončixer la profunditat de Déu?
żHas descobert la perfecció del Totpoderós?
8 Com t'ho farŕs, si és més alta que el cel?
Quč en pots saber,
si és més fonda que el país dels morts,
9 si és més llarga que la terra
i més ampla que la mar?
10 Quan Déu passa i et deté
i et porta al tribunal,
qui li ho pot impedir?
11 Ell coneix els mentiders
i no s'ha d'esforçar per veure la maldat.
12 L'insensat posarŕ seny
el dia que un ase salvatge es deixi domesticar.
L'únic camí és la conversió
13 Si adreces el teu cor a Déui alces les mans cap a ell,
14 si les neteges de tota culpa
i no aculls la malícia a casa teva,
15 llavors aixecarŕs el front net de pecat
i et mantindrŕs ferm, res no et farŕ por.
16 Oblidarŕs les teves penes,
seran com record d'aigua passada.
17 La teva vida lluirŕ més que el migdia,
la fosca es tornarŕ com un matí.
18 Viurŕs segur i ple d'esperança;
et sabrŕ greu el que vas fer, perň dormirŕs en pau.
19 Ningú no destorbarŕ el teu descans
i molts et diran coses boniques.
20 Perň els ulls dels impius es consumeixen
i no troben refugi enlloc.
La mort és la seva única esperança.
Copyright © 1993 Associació Bíblica de Catalunya, Editorial Claret and Societats Bíbliques Unides (United Bible Societies)