1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
35
36
37
38
39
40
41
42
43
44
45
46
47
48
49
50
51
52
53
54
55
56
57
58
59
60
61
62
63
64
65
66
Israel serŕ beneďt
1 «Perň ara escolta, Jacob,servent meu,
poble d'Israel, que jo m'he escollit.
2 Aixň et diu el Senyor que t'ha creat,
que t'ha format
a les entranyes de la mare,
el qui t'ajuda:
No tinguis por, Jacob, servidor meu,
Jeixurun, que jo m'he escollit.
3 Abocaré aigua sobre el país assedegat,
correran rierols per la terra eixuta.
Abocaré el meu esperit
damunt els teus fills,
beneiré els teus plançons,
4 i creixeran entre l'herbei,
com els salzes
vora els corrents d'aigua.
5 Un dirŕ: "Jo sóc del Senyor",
un altre posarŕ als seus
el nom de Jacob,
un altre escriurŕ a la seva mŕ:
"Sóc del Senyor",
i dirŕ ben alt el nom d'Israel.»
Desafiament als déus falsos
6 Aixň diu el Senyor, rei d'Israel,el qui l'allibera,
el Senyor de l'univers:
«Jo sóc el primer i el darrer;
fora de mi no hi ha cap Déu.
7 Qui és com jo? Que parli ben alt!
Que em vagi explicant
el que ha passat
des que jo vaig fundar
els primers pobles,
i que faci saber a tothom el futur,
les coses que vindran!
8 »No tingueu por, no us esglaieu!
żNo us ho havia fet saber?
żNo us ho havia anunciat
fa molt de temps?
Vosaltres en sou testimonis:
no hi ha Déu fora de mi,
no hi ha cap altra roca
que jo hagi conegut.»
Els fabricants d'ídols
9 Els qui fabriquen ídols no són res.De quč els serveixen
els seus déus preciosos?
Són uns testimonis
que ni veuen ni saben res,
per a vergonya de tots ells.
10 A qui se li acut de fabricar un déu
o fondre una estŕtua
que no tindrŕ cap ús?
11 Quedaran avergonyits els cňmplices
dels qui pretenen forjar déus
i no són més que homes.
Que es reuneixin tots,
que es presentin:
quedaran esglaiats i avergonyits!
12 Un ferrer prepara una eina,
l'arroenta a la fornal,
la treballa amb el mall,
picant amb el seu braç vigorós;
quan sent la gana, ja no té força,
quan no ha begut, estŕ esgotat.
13 L'escultor amida la fusta
amb el cordill,
dibuixa amb mangra la imatge,
l'entalla amb les seves eines,
l'arrodoneix amb el compŕs
i li dóna una bella forma humana,
perquč visqui en un temple
14 i tallin cedres en honor d'ell.
Ha triat un roure o una alzina
i el fa pujar ferm
entre els arbres del bosc.
Ha plantat un pi
que la pluja farŕ créixer
15 i, quan serŕ gran,
servirŕ per a cremar:
n'agafarŕ llenya per escalfar-se
o l'encendrŕ per coure el pa;
perň també li servirŕ
per a fer-ne un déu i adorar-lo,
per a fabricar un ídol
i prosternar-se als seus peus.
16 En crema la meitat al foc,
i aquesta meitat li serveix
per a menjar carn,
per a coure'n a la brasa
tanta com vulgui;
també s'escalfa al foc i exclama:
«Oh, quina escalfor,
hi ha un bon caliu!»
17 I després, del tros que sobra,
se'n fa un déu, el seu ídol,
es prosterna, l'adora
i li adreça aquesta pregŕria:
«Salva'm, tu que ets el meu déu!»
18 Aquesta gent no sap quč fa,
no entén res;
té els ulls massa entelats
per a veure-hi,
el cor massa ofuscat
per a comprendre.
19 Cap d'ells no reflexiona,
ni té prou seny ni enteniment
per a dir-se:
«He cremat la meitat de l'arbre:
he cuit el pa en el caliu,
hi he rostit la carn i me l'he menjada.
Perň de l'altra meitat,
żpuc fer-ne una cosa detestable
i adorar així un tros de fusta?»
20 Aquesta gent s'alimenta de cendres:
el seu cor equivocat els fa delirar
i no els traurŕ del seu error.
Cap d'ells no serŕ capaç de dir-se:
«żNo és pura mentida
el que tinc a la mŕ?»
El Senyor no oblida el seu poble
21 «Israel, poble de Jacob,recorda que tu ets el meu servent.
Jo et vaig formar perquč em servissis
i no t'oblidaré mai, Israel.
22 He fos com un núvol
la teva infidelitat,
he desfet com la boira els teus pecats.
Torna a mi, que jo t'allibero.»
23 Alegra't, cel, que el Senyor triomfa!
Aclameu-lo, fondŕries de la terra!
Arbres, boscos i muntanyes,
esclateu en crits d'alegria!
El Senyor ha alliberat
el poble de Jacob,
fa resplendir la seva glňria a Israel.
El Creador condueix la histňria
24 Aixň et diu el Senyor,el qui t'allibera,
el qui t'ha format
a les entranyes de la mare:
«Jo, el Senyor, ho he creat tot.
Jo, tot sol, he desplegat el cel
i he esplanat la terra,
sense que ningú m'ajudés.
25 Jo desmenteixo
els presagis dels endevins,
faig desvariejar
els qui prediuen el futur,
capgiro els pronňstics dels savis,
canvio en deliri la seva cičncia.
26 Jo confirmo les paraules
del meu servent
i faig que es compleixin els anuncis
dels seus missatgers.
Dic a Jerusalem que serŕ repoblada,
i a les viles de Judŕ,
que seran reconstruďdes.
Jo les aixecaré de les seves ruďnes.
27 Ordeno a la mar que s'eixugui,
a les aigües abismals
que s'estronquin.
28 Dic al rei Cir
que l'escullo com a pastor
per a realitzar tot el meu propňsit.
Ell manarŕ de reconstruir Jerusalem
i posar els fonaments del temple.»
Copyright © 1993 Associació Bíblica de Catalunya, Editorial Claret and Societats Bíbliques Unides (United Bible Societies)