← Aurrekoa
Isaïes 66
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
35
36
37
38
39
40
41
42
43
44
45
46
47
48
49
50
51
52
53
54
55
56
57
58
59
60
61
62
63
64
65
66
El culte veritable
1 Aixň diu el Senyor:«El cel és el meu tron,
i la terra, l'escambell dels meus peus.
Quina casa em podríeu edificar?
A quin lloc podria residir?
2 Tot ho ha fet la meva mŕ,
i per aixň tot existeix.
Ho dic jo, el Senyor.
Jo poso els meus ulls
en el desvalgut i afligit,
que s'afanya a complir
la meva paraula.
3 Hi ha qui em sacrifica toros
perň també éssers humans,
m'immola bocs
i també em desnuca gossos,
em presenta ofrenes legítimes
i també sang de porc,
em crema encens
perň beneeix qualsevol déu.
Han preferit aquests camins,
perquč es complauen
en ritus detestables.
4 Doncs jo prefereixo burlar-me d'ells
i enviar-los allň que els espanta.
Quan jo els cridava,
cap d'ells no responia;
quan els parlava, no m'escoltaven.
Feien allň que em disgusta,
preferien el que em desplau.»
La vinguda final del Senyor
5 Escolteu, vosaltres,la paraula del Senyor,
els qui us afanyeu a complir-la.
Els germans vostres que us detesten
i us exclouen
per causa del Senyor, diuen:
«Que el Senyor mostri la seva glňria
i us puguem veure feliços!»
Perň tots ells quedaran confosos.
6 Una veu arriba de la ciutat,
un clam ve del temple:
és la veu del Senyor que dóna
als seus enemics
la paga que es mereixen.
7 Jerusalem ha infantat
abans de tenir els dolors del part.
Abans de venir-li les fiblades,
ja ha posat al món un fill.
8 Qui ha sentit a dir una cosa així?
Qui ha vist mai res de semblant?
Podria néixer un país en un sol dia?
Qui podrŕ infantar d'un sol cop
tot un poble?
Perň Sió ha infantat els seus fills,
quan tot just començava
a sentir els dolors.
9 Diu el Senyor, el teu Déu:
«Si sóc jo qui obre el pas a l'infant,
haig d'impedir que neixi?
Sóc jo qui el faig néixer:
no el privaré pas de veure la llum.»
10 Alegreu-vos amb Jerusalem,
feu festa amb ella
tots els qui l'estimeu!
Alegreu-vos del seu goig
tots els qui portŕveu dol per ella!
11 Xuclareu i us saciareu
del seu pit que consola,
sereu alletats amb les delícies
del seu ric aliment.
12 Perquč aixň diu el Senyor:
«Jo decantaré cap a ella, com un riu,
la pau i el benestar,
la riquesa de les nacions,
com un torrent desbordant.
Vosaltres en xuclareu les delícies.
Sereu portats al braç
i amanyagats sobre els genolls.
13 Com una mare consola el seu fill,
jo també us consolaré:
a Jerusalem sereu consolats.
14 Quan ho veureu,
el vostre cor bategarŕ de goig
i reviuran com l'herba
els vostres ossos.
La mŕ del Senyor es farŕ cončixer
als seus servents,
perň els seus enemics
tastaran la seva indignació.»
15 El Senyor vindrŕ armat de foc,
els seus carros seran com l'huracŕ.
Abocarŕ el braser del seu furor,
les flames i el foc
de la seva condemna.
16 El Senyor jutjarŕ tots els mortals
armat amb l'espasa i amb foc.
Seran moltes les seves víctimes.
17 Els qui es consagren i purifiquen
per entrar als jardins sagrats
i van al darrere
d'aquell qui hi ha al mig,
els qui mengen carn de porc,
de rates i d'altres animals
detestables,
aquests moriran tots alhora.
Així ho ha dit el Senyor.
Tothom adorarŕ el Senyor
18 «Quant a mi, el Senyor, tinc ben presents les obres dels homes i els seus pensaments. Ha arribat el temps de reunir totes les nacions i totes les llengües. Tots vindran i contemplaran la meva glňria. 19 Alçaré enmig d'ells un estendard, i als qui sobrevisquin els enviaré als pobles de Tarsis, Pul, Lud —terra famosa pels seus arquers—, Tubal, Javan i a les illes més llunyanes, que mai no havien sentit parlar de mi ni havien vist la meva glňria. Ells l'anunciaran a tots aquests pobles. 20 Llavors, de totes les nacions em presentaran, com una ofrena, tots els vostres germans que hi vivien. Els portaran dalt de cavalls, en carruatges o en lliteres, muntats en mules o en dromedaris, fins a la meva muntanya santa de Jerusalem. Ho dic jo, el Senyor. Serŕ la seva ofrena, i jo l'acceptaré com accepto l'ofrena que els israelites porten al meu temple en vasos purificats. 21 I fins i tot d'entre ells jo escolliré sacerdots i levites. Ho dic jo, el Senyor. 22 »La vostra descendčncia i el vostre nom persistiran davant meu com el cel nou i la terra nova que jo creo. Ho dic jo, el Senyor.23 »Cada festa de lluna nova
i cada dissabte,
tothom vindrŕ a adorar-me.
Ho dic jo, el Senyor.
24 Quan surtin del temple,
veuran els cadŕvers
dels qui es van revoltar contra mi.
El cuc que els devora no morirŕ
ni s'apagarŕ el foc que els crema.
Serŕ un espectacle repugnant
als ulls dels mortals.»
Copyright © 1993 Associació Bíblica de Catalunya, Editorial Claret and Societats Bíbliques Unides (United Bible Societies)